Revisió del 02:15, 17 jul 2011 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 471.959 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 02:21, 17 jul 2011 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 471.959 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: Els '''beaumontesos''' van ser els partidaris de l'antic bàndol nobiliari dels [[Luis de Beaumont\|Beaumont]]. Aquest llinatge va ser creat per [[Carles III de Navarra\|Carles III el Noble]] amb familiars il·legítims. Tenien relació amb el llinatge més antic dels Luxa de la [[Baixa Navarra]]. Els diferents comtes de [[Lerín]] van ser els líders d'aquesta facció. Van ser rivals dels [[agramontesos]], portant a la [[guerra civil ~~de Navarra~~navarresa]] quan [[Joan II d'Aragó]] "l'Usurpador" es va quedar per sí el tron a la mort de la reina [[Blanca I de Navarra]] en [[1441]]. Juan II, que era rei consort, havia de cedir la corona al seu fill [[Carles de Viana]]. Els beaumonteses van recolzar al Príncep de Viana per recuperar la legitimitat en aquesta guerra. No obstant això, anys després, els beaumonteses van recolzar a [[Ferran el Catòlic]] en la [[conquesta de Navarra]] contra els agramontesos. Tant els beaumontesos com els agramontesos tenien aliances amb els bàndols de les terres basques occidentals que van pertànyer al [[regne de Navarra]] fins a l'any 1200, els *agramonteses amb els [[gamboïns]] i els beaumontesos amb els [[oñacins]]. Línia 9: Dins de les contradiccions d'aquesta guerra, una era que [[Ferran II el Catòlic]], regent de Castella després de la mort d'[[Isabel la Catòlica]], era fill de Joan II (l'enemic que no havien acceptat com a rei) i del seu segon matrimoni amb [[Joana Enríquez]]. I una altra contradicció és que els que es van alçar contra el rei aragonès, defensant la independència del Regne, van acabar ajudant als castellans, que van acabar amb ella. En [[1495]] el pare de Joan III d'Albret, [[Alain d'Albret]] va establir amb Ferran un nou acord per solucionar les intrigues polítiques, i en ell, el comte de Lerín es va veure obligat a abandonar el regne, cedint tots els seus béns a Ferran II, a canvi va rebre béns en [[Huéscar]], [[Vélez Blanco]], [[Vélez Rubio]], [[Cújar]], [[Castilleja]], [[Cuevas de Freila]] i altres.<ref name="Esarte">{{cita llibre \| autor = Esarte, Pedro \| títol = Navarra, 1512-1530 \| any = 2001 \| editorial = Pamplona: Pamiela \| id = ISBN 84-7681-340-6}}</ref> En [[1507]] va ser expulsat de Navarra el [[Comtat de Lerín\|comte de Lerín]], amb el suport pràcticament unànime de tots els navarresos, aconseguint-se també la sortida de les tropes estrangeres.<ref name="Esarte"/> Els beaumonteses van ser els únics a acudir a les [[Corts de Navarra]], a Pamplona en [[1513]], per convocatòria del [[virrei]]. Allí fou acceptat Ferran com a rei. En la reunió de les [[Corts de Castella]] a [[Burgos]] en [[1515]] on es va decidir l'annexió no va acudir cap navarrès, tampoc els beaumontesos. == Referències == {{referències}} [[Categoria:Història de Navarra]]

Beaumontesos: diferència entre les revisions