Regne de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'antiga |
Cap resum de modificació |
||
Línia 83:
== Dinastia merovíngia ==
{{AP|Merovingis}}
La França deu el seu nom als francs. Després de la desaparició de l'últim emperador romà d'occident el [[476]], els èxits militars i polítics d'aquest poble germànic i la conversió al [[cristianisme]] del seu rei, [[Clodoveu I]], el [[496]] o el [[498]] van permetre als francs occidentals d'entrar al cor de la Gàl·lia. Un dels factors de llurs èxits va ser que llurs reis es van adherir a la mateixa religió [[catolicisme|catòlica romana]] que la puixant aristocràcia gal·loromana mentre que els altres pobles bàrbars que es van establir a tot l'Europa occidental (principalment els [[burgundis]] i el [[visigots]]) es van convertir a l'[[arrianisme]]. Aquesta idea ha de ser, no obstant, estudiada. La conversió excepcional de Clovis va ser explotada molt més tard pels [[dinastia Capet|capets]] per fer de França la "filla major de l'Església".
Contràriament a la idea estesa, Clovis no intentà pas germanitzar la Gàl·lia, sinó que va utilitzar els atributs romans que posseïa (els títols de [[Patrici (classe romana)|patrici]] i de [[cònsol de Roma|cònsol]]). Va ser confirmat amb el títol de rei per l'[[emperador bizantí]] i pel [[papa]].
Línia 95:
== Dinastia carolíngia ==
{{Article principal|Dinastia Carolíngia}}
[[Fitxer:Sacre de Charlemagne.jpg|esquerra|thumb|Coronació de Carlemany]]
La dinastia carolíngia fou una família d'origen [[austràsia|austrasià]] de la qual van sortir molts majordoms de palaus per als merovingis (com ara [[Carles Martell]]) abans de prendre la corona amb [[Pipí el Breu]], el [[751]]. Aquest rei va crear un regne de dimensions considerables i va intervenir també fora de les seves fronteres en crear, en particular, els estats papals, després d'una campanya contra els llombards.
Línia 104:
Calia, no obstant, esperar gairebé 50 anys perquè la Frància, terme que va designar originalment els territoris del regne original dels francs, donés a llum a França. Va ser, primerament, coneguda com la Frància occidental en oposició a la Frància oriental, sota el regne del fill petit de Carlemany, [[Carles II el Calb]]. El [[842]], els juraments d'Estrasburg seguits pel [[tractat de Verdun]], el [[843]], van aconseguir establir la distinció entre els territoris que es convertirien en França (occident) i els territoris que es convertirien en la Germània (orient).
El [[845]], [[Nominoe]], ''[[missus dominicus]]'' de la [[Bretanya]] (''Princeps Veneticae civitatis'') va derrotar les tropes de Carles el Calb en la [[batalla de Ballon]]. La independència de la Bretanya va ser reconeguda per Carles el Calb. Els francs van perdre [[Rennes]], [[Nantes]] i el país de Retz. El [[856]], amb el [[tractat de Louviers]], Erispoe va ser declarat oficialment rei de la Bretanya. El [[tractat d'Entrammes]] del [[863]] va cedir a la Bretanya la regió de [[Maine (França) |Maine]] i una part de l'[[Ducat d'Anjou|Anjou]] i el [[868]], el [[tractat de Compiègne]] el va cedir els drets sobre el [[Cotentin]] i l'[[Avranchin]].
== Dinastia Capet ==
Línia 137:
== Renaixement ==
[[Fitxer:France 1552 to 1798-en.png|333px|thumb|Expansió de França de 1552 a 1798]]
L'època moderna coincidí amb el [[Renaixement]]. Aquest moviment filosòfic i artístic va ser acompanyat de la invenció de l'empremta que permetria la difusió del coneixement i l'afirmació del paper preponderant de l'home en l'univers (l'humanisme), la reducció del poder de l'[[catolicisme|Església]] sobre la societat (la [[Reforma]]) i la resposta d'aquesta (la Contrareforma). Les relacions entre els estats europeus es van estructurar. La fi de l'[[edat mitjana]] va veure l'aparició dels ambaixadors permanents entre estats.
Línia 148:
== Les guerres de religió==
[[File:Henry IV of france by pourbous younger.jpg|thumb|left|[[Enric IV de França]].]]
{{Article principal|
Amb el progrés de la [[Reforma protestant]], possible gràcies a la impressió i difusió de la [[Bíblia]], l'Església va respondre amb la Contrareforma. L'enduriment de l'oposició entre els catòlics i els [[protestantisme|protestants]] va fer que les dues branques del [[cristianisme]] s'enfrontaren violentament per tot Europa, principalment al Regne de França.
Línia 172:
* [[Història de França]].
* [[Antic règim a França]]
* [[Llista de reis de França]]
== Bibliografia==
* [[Jacques Bainville]], ''Histoire de France'', Éd. Arthème Fayard, 1924
* [[Georges Duby]], ''Histoire de la France des origines à nos jours'', Larousse
* Pierre Goubert
* Marcel Marion, ''Dictionnaire des institutions de France XVIIe XVIIIe siècle'', Picard, 1923
* Hubert Méthivier, ''Le siècle de Louis XIV'', PUF collection Que-sais-je, 1988
| |||