ATP sintetasa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: vi:ATP synthase |
|||
Línia 36:
* E-ATPases. Són enzims de superfície que hidrolitzen un ample ventall d'NTPs, incloent l'ATP extracel·lular.
== Subunitats alfa/beta de l'ATP sintasa ==
Les ATPases o (ATP sintases) són complexes enzimàtics/transportadors iònics integrats a la membrana que combinen la síntesi i/o la hidròlisi d'ATP amb el transport de protons a través de la membrana. Aquests complexes poden obtenir energia a partir d'un gradient de protons, utilitzant el flux d'ions que travessa la membrana per mitjà del [[canal de protons]] de les ATPases per dirigir la síntesi d'ATP.
Algunes ATPases treballen en sentit contrari, és a dir, usant l'energia provinent de la hidròlisi d'ATP per generar un gradient de protons.
Hi ha diferents tipus d'ATPases les quals poden diferenciar-se quant a la funció (síntesi o hidròlisi d'ATP), a l'estructura (les ATPases F-, V- i A-, contenen motors de rotació) I en el tipus d'ions que transporten a través d'ells.<ref>Muller V, Cross RL (2004). "The evolution of A-, F-, and V-type ATP synthases and ATPases: reversals in function and changes in the H+/ATP coupling ratio". FEBS Lett. 576 (1): 1–4. [[doi]]:[http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0014579304010841 10.1016/j.febslet.2004.08.065]. [[PMID]][http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15473999 15473999]</ref><ref>Zhang X, Niwa H, Rappas M (2004). "Mechanisms of ATPases--a multi-disciplinary approach". Curr Protein Pept Sci 5 (2): 89–105. [[doi]]:[http://www.ingentaconnect.com/content/ben/cpps/2004/00000005/00000002/art00004?token=00611da0ec0734cf57112333f25703568293c6c567e504f58602f433e402c3541333c4a2f24243876573a412148703c6f 10.2174/1389203043486874]. [[PMID]][http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15078220 15078220]</ref>
* Les [[F-ATPases]] (F1F0-ATPases) en el [[mitocondri]], al [[cloroplast]] i a les membranes del plasma bacterial són els primers [[enzims]] productors d'ATP, utilitzant el gradient de protons generat per la [[fosforilació oxidativa]] (al mitocondri) o a la [[fotosíntesi]] (cloroplast).
* Les [[V-ATPases]] (V1V0-ATPases) són, en primer lloc, trobades a les vacuoles de cèl·lules eucariotes, catalitzant la hidròlisi d'ATP per transportar soluts i pH baix als orgànuls.
* Les A-ATPases (A1A0-ATPases) són trobades a l'Archea I funcionen com les F-ATPases.
* Les P-ATPases (E1E2-ATPases) es troben en bacteris I als orgànuls i membranes del plasma de cèl·lules eucariotes, i la seva funció és auna varietat d'ions diferents a través de la membrana.
* Les E-ATPases són enzims de la superfície cel·lular que hidrolitzen una gamma de nucleòsids tifosfat, inclòs l'ATP extracel·lular.
Les subunitats alfa i beta(o A i B) són trobades en els complexes F1, V1, i A1 de les ATPases F-, V- i A- respectivament, així com L'ATPasa flagelar i la terminació del [[factor Rho]]. Les F-ATPases (o F1F0-ATPases), les V-ATPases (o V1V0-ATPases) i les A-ATPases (o A1A0-ATPases) estan compostes de dos complexes units: el complex F1, V1 o A1 conté el cor catalític que sintetitza/hidrolitza l'ATP, i el complex F0, V0 o A0 forma el por que travessa la membrana. Les ATPases F-, V- i A- contenen motors rotary, que dirigeix la translocació de protons a través de la membrana i el que dirigeix la síntesi/hidròlisi d'ATP.<ref>Itoh H, Yoshida M, Yasuda R, Noji H, Kinosita K (2001). "Resolution of distinct rotational substeps by submillisecond kinetic analysis of F1-ATPase". Nature 410 (6831): 898–904. [[doi]]:[http://www.nature.com/nature/journal/v410/n6831/full/410898a0.html 10.1038/35073513]. [[PMID]] [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11309608 11309608].</ref><ref>Wilkens S, Zheng Y, Zhang Z (2005). "A structural model of the vacuolar ATPase from transmission electron microscopy". Micron 36 (2): 109–126. [[doi]]:[http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6T9N-4DS416T-1&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&_docanchor=&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=1ec2dddf65c887d3945a610ea78ef133 10.1016/j.micron.2004.10.002]. [[PMID]][http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15629643 15629643].</ref>
A les F-ATPases, hi ha tres còpies de cada subunitat alfa i beta que formen el centre catalític del complex F1, mentre que les subunitats restants (les subunitats gamma, delta i epsilon) formen part dels agregats. Hi ha una regió de fixació del [[Substrat (bioquímica) |substrat]] en cada una de les subunitats alfa i beta, aquelles que es troben a les segones són catalítiques, mentre que les primeres són reguladores. Les subunitats alfa i beta formen un cilindre que és connectat a l'agregat central. La subunitat alfa/beta pateix una seqüència de canvis conformacionals dirigits a la formació d'ATP partint d'ADP, el qual ha estat induït per la rotació de la subunitat gamma; aquest moviment és degut al pas de protons a través de la subunitat C del complex F0.<ref>Amzel LM, Bianchet MA, Leyva JA (2003). "Understanding ATP synthesis: structure and mechanism of the F1-ATPase (Review)". Mol. Membr. Biol. 20 (1): 27–33. [[doi]]:[http://informahealthcare.com/doi/abs/10.1080/0968768031000066532 10.1080/0968768031000066532]. [[PMID]][http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12745923 12745923].</ref>
A les V-ATPases , les subunitats alfa, o A, i les subunitats beta, o B, del complex V1 o A1 són homòlogues amb les subunitats Alfa i beta del complex F1 de les F-ATPases, excepte que les subunitats alfa són catalítiques i les beta reguladores.
La subunitat alfa/A i la subunitat beta/B poden, a la vegada, ser dividides en tres regions o dominis, centrats al voltant de la ‘zona' d'anclatge de l'ATP, i basada en l'estructura i la funció. El domini central conté la zona d'anclatge de residus de [[nucleòtids]] que estableix contacte directe amb la molècula d'ADP/ATP.<ref>Chandler D, Wang H, Antes I, Oster G (2003). "The unbinding of ATP from F1-ATPase". Biophys. J. 85 (2): 695–706. [[doi]]: [http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0006349503745135 10.1016/S0006-3495(03)74513-5]. PMID 12885621</ref>
== Vegeu també ==
| |||