Claude Garamond: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'última
→‎Trajectòria: enllaç intern
Línia 28:
 
== Trajectòria ==
El 1510 va començar el seu aprenentatge amb el tipògraf i impressor Antoine Augereau. Durant la primera meitat del segle XVI els [[impremta|impressors]] compartien totes les instàncies en l’elaboració d’un llibre des del disseny tipogràfic fins a l’enquadernació. Claude Garamond va ser el primer que es va especialitzar en el disseny, gravat i foneria de tipus com a servei a altres impressors ajudat pel seu aprenent Jacques Sabon. Les referències tipogràfiques de Garamond inclouen els treballs de [[Conrad Sweynheym]], [[Arnold Pannartz]], [[Erhard Ratdolt]], [[NicholasNicolas Jenson]], [[Aldus Pius Manutius|Aldo Manuzio]], [[Francesco Francia|Francesco Griffo]], Henri, Robert, Ludovicio degli Arrighi de Venècia, [[Giovani Antonio Tagliente]] i [[Giovanbattista Palatino]], una llista eclèctica d’experts coneguts per la seva excel·lència tipogràfica. A finals del 1520 Garamond va ser comissionat per a subministrar els seus tipus al famós impressor escolar Robert Estienne.
 
La seva primera font romana va ser utilitzada l’any 1530 per a l’edició de ''Peraphasis in Elegantiarum Libros Laurentii Vallae Erasmus'', amb un disseny inspirat en la romana de Nicolas Jenson i la romana de Francesco Griffo utilitzada per a l’edició de De Aetna del [[Pietro Bembo|Cardenal Pietro Bembo]] que va ser publicat per Aldus Manutius. Després d’una dècada en la qual els tipus de Garamond van obtenir un gran èxit, el rei [[Francesc I de França]] li va demanar la creació d’un tipus grec que més tard es coneixeria com a Grecs du Roi i que fou creat a partir dels dibuixos d’Angelos Vergetios. Els tipus grecs de Garamond van ser utilitzats per a l’edició exclusiva de l’Alphabtum Graecum publicat per Estienne. Els tres jocs de punxons originals d’aquest tipus es conserven a l’Imprimerie Nationale a París.