Paràbola del bon samarità: diferència entre les revisions

La '''paràbola del bon samarità''' és una història narrada a l'[[evangeli segons Lluc]] (Lc 10:25-37).<ref>{{citar Bíblia|Lluc|10|25|37}}</ref>

 

Un jueu estava de viatge i va ser atacat per uns bandolers que el van deixar malferit i sense diners a la vora d'un camí. Un sacerdot va passar pel costat i el va ignorar, el mateix va fer un ric compatriota. Posteriorment va venir un samarità pobre, que el va portar a un hostal on va pagar perquè el guarissin i l'ajudessin fins a la seva recuperació.

 

Els [[samaritans]] eren un poble menyspreat a l'època de Jesús,<ref>''Flavius Josèphe, du bon usage de la trahison'', éd. de Minuit, coll. Arguments, 1997</ref> qui tria posar-los com a exemple de [[compassió]] per mostrar que l'important és fer el bé sense importar qui sigui l'autor o el beneficiari. Contraposa la conducta exemplar del samarità a la del sacerdot i el ric, figures ben considerades pels jueus, en una línia similar a la de la [[paràbola del fariseu i el publicà]], entre d'altres.

 

A partir d'aquesta paràbola, l'expressió bon samarità ha passat a significar "persona que ajuda els necessitats" i per això apareix al nom de nombroses organitzacions benèfiques. Igualment és un tema abastament il·lustrat a l'art modern.

 

<references />

 

[[uk:Притча про доброго самарянина]]

[[vi:Dụ ngôn Người Samaria nhân lành]]