Gustav Meyrink: diferència entre les revisions

'''Gustav Meyrink''', conegut amb el pseudònim de '''Gustav Meyer''' ([[Viena]], [[19 de gener]] de [[1868]] − [[Starnberg]], [[4 de desembre]] de [[1932]]) fou un narrador austríac, conegut sobretot per la seva primera novel·la, ''[[El Golem]]'' (1915), clàssic de la literatura fantàstica del segle XX.

Gustav Meyrink (batejat com Gustav Meier) va néixer el 19 de gener de 1868 a Viena, com a resultat de l' aventura entre el baró '''Karl Warnbüller von und zu Hemmingen''' i una actriu de segona fila, '''Maria Wilhelmina Adelheyd Meier'''. La família paterna no es va interessar per ell fins que es va convertir en un escriptor famós, moment en que li van oferir fer ús oficial del seu cognom. Gustav, que havia adoptat el cognom Meyrink com a nom artístic, va declinar l'oferta. En nombrosos personatges de les seves novel es distingeixen els trets dels seus progenitors: ancians nobles d'hàbits ridículs i actrius fracassades.

Als 24 anys, va intentar suïcidar-se. En el moment en què es disposava a disparar-se el cap amb una pistola, algú va deixar baix la seva porta un petit fullet titulat La vida darrera. Sorprès per aquella coincidència, Meyrink es va interessar pels fenòmens ocults i les tradicions esotèriques, que tenen una important presència en les seves obres. Com altres artistes de la fi de segle, va ser membre durant algun temps de l'ordre[[Orde delHermètic de l'Alba DoradoDaurada]] (''Golden Dawn'').

Va exercirtreballar comde banquer, però una acusació per frau el va portar a la presó i va arruïnar la seva carrera com financer. Finalment, va poder viure (en un principi molt ajustadament) del seu talent literari, com a traductor (de Dickens) i com a narrador.

En la seva obra més coneguda, la novel.la [[El Golem]] ([[1915]]), Meyrink ofereix una visió simbòlica d'aquest personatge llegendari del folklore jueu, que segons ell encarna la potència oculta (monstruosa i informe per estar encara 'adormida') que nia al inconscient de tots els homes, i en especial en el dels jueus del gueto de Praga.

Les seves novel·les posteriors desenvolupen la mateixa fórmula: material tradicional procedent del folklore europeu, reinterpretat des d'una perspectiva [[simbolista]] i [[esotèrisme|esoterista]], influïda per l'[[alquímia]], la [[càbala]], el [[budisme]], el [[taoisme]] i la [[Francmaçoneria]], però enemiga de la [[teosofia]] i l'[[espiritisme]]. Són temes recurrents el somni (concebut com a porta a una altra dimensió dellluny de lo real), el doble i l'estimada idealitzada, segons el model de la donna angelicata de [[Petrarca]], Ofèlia o la nena morta de [[Poe]].