Integral de Lebesgue: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot esborra: cs:Lebesgueův integrál
Línia 10:
== Introducció ==
La integral d'una funció ''f'' entre els límits ''a'' i ''b'' es pot interpretar com l'àrea davall del gràfic de ''f''. Això és fàcil d'entendre per a funcions familiars com ara les funcions [[polinomi|polinòmiques]], però, què significa per a funcions més exòtiques? En general, quina és la classe de les funcions per a les quals "àrea davall el gràfic de la funció" té sentit? La resposta a questes questions té una importància teòrica i pràctica molt gran.
Al [[segle XIX]] com a part d'un moviment general cap al [[rigor]] en les matemàtiques, es varen fer intents de dotar el càlcul integral d'uns fonaments ferms. La [[integral de Riemann]], proposada per en [[Bernhard Riemann]] ([[1826]]-[[1866]]), és un intent amb un èxit extens per a subministrar questsaquests fonaments a la integral. La definició de Riemann comença amb la definició d'una successió d'integrals fàcilment calculables que convergeix cap a la integral d'una funció donada. Aquesta definició té èxit en el sentit de què dóna la resposta esperada per a molts problemes prèviament resolts, i dóna resultats útils per a molts altres problemes.
 
En canvi, la integració de Riemann no interactua bé amb la presa de límits de successions de funcions, fent aquest procés de càlcul de límits difícil d'analitzar. Això és de principal importància, per exemple, en l'estudi de les [[sèries de Fourier]], les [[transformada de Fourier|transformades de Fourier]] i altres temes. La integral de Lebesgue és més capaç de descriure com i quan és possible prendre límits sota el signe integral. La definició de Lebesgue utilitza una classe diferent d'integrals fàcilment-calculables que la definició de Riemann, aquest és el motiu principal pel qual la integral de Lebesgue té un comportament millor.