Revisió del 00:18, 18 juny 2011 modifica RibotBOT (discussió \| contribucions) Bots 191.443 edits m r2.6.5) (Robot afegeix: cs, es, pt, ru, sv, uk, zh ← Edició anterior		Revisió del 12:21, 26 juny 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Regla de Wade Edició següent →
Línia 1: ~~Rep el nom de~~El '''borà''' és la combinació binaria entre el [[bor]] i l'[[hidrogen]] de [[fórmula ~~estequiómetrica~~química]] BH<sub>3</sub>. En realitat, el borà no existeix com a molècula discreta i sempre es presenta en la forma de dímer (B<sub>2</sub>H<sub>6</sub>), que es coneix amb el nom de [[diborà]]. La capacitat del [[bor]] de crear cadenes de considerable longitud (a semblança del que succeeix amb el [[carboni]]) fa que el borà només sigui el més sencill d'una extensa família de compostos formats únicament per àtoms de [[bor]] i d'[[hidrogen]], els borans (B<sub>n</sub>H<sub>m</sub>). El nombre de compostos que formen la família dels borans és extensíssim i la geometria que presenten està directament lligada al nombre d’[[electrons]] que hi ha presents en la molècula, fet que ha provocat que siguin àmpliament estudiats. == Estructures == Els borans poden classificar-se en tres tipus segons la seva estructura. A aquestes estructures també se les anomena clústers. En aquests compostos, l'estructura electrònica del bor presenta una [[Hibridació d'orbitals\|hibridació]] sp, mitjançant la qual forma l’enllaç amb l'hidrogen; d’aquesta forma té un orbital sp i dos orbitals p en perpendicular a l’enllaç i dos electrons per aportar al clúster. Els diferents àtoms de bor es combinen per a donar formes polièdriques aconseguides mitjançant enllaços deficients en electrons típics del bor i hidrògens pont. [[Fitxer:Lobulsborà.gif\|dreta]] Aquests orbitals es combinen a l'hora de formar la molècula en un [[diagrama d’orbitals moleculars]] força complex que en general pot explicar-se com n+1 orbitals enllaçants (per tant la molècula s’estabilitza amb 2n+2 electrons (n= nombre de vèrtexs)). Així doncs, donat que el nombre de vèrtexs està relacionat amb el nombre d’electrons, existeix una relació senzilla entre nombre d’electrons i estructura. Aquesta clara relació ha donat lloc a l’anomenada ''Regla de Wade'', en la qual es relacionen el nombre d’electrons que formen part del clúster i l’estructura d’aquest. ~~-CLOSO~~;Closo: les estructures són tancades i de forma polièdrica i les seves fórmules empíriques són del tipus B<sub>n</sub>H<sub>n+2</sub> i B<sub>n</sub>H<sub>n</sub><sup>2-</sup> ⇒ 2(n+1) e<sup>-</sup> ~~-NIDO~~;Nido: poliedres amb un vèrtex de menys, recorden a un niu i la seva fórmula és B<sub>n</sub>H<sub>n+4</sub> ⇒ 2(n+2)e<sup>-</sup> ~~-ARACHNO~~;Arachno: en aquest cas al poliedre li manquen dos vèrtexs, la seva composició és de tipus B<sub>n</sub>H<sub>n+6</sub> ⇒ 2(n+3)e<sup>-</sup> ▼ ▲-ARACHNO: en aquest cas al poliedre li manquen dos vèrtexs, la seva composició és de tipus B<sub>n</sub>H<sub>n+6</sub> ⇒ 2(n+3)e<sup>-</sup> El nombre d’electrons s’obté mitjançant la relació: BH= 2e<sup>-</sup>; H addicional= 1e<sup>-</sup>; càrregues negatives= 1e<sup>-</sup>. Linha 43 ⟶ 41: == Aplicacions == A part de com a reactius en síntesi orgànica, els borans tenen escasses aplicacions. Van ser estudiades durant un temps les seves possibilitats com a combustibles per a coets degut a la seva combustió altament exotèrmica. L’alt cost que suposava la seva producció a gran escala i el fet de que formessin òxids que obstruïen els motors va fer que no passessin mai de ser un projecte esperançador. Tot i així, les seves propietats químiques excepcionals fan que continuïn sent estudiats.<ref> {{Ref-llibre Linha 50 ⟶ 47: \| títol = Química inorgánica descriptiva \| editorial = Prentice- Hall \| llengua = ~~Castellà~~castellà \| isbn = 9684443854 }} </ref> == ~~Referències~~Articles relacionats == * [[Regla de Wade]] ~~{{referències}}~~ == Referències== <references /> [[Categoria:Compostos d'hidrogen]]

Borà: diferència entre les revisions