Al-Àixraf Xaban: diferència entre les revisions

Quant el mameluc i regent [[Yalbugha al-Umari]] va enderrocar a al-Mansur Muhàmmad, fou posat al tron, però mantenint-se la seva regència compartida amb Taybugha al-Tawil fins el 1366 quan aquest darrer en fou apart el març de 1366. [[Pere Tomàs]], patriarca llatí de [[Constantinoble]] de 1364 a 1366 i delegat del papa [[Innocenci VI]] (d'Avinyó) va iniciar les negociacions per formar una lliga contra els mamelucs i va demanar suport a les potencies occidentals però només va aconseguir suport efectiu de [[Pere I de Xipre]] i quan estava en els preparatius una revolta a [[Creta]] el va obligar a aturar la sortida; finalment el juny de [[1365]] Pere Tomas va sortir de Venècia que li va donar suport amb la condició de que ni Alexandria ni els otomans, amb els quals Venècia tenia acords comercials, serien atacats; però arribat a [[Rodes]], Pere Tomàs fou convençut d'atacar Alexandria i la flota cristiana amb 150 vaixells (10.000 homes 1 1400 cavalls) va arribar davant Alexandria el [[9 d'octubre]] de [[1365]], però no va desembarcar immediatament i quan ho va fer l'endemà els musulmans ja havien tingut temps d'organitzar la defensa i foren acollits amb una pluja de fletxes; els musulmans es van acabar retirant però els cristians estaven impressionats pel seu nombre i la majoria dels cavallers van recomanar la retirada; però Pere I de Xipre es va mostrar ferm i finalment la ciutat va ser conquerida i saquejada durant una setmana, i quan ja estava tot saquejat van abandonar la ciutat. Alguns vaixells sobrecarregats es van enfonsar, però la major part de la flota va poder tornar a Xipre.

Durant aquestos fets l'amir Yalbugha no va actuar per por de que si deixava el Caire els seus rivals aprofitarien per deposar-lo. Quan finalment va decidir marxar a Alexandria, els cristians ja s'havien retirat. La guerra entre Xipre i Egipte va continuar fins el 1370. Els més perjudicats foren curiosament els cristians d'Alexandria, fustigats pels mamelucs i que van haver de pagar forts rescats pels cristians fets presoners pels xipriotes. Yalbugha va fer reconstruir Alexandria i va crear una flota que convertirà Egipte en una nova potència marítima. A finals del 1365 el rei de [[Dongola]] va demanar ajuda Yalbugha contra un nebot que volia usurpar el tron i es va organitzar una expedició (desembre) que de fet només va lluitar contra els beduïns àrabs de la zona d'[[Aswan]].

Durant un intent de cop d'estat de diversos mamelucs contra Yalbugha al-Umari (cop d'estat al qual el sultà va donar suport), el regent va morir el desembre de [[1366]]. Els circassians de la seva casa. Elforen [[1377]]eliminats elspel mamelucssultà circassiansel van1367-1368. intentarLlavors agafar elva poder dirigitsgovernar peren [[Barquq|Barkuksolitari ode Barqukmanera ibnautocràtica. Anas]]El quesetembre eraels elxipriotes tutorvan delatacar sultà[[Trípoli desdel de 1366,Líban]] però vanl'acció fracassar,no siva betenir elcontinuïtat sultài Xaban va morir.poder Mentregovernar Barkuken fugiapau ala Síria,resta eradels proclamatanys.. nouEl sultà1373 elva filltenir delun sultàconflicte difunt,amb el [[Alseu sogre l'atabeg Uljai al-MansurYusufí Alà(Uldjay al-ad-DinYusufi) Alí]]sobre l'herència de 10la anys.mare Eldel circassianssultà, ''yalbughawiyya''Khawand acabaranBaraka, prenenque elhavia podermort unspoc anysabans, desprésperò ambUljai elfou mateixderrotat Barquki es va ofegar quan fugia ibnpel AnasNil.