Qishn i Socotra: diferència entre les revisions

Els mahra procedien del que avui es [[Oman]] i es van estendre per la zona de la costa cap a l'oest dominant en els primers segles islàmics fins a la regió d'al-[[Shihr]]. Vers el 1212 es van establir a [[Hadramaut]] dominant vers 1274 [[Tarim]]. Vers [[1295]] van perdre Shihr davant els [[rassúlides]] del Iemen i pressionats pels [[quatiquaiti]] es van establir més a l'est al segle XIV amb centres a Hasik i a [[Qishn]]. El 1512 els portuguesos van abandonar l'illa [[Socotra]] i els mahra s'hi van desplaçar i van fundar una fortalesa començant a emigrar a l'illa. El 1538/1539 el sultà dels Banu Kahtir ([[Kahtiri]]), Badr Bu Tuwayrik van ocupar Hadramaut (incloent Tarim) i el 1545/1546 van ocupar Qishn on la major part dels membres de la família reial dels [[Banu Afrar]] (''mashaykhs '' dels mahra) va ser massacrada. El 1548/1549 el sultà Said ibn Abd Allah dels Banu Afrar va tornar de Socotra on s'havia retirat, i va reconquerir Qishn. Com que els Banu Kahtir eren aliats otomans els Banu Afrar es van aliar als portuguesos. La situació va esdevenir estable i els Banu Afrar, com a caps dels mahra van dominar la regió de Mahra (la moderna governació d'al-Mahra, una part de Zufar, Socotra i Masirah) mentre els kahtiri dominaven Hadramaut i els quati la costa amb Shihr. Amb el temps els kahtiri i els mahra van ser aliats.