Regència d'Urgell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''la Regència d'Urgell''' fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a [[la Seu d'Urgell]] després de la presa d'aquesta ciutat per [[el Trapense]] (juliol del [[1822]]). El [[15 d'agost]] fou instituïda oficialment, a partir d'una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l'[[arquebisbe preconitzat de Tarragona]], [[Jaume Creus]], per [[Bernardo Mozo de Rosales]], [[marquès de Mataflorida]], i per [[Joaquim d'Ibáñez-Cuevas]], [[Baronia d'Eroles|baró d'Eroles]]. Si bé l'arquebisbe Creus en detenia la presidència, el marquès de Mataflorida en fou la veritable ànima, mentre que el baró d'Eroles s'ocupava principalment de convertir les partides de [[Guerrilla|guerrillers]] en un exèrcit organitzat, tasca que li resultà impossible.

D'altra banda, no sembla haver-hi hagut gaire avinença entre els membres de la Regència: la proclama d'aquesta en nom de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] com a [[Absolutisme|rei absolut]] fou seguida d'una altra de particular del baró d'Eroles adreçada als catalans i en la qual demanava l'existència d'unes corts que moderessin el poder del monarca. La instauració de la Regència mogué el govern liberal a actuar fermament a Catalunya; el general [[Francisco Espoz e Ilundain]] (conegut amb el nom d'Espoz y Mina), nomenat capità general de Catalunya, emprengué una campanya ràpida que li permeté d'ocupar [[la Seu d'Urgell]] ([[11 de novembre]] de [[1822]]). La Regència passà a [[Llívia]] i, d'allí, a [[França]], on els seus membres se separaren.
 
Ni el govern francès ni [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], en recuperar aquest el poder absolut, no agraïren a la Regència la seva actuació, ja fos per les queixes dels mateixos caps de partida contra el marquès de Mataflorida, ja fos per les intrigues del grup absolutista rival, que dirigia Francisco Ramón de Eguía. Només el baró d'Eroles fou nomenat per a dirigir l'avantguarda de reialistes que s'adherí a l'exèrcit francès dels [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]].