Revisió del 08:24, 5 juny 2011 modifica Beussonbot (discussió \| contribucions) Bots 32.274 edits m Bot:Desambiguació assistida: Antoni Marí - Canviant enllaç(s) per Antoni Marí i Muñoz ← Edició anterior		Revisió del 19:25, 8 jul 2011 modifica desfés Vriullop (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Administradors de la interfície, Reversors 142.964 edits enllaços externs al text Edició següent →
Línia 1: El '''Col·legi de Filosofia''' fou un grup de debats i conferències de [[filosofia]] actiu a [[Barcelona]] en els anys de la [[transició]] política espanyola. S'inspirava en el model del ~~[http://fr.wikipedia.org/wiki/Coll%C3%A8ge_de_philosophie~~ Collège de Philosophie] francès (1974) i sobretot en el [~~http://fr.wikipedia.org/wiki/College_de_sociologie~~ [Collège de Sociologie]] (1937-1939) de [[Georges Bataile]] i [[Michel Leiris]]. S'inicià a la tardor de [[1976]] arrel d'unes trobades del psicoanalista lacanià [[Antoni Vicens]] amb els filòsofs [[Xavier Rubert de Ventós]], [[Eugenio Trías Sagnier]], i el professor de literatura i traductor [[Jordi Llovet]]. El primer curs es realitzà a l'[[Escola Eina]] (primer trimestre de [[1977]]) i posteriorment passà al [[Casal de Sarrià]], a la [[Casa Elizalde]] de la [[dreta de l'Eixample]], fins acabar al [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]], integrat dins l'[[Institut d'Humanitats]]. == Membres == Linha 9 ⟶ 8: Xavier Rubert de Ventós pot ser considerat el referent darrer del grup. El fet que hagués estat professor a [[Berkeley]] ([[1973]]) i [[Universitat de Harvard\|Harvard]] ([[1972]]) li donava un prestigi en aquell moment indiscutit. Tres obres seves: ''Teoria de la Sensibilitat'' (2 vols: 1968,1969), ''Ensayos sobre el desorden'' ([[1976]]) i ''De la modernidad'' ([[1980]]), defineixen els models epistèmics i morals del Col·legi. La preocupació per l'[[estètica]] fou també cabdal en Eugenio Trías, que en aquell moment havia publicat ''Filosofia y carnaval'', ([[1973]]) i ''El Artista en la ciudad'', ([[1976]]) Tot i que cada autor del Col·legi fa les seves pròpies opcions teòriques, comparteixen una opció culturalista radical i són sensibles a temes com el [[liberalisme]], el sensualisme, l'individualisme, l'aposta pel [[disseny]], el pluralisme i el pensament feble, alhora que mantenen una concepció instrumental i antiessencialista del [[catalanisme]]. Se situaren també molt lluny del [[marxisme]] que llavors representava a [[Barcelona]] [[Manuel Sacristán]] i apostaven per l'[[estructuralisme]]. Es pot considerar el Col·legi com la versió [[catalana]] de la [[filosofia]] de la [[postmodernitat]]. L'ideal polític del grup (barcelonès però tèbiament catalanista) es troba en la teoria de ''La Catalunya ciutat'', d'Eugenio Trías. Al llarg de la dècada del [[1990]], Xavier Rubert evolucionà envers l'[[independentisme]], mentre Trías esdevingué ideòleg del [[Partit Popular de Catalunya\|Partit Popular]]. Sobre el Col·legi tingué una gran influència l'anomenat [[nietzscheanisme francès]], del qual es feren ressò Eugenio Trías i [[Josep Ramoneda]]; però també les teories estètiques de [[Kierkegaard]], [[Simmel]] i [[Kafka]]. Es reivindicà amb una certa ironia la figura d'[[Eugeni d'Ors]] sobre el qual es feu un simposi a l'[[Ateneu Barcelonès]] l'any 1986. Es col·laborà amb autors com [~~http://fr.wikipedia.org/wiki/Christian_Delacampagne~~ [Christian Delacampagne]], [[Jean Baudrillard]] i [~~http://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Sennett~~ [Richard Sennet]], entre d'altres. En els anys 1979-1982, el Col·legi impulsà la Càtedra Barcelona-Nova York, per tal d'internacionalitzar el pensament català. La revista cultural Saber i la col·lecció ''Textos filosòfics'', primer gran intent de publicació dels clàssics de la filosofia en llengua catalana, fou un producte directe dels membres d'aquest grup.▼ ▲Es col·laborà amb autors com [http://fr.wikipedia.org/wiki/Christian_Delacampagne Christian Delacampagne], [[Jean Baudrillard]] i [http://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Sennett Richard Sennet], entre d'altres. En els anys 1979-1982, el Col·legi impulsà la Càtedra Barcelona-Nova York, per tal d'internacionalitzar el pensament català. La revista cultural Saber i la col·lecció ''Textos filosòfics'', primer gran intent de publicació dels clàssics de la filosofia en llengua catalana, fou un producte directe dels membres d'aquest grup. == Cursos més significatius del Col·legi == * 1er trimestre de 1977: ''Teoria del discurs filosòfic'' * 1er trimestre de 1978: ''Teoria de les passions'' * 1er trimestre de 1979: ''Vigència de Hegel'' * 1er trimestre de 1981: ''Coneixement. memòria, invenció'' * 1982: ''Filosofia de la cultura''; Miguel Morey s'incorpora al Col·legi ~~substintuïnt~~substituint Antoni Vicens. Jordi Pujol presideix la sessió inaugural. ▼ ▲* 1982: ''Filosofia de la cultura''; Miguel Morey s'incorpora al Col·legi substintuïnt Antoni Vicens. Jordi Pujol presideix la sessió inaugural. * 1er trimestre de 1983: ''Raons i veritat. In memoriam Pep Calsamiglia''. Torna Toni Vicens i s'hi incorporen Jaume Casals, Pep Subirós, Gerard Vilar, Antoni Marí, Pere Lluís Font i Jordi Maragall i Noble. * 1er trimestre de 1985: ''Frontera i perill'' * 1er trimestre de 1986: ''De la política'' * 1er trimestre de 1987: ''La tradició''. Intervenen per primer cop als Seminaris Julia Manzano i Mercè Rius (que col·labora amb Xavier Rubert de Ventós). * Primer ~~quatrimestre~~quadrimestre de 1988. 11è curs del Col·legi. Se substitueix el curs general per ~~ponènccies~~ponències amb contraponent. ▼ ▲* Primer quatrimestre de 1988. 11è curs del Col·legi. Se substitueix el curs general per ponènccies amb contraponent. * A partir de 1989 l'Àrea de filosofia de l'[[Institut d'Humanitats]] subsumeix el Col·legi. == Deixebles del Col·legi == Es van formar al caliu del Col·legi, autors com [[Norbert Bilbeny]], [[Mercè Rius]], [[Ramon Alcoberro]], [~~http://www.tindon.org/julia_manzano/curriculum.html~~ [Julia Manzano]], [[Pere Saborit]] o [[Àngel Castiñeira]] i el novel·lista [[mexicà]] [[Bruno Morelia]]. == Obres ==

Col·legi de Filosofia: diferència entre les revisions