La taronja mecànica (pel·lícula): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: lv:Mehāniskais apelsīns (filma)
quars
Línia 62:
Per al rodatge el director va buscar localitzacions a Anglaterra a través de revistes d'arquitectura contemporània i només va haver de construir 3 ''sets'' en els estudis Borehamwood: el bar Korova, la presó i el bany a la casa de l'escriptor.
 
La taronja mecànica presenta algunes innovacions en l'aspecte tècnic com l'ús de lents més ràpides, càmeres lleugeres de mà, i els micròfons Sennheiser Mk. 12,<ref name=repetida_1>[http://pages.prodigy.com/kubrick/kubaco.htm Stanley Kubrick: The Master Filmmaker]</ref> que van permetre no haver de repetir els diàlegs ja enregistrats a l'escena en viu, així com l'ús de nous equips d'il·luminació com els reflectors de quarzquars Lowell de 1000 watts, que li van permetre girar la càmera en qualsevol direcció sense preocupar-sehaver de patir per capturarfilmar accidentalment algun equip luminotècnic a l'habitació. L'escena de la dona i els gats n'és un bon exemple.<ref name=repetida_1/>
 
Estrenada als Estats Units el 1971 i a Anglaterra el 1972, la pel·lícula va despertar una controvèrsia mai vista al [[Regne Unit]] per un film, al voltant del seu contingut i les repercussions en els espectadors, dividint els crítics, generant debats públics a la premsa escrita, la televisió i la ràdio com ho analitza Christian Bugge a ''The Clockwork Controversy''.<ref>Chirstian Bugge. [http://www.kubrick.com ''The Clockwork Controversy'' ]</ref> A tot això s'hi ha de sumar el fet que delictes comesos, fins i tot un assassinat, en aquella època, amb molta atenció atorgada per part de la premsa anglesa, per joves que aparentment replicaven escenes de la pel·lícula o en algun cas vestien de manera similar als protagonistes. Això va augmentar la pressió en el debat i va portar a Kubrick, qui segons diverses fonts estava molt preocupat, a pressionar la [[Warner Bros]], la seva nova distribuïdora, per cancel·lar qualsevol exhibició pública de la pel·lícula el 1973 a les sales del Regne Unit. Això va durar fins l'any 2000. La pel·lícula va obtenir 7 Premis BAFTA incloent el de millor pel·lícula, 2 Premi Globus d'or, 4 nominacions als Premis Oscar, 2 Director Guild of America, entre d'altres.