Herat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: nl:Herat (stad) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{cal geo}}
[[Fitxer:Friday Mosque in Herat, Afghanistan.jpg|thumb|Mesquita a Herat]]
[[Fitxer:Herat_view_mosques.jpg|thumb|Herat]]
'''Herat''' (farsi هرات, clàssica ''Aria'') és una ciutat del nord-oest de l'[[Afganistan]], capital de la [[província d'Herat]], situada a la vall del riu [[Hari]] (que passa a 5 km al sud de la ciutat). Fou l'antiga capital de la [[satrapia]] [[persa]] d'[[Ària (Pèrsia)|Ària]] i va formar part de la [[Ruta de la Seda]] sent coneguda a l'edat mitjana com la «Perla del
== Història ==
[[Fitxer:Median Empire.jpg|thumb|270px|left|Ària.]]
És una ciutat molt antiga però la data de fundació és desconeguda. Ja
▲És una ciutat molt antiga però la data de fundació és desconeguda. Ja es esmentada a l'[[Avesta]] en la forma persa antiga ''Haraiva''. Fou una de les satrapies [[aquemènides]]. A les fonts gregues apareix com [[Ària]] o ''Areia''. El nom sembla derivar del riu Hari (antic persa Harayu "el que corre"). Diverses fonts perses l'esmenten incloent la [[inscripció de Behistun]]. [[Heròdot]] la qualifica de graner d'Àsia central. Quan Alexandre el Gran va arribar a la zona era sàtrapa Satibarzanes o [[Barzanes]], que era un dels alts oficials orientals junt amb [[Bessos de Bactriana]] i [[Barsentes]] d'[[Aracòsia]]. Al final del [[330 aC]], Alexandre va conquerir la capital d'Ària que era anomenada Artacoana. Es va reconstruir la ciutat i construir la ciutadella i se li va donar el nom d'[[Alexandria d'Ària]].
Després d'Alexandre va estar sota domini de sàtrapes lleials a [[Antígon el Borni]] i després del 301 aC va passar als [[selèucides]]. Va formar part del [[regne grec de Bactriana]]. El [[167 aC]] va passar suposadament a mans dels parts dels quals va passar als escites o sakes (vers [[130 aC]]) i kushans (vers [[30 aC]]), i en algun moment del segle III va passar als [[sassànides]]. El nom pera va evolucionar a Harev i després Hare. Ciutat a la frontera amb els dominis [[heftalites]], va estar sota domini d'aquestos al segle V i VI, a vegades com a vassalls sassànides. En aquest temps hi ha noticies d'una comunitat cristiana nestoriana amb un bisbe. El [[565]] va passar al khanat dels [[Turcs Occidentals]] que hi exercien el poder, segurament a través d'un cap vassall, quan van arribar els àrabs.
[[File:Herat_Ansari_tomb.jpg|thumb|esquerra|Capella de Khwaja Abd Allah Ansari]]▼
[[File:Gazar_Gah_cemetery_2.jpg|thumb|Cementiri]]▼
Quan al-Ahnaf ibn Kays va conquerir el
[[File:Herat_Ansari_entrance_portal.jpg|thumb|esquerra||Portal]]▼
[[File:Gazar_Gah_cemetery_1.jpg|thumb||Cementiri]]▼
Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del [[
Sota els gaznèvides s'hi va establir la secta herètica dels [[Karramiyya]] o Karamiyya. El
▲Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del [[Khurasan]]. Els [[tahírides]] (governadors del Khurasan) van dominar la regió del [[821]] al [[873]] en que va passar a Abu Yusuf [[Yakub I ibn al-Layth]] al-Saffar (873-879). Aquesta època fou agitada i el poder al Khurasan va canviar diverses vegades de mans però Herat va restar en mans dels [[saffàrides]]. Després del [[900]], en data incerta, va passar als [[samànides]] de [[Bukhara]] (el seu domini està testimoniat sota [[Nuh II ben Mansur]], 976-997) que la van governar per mig d'un "faik", un noble local vassall; el faik es va revoltar alguna vegada i un dels faiks va obtenir el suport del [[karakhànida]] Bughra Khan que va anar a la regió i va dominar Herat (finals del segle X, vers [[892]]). Va estar sota sobirania dels [[karakhànides]] fins al menys vers el [[994]] quan els samànides van demanar el suport de [[Subuktegin]] (fundador de la dinastia dels [[gaznèvides]] llavors vassalla dels samànides) que va derrotar al faik local i va ocupar la ciutat.<ref>Francis Henry Skrine i Edward Denison Ross, The heart of Asia: a history of Russian Turkestan and the Central Asian Khanates from the earliest times, Routledge, 2004, ISBN 978-0-7007-1017-1</ref> Enfonsada la dinastia samànida ([[1009]]) Mahmud va fer un tractat amb els karakhànides per el qual es va fixar el riu [[Oxus]] com a frontera (vers [[1002]]) i Khurasan va quedar dins els seus dominis. Hi han nombroses referències a la ciutat del [[segle X]].
▲Sota els gaznèvides s'hi va establir la secta herètica dels [[Karramiyya]] o Karamiyya. El Khurasan va passar als [[seljúcides]] després de la victòria de [[Toghrul Beg]] a l'estepa de [[Dandankan]] (o Dandanakan) el [[23 de maig]] de [[1040]], quan els gaznèvides van perdre les seves possessions a [[Pèrsia]]. No abans del [[1161]] (segurament vers [[1175]]) els gúrides, que s'havien independitzat de [[Gazni]] i havien deixat de pagar tribut al seljúcida [[Sandjar]] el [[1152]], van dominar el Khurasan incloent Herat, que fou especialment important durant aquesta dinastia dels gúrides; Ghiyath al-Din el [[1201]] hi va construir una mesquita; el sultà, després de donar inicialment suport als karamiyya, es va passar finalment al ritus xafita.
Vers el [[1214]] va passar a domini directe dels khwarizmshahs; el [[1221]] fou atacada pel mongol [[Tului]]; la guarnició romania lleial al [[khwarizmshah]], però la població civil va obrir les portes als mongols; els soldats foren massacrats però es va respectar la vida dels civils. Després de la batalla de [[Parwan]] la ciutat es va revoltar (novembre del [[1221]]), i va ser assetjada pel general mongol Aldjigidai que la va ocupar després de sis mesos ([[14 de juny]] de [[1222]]); tota la població fou degollada i aquesta feina va ocupar als mongols una setmana.
Una branca de l'antiga família dels [[gúrides]], els shansabànides, es van poder mantenir al castell de Khaysar (o Kaysar) al sud-est d'Herat. Els primers membres importants d'aquesta branca foren dos germans Tadj al-Din Uthman al-Marghini i Izz al-Din Umar al-Marghini que havien servit a les ordes del sultà Muhammad de Ghor i el primer va rebre el govern del castell de Khaysar (del governador mogol d Pèrsia oriental) mentre el segon fou wazir del sultà. Rukn al-Din Abu Bakr, fill de Tadj al-Din Uthman, es va casar amb una filla del sultà Muhammad i així el seu fill comú, Shams al-Din I Muhammad es va presentar un temps després com l'hereu dels gúrides. El [[1238]] el gran khan [[Ogodei]] va autoritzar la reconstrucció i repoblació de les ciutats, encara però amb limitacions. Llavors era cap dels
[[File:Herat_view_mosques.jpg|thumb|Vista de la ciutadella]]▼
[[File:Herat Citadel.jpg|thumb|esquerra|Ciutadella]]▼
El [[1245]] Shams al-Din I, que acabava de succeir al seu pare a Khaysar, va fer una sortida afortunada de Khaysar i es va apoderar de la ciutat d'Herat, però es va cuidar de oferir humilment la seva submissió als mongols que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts altres, iniciant la [[dinastia Kart]]. El gran khan [[Mongke]] li va cedir o confirmar Herat, Djam, Bushandj, [[Ghor]], Khaysar, [[Firuzkuh]], [[Ghardjistan]], Farah, [[Sistan]], [[Kabul]], Tirah, i les muntanyes Sulayman ([[Afganistan]]). Fou confirmat per [[Hulegu]] el [[1255]].▼
[[File:Herat monument.jpg|thumb|Monument]]▼
[[File:Herat_clothes_bazaar.jpg|thumb|esquerra|Mercat de roba]]▼
[[File:Herat_street_2004.jpg|thumb|Carrer]]▼
[[File:Herat_bazaar.jpg|thumb|esquerra|Mercat]]▼
▲El [[1245]] Shams al-Din I, que acabava de succeir al seu pare a Khaysar, va fer una sortida afortunada de Khaysar i es va apoderar de la ciutat d'Herat, però es va cuidar de oferir humilment la seva submissió als mongols que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts altres, iniciant la [[dinastia Kart]]. El gran khan [[Mongke]] li va cedir o confirmar Herat, Djam, Bushandj, [[Ghor]], Khaysar, [[Firuzkuh (gúrides)|Firuzkuh]], [[Ghardjistan]], Farah, [[Sistan]], [[Kabul]], Tirah, i les muntanyes Sulayman ([[Afganistan]]). Fou confirmat per [[Hulegu]] el [[1255]].
El [[1335]] amb la mort d'[[Abu Said Bahadhur Shah]] la dinastia es va trobar de fet independent; va reconèixer al príncep ilkhànida [[Togha Timur]] fins el [[1349]] i poc després van caure sota vassallatge de [[Tamerlà]]. El [[1381]] Tamerlà va ocupar la ciutat i el [[1389]] va deposar definitivament a la dinastia.
Linha 34 ⟶ 42:
Altres emirs van governar Herat separadament ([[1857]] a [[1868]] excepte una ocupació per Kabul de dues setmanes el [[1863]] quan [[Dost Muhammad]] fou reconegut i va morir als pocs dies, i [[1879]] a [[1881]]). El complex Musallah fou parcialment destruït pels britànics el [[1885]] perquè els obstaculitzava la visió per una possible invasió russa (que mai es va produir).
L'abril de [[1978]] es va establir el regim comunista de Taraki, i poc després el [[20 de març]] de [[1979]] l'exèrcit aquarterat a la ciutat dirigit per Ismail Khan es va revoltar, però el intent de cop d'estat fou reprimit amb l'ajut de l'exèrcit roig soviètic; es va parlar de fins a 24.000 civils morts, xifra probablement exagerada. Ismail Khan va esdevenir el cap dels guerrillers anticomunistes i després de la caiguda del règim comunista va esdevenir el governador. El [[1995]] la ciutat fou ocupada pels [[talibans]] i Ismail Khan va fugir però fou restaurat per les forces d'ocupació americanes el [[12 de novembre]] de [[2001]]. El [[2004]] Mirwais Sadik, fill d'Isamail Khan i ministre de l'Aviació d'Afganistan, va morir en atemptat a aquesta ciutat i 200 persones foren arrestades.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/3567277.stm
[[Fitxer:Herat 6918a.jpg|thumb|upright|Mesquita i minaret a Herat]]
Linha 60 ⟶ 68:
* Darwaze Az Kordestan
== Llocs destacats==
* Universitat d'Herāt▼
* Ciutadella
* Musalla o Musallah
* Vell fort
Linha 79 ⟶ 87:
* Parc Khane-ye Jihad
* Estadi d'Herāt
▲* Universitat d'Herāt
== Personatges il·lustres ==
* [[Khwajah Abdullah Ansari]], poeta del segle XI.{{CN}}
* [[
* [[Mir Ali Shir Nava'i]], poeta d'època timúrida.{{CN}}
* [[Ustād Kamāl ud-Dīn Behzād]], el més gran miniaturista persa.{{CN}}
* [[Gowharšād]] esposa de Shah Tukh.{{CN}}
* [[
* [[Abbas I el Gran]], xa safàvida de Pèrsia.
* [[Abbas Kuli Khan]], governador persa d'Herat (1812) del grup turcman dels shamlu.
* [[Latif Nazemi]], poeta modern.{{CN}}
* [[Mowlana Faizani]], reformador i filòsof del segle XX.{{CN}}
* [[Ghiyath al-Din Khwandamir]], historiador (s. XV-XVI).
== Llista de sobirans ==
=== Timúrides ===
* [[Shah Rukh (timúrida) |Shah Rukh]] 1405-1447
* [[Abu al-Kasim Baber]] (a Kabul 1451-1457) 1447-1457
* [[Shah Mahmud]] 1457
Linha 113 ⟶ 119:
=== Emirat (dinasties Abdali, Sadozkay, Barakzay) ===
* Abdalla Khan Abdali 1709-1712
* Sultan Abdullah Khan 1712-1721 (domina Herat des de 1716)
Linha 142 ⟶ 147:
* Mohammad Jan (ministre regent) 1879-1880
* Mohammad Ayyub Khan 1880-1881
▲File:Herat_Ansari_tomb.jpg|Capella de Khwaja Abd Allah Ansari
▲File:Herat_Ansari_entrance_portal.jpg|Portal
▲File:Gazar_Gah_cemetery_1.jpg|Cementiri
▲File:Gazar_Gah_cemetery_2.jpg|Cementiri
▲File:Herat_view_mosques.jpg|Vista de la ciutadella
▲File:Herat Citadel.jpg|Ciutadella
▲File:Herat monument.jpg|Monument
▲File:Herat_clothes_bazaar.jpg|Mercat de roba
▲File:Herat_street_2004.jpg|Carrer
▲File:Herat_bazaar.jpg|Mercat
== Notes ==
Linha 161 ⟶ 152:
== Bibliografia ==
* V. i T. [[Minorski]], ''Four studies on the history of Central Asia'', Leyden, 1962
== Enllaços externs ==
Linha 177 ⟶ 162:
* [http://hereticdhammasangha.wordpress.com/2009/02/15/herat-city-map/ Mapa satel·lit d'Herāt.]
* [http://the-rumi.blogspot.com/2007/10/herat-became-top-city-in-afghanistam.html Herat ]
* [http://flickr.com/photos/herat/
* [http://www.poyaa.com/local/Herat/ Notícies d'
* [http://www.todayszaman.com/tz-web/detaylar.do?load=detay&link=144856&bolum=110 Three Women of Herat: A Memoir of life, Love and Friendship in Afghanistan" per Veronica Doubleday
* [http://www.iias.nl/nl/27/IIAS_NL27_11.pdfheratonline.com/ Ethnomusicological Research in Afghanistan
{{coord|34|21|0|N|62|11|0|E|display=title}}
| |||