Setge de Saraqusta (778): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m petites correcions |
|||
Línia 46:
Dos exèrcits es van trobar a [[Saraqusta]] el [[778]]. El primer, amb tropes neustríaques, que va travessar el pirineu occidental, i el segon, composat per austríacs, llombards i burgundis, va travessar el pirineu oriental, capturant [[Madinat Barshiluna]] i [[Pamplona]], al que es van unir les les tropes de [[Sulayman al-Arabí]], valí de Barshiluna.
[[Hussayn ibn Yahya al-Ansarí]] no estava disposat a lliurar Saragossa als francs i quan [[Carlemany]] va arribar davant la ciutat el [[778]] es va negar a obrir les portes i va al·legar que ell, personalment, no havia promès res. Com que Saraqusta no es va sotmetre la va sotmetre a [[setge]] però va haver de marxar d'Ibèria per controlar una rebel·lió dels [[saxó|saxons]]. L'emperador va agafar com a ostatges alguns dels aliats que l'havien informat malament, entre ells [[Sulayman al-Arabí]]. Va deixar el tribut i el presoner amb [[Hruodland]], Prefecte del Marquès de Bretanya, i la
==Conseqüències==
En la retirada, [[Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí|Matruh]] i [[Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí|Ayxun]], els fills de [[Sulayman al-Arabí]] van poder rescatar-lo i tornar a [[Madinat Barshiluna]], però finalment Sulayman morí a mans de [[Hussayn ibn Yahya al-Ansarí]]. [[Carlemany]] va fer enderrocar les muralles de [[Pamplona]], cosa que va irritar als bascos, que van derrotar els francs al pas d'Orreaga, en la [[batalla de Roncesvalls]], l'única gran desfeta dels exèrcits de Carlemany. Els bascos amb mal armament, van usar l'avantatge del terreny, i van destruir la
[[Hussayn ibn Yahya al-Ansarí]] es va mantenir rebel fins al 781, quan l'emir de Còrdova va [[Setge de Saragossa (781)|atacar la ciutat]]<ref>{{Ref-llibre | cognom= Millàs i Vallicrosa | nom= Josep Maria | enllaçautor= Josep Maria Millàs i Vallicrosa| capítol = | urlcapítol = | títol = Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia | pàgines = p.28| url= http://books.google.es/books?id=EVmpsQpIRn4C&pg=PR28&dq=tsalaaba&hl=ca| editorial = Institut d'Estudis Catalans | isbn = 84-7283-117-5 | data =1987 | ref = }}</ref> amb un poderós exèrcit comandat per [[Thalaba ibn Ubayd]]<ref>{{Ref-llibre | cognom=Rovira i Virgili | nom= Antoni | enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili | capítol = | urlcapítol = | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II | pàgines = p.431 | url= | editorial = Edicions Pàtria | isbn = | data =1920 | ref = }}</ref> i el va obligar a sotmetre's. A canvi de prometre lleialtat, Hussayn va conservar el càrrec. La frontera franca es va anar expandint lentament fins que el [[795]] es va crear la [[marca hispànica]] unint els comtats de [[Girona]], [[Cardona]], [[Osona]] i [[Comtat d'Urgell|Urgell]], dins el [[duc|ducat]] de [[Septimània]].
| |||