Pobles de la Cordillera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Pobles De La Cordillera}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FR}}
Els '''pobles de la Cordillera''' són els indígenes de [[Filipines]] que viuen a les muntanyes del nord-centre de l'illa de [[Luzon]]. Aquestos pobles són els bontoc, ibaloi, ifugao, isneg, kalinga i tinggians, que foren coneguts col·lectivament com [[igorrots]] (en tagal, ''igorots'', en castellà ''igorrotes'') i als darrers anys com pobles de la Cordillera.▼
[[Fitxer:pi_cpdf.GIF|thumb|bandera del CPDF]]
[[Fitxer:pi_cpa.gif|thumb|bandera de la CPA]]
[[Fitxer:pi_kordilyera.gif|thumb|possible bandera de la CPLA]]
▲Aquestos pobles són els bontoc, ibaloi, ifugao, isneg, kalinga i tinggians, que foren coneguts col·lectivament com [[igorrots]] (en tagal, ''igorots'', en castellà ''igorrotes'') i als darrers anys com pobles de la Cordillera.
Des de la construcció de centrals hidroelèctriques a la zona, amb pèrdues dels seus territoris tradicionals, aquestos pobles es van enfrontar al govern i van ser atrets per la [[New People's Army]] (NPA), l'exèrcit comunista. Les campanyes militars de [[1976]] i [[1984]] van contribuir a augmentar l'oposició d'aquestos pobles al govern central; molts van entrar a la NPA on a finals dels any setanta van formar el Cordillera Peopl'es Democratic Front, i d'altres es van organitzar dins la Cordillera People's Alliance for the Defense of the Ancestral Domain.
El primer grup, dirigit per Conrad Balweg, va trencar amb el NPA el [[1986]] i va formar el Cordillera People's Liberation Army (CPLA) que va signar un acord amb Cori o Corazón Aquino el [[15 de desembre]] de [[1986]], pel qual es retornaven als indígenes les terres expropiades i obtenien autonomia regional (concretada a sis províncies ([[Apayao]], [[Província de Kalinga|Kalinga]], [[Abra]], [[Mountain]], [[Ifugao]], i [[Benguet]], i la ciutat amb estatus especial de [[Baguio]]. En contrapartida, sota control del NPA, va restar el Cordillera People's Democratic Front (CPDF), oposat al govern. El CPLA es va separar en dos faccions el 1994 (Balweg i Molina). Balweg fou executat el [[31 de desembre]] del [[1999]] pels comunistes. El [[24 d'abril]] del [[2008]] les dues faccions es van reunificar amb Mailed Molina, com a líder i Miguel Sugguiyao, Jr. (successor de Balweg) com a vicepresident. Els seus homes han d'entrar a l'exèrcit filipí.
El CPA fou fundat el juny de [[1984]] a Bontoc, a la província de Mountain, per 150 delegats de 27 organitzacions socials que van participar al Congrés dels pobles de la Cordillera; els fundador foren activistes i líders indígenes forjats en l'oposició als projectes de rescloses del Banc Mundial i a la Cellophil Resources Corporation. El 6 i [[7 de desembre]] del [[2006]] sota el patrocini de la CPA es va celebrar un congrés d'ancians de la Cordillera a Baguio que va formar el Cordillera Elders Alliance (CEA), i que inclou caps tribals i persones grans influents, la Binodngan Pongors Organization (BPO) a les províncies de Kalinga i Bontoc provinces, el Movement for the Advancement of Inter-Tribal Unity and Development (MAITUD) a Mountain Province, el Abra Binodngan Elders Assembly (ABEA) a la província d'Abra, la Metro-Baguio Tribal Elders and Leaders Assembly (MBTELA) a la ciutat de Baguio City, i la Am-a ya In-a ay Mannakem id AMPIS (AM-IN) de les províncies d' Abra, Mountain Province i Ilocos Sur.
Linha 14 ⟶ 15:
== Banderes ==
El Cordillera People's Democratic Front va adoptar la bandera vers 1980 una bandera vermella amb un sol groc i vuit llances negres: cadascuna representa a un dels set pobles de la Cordillera i la vuitena als tagàlog.
Línia 21:
La bandera atribuïda al Cordillera People's Liberation Army (CPLA) es groga amb una inscripció. El text de primera línia de la inscripció, obtingut de foto, podria no ser exacte en totes les lletres. Aquesta bandera s'hauria adoptat el 1984.
▲{{ORDENA:Pobles De La Cordillera}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Filipines]]
[[Categoria:Grups humans]]
| |||