Medina Sidonia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: uk:Медіна-Сідонія |
Història |
||
Línia 45:
}}
'''Medina-Sidonia''' es una localitat de la [[província de Cadis]], [[Andalusia]], [[Espanya]]. Limita al nord-oest amb [[El Puerto de Santa María]] i [[Puerto Real]], al nord amb [[Jerez de la Frontera]], [[Arcos de la Frontera]] i [[Paterna de Rivera]], al nord-est amb [[Ubrique]] i [[San José del Valle]], a l'oest amb [[San Fernando (Cadis)|San Fernando]], [[Cadis]] i [[Chiclana de la Frontera]], a l'est amb [[Benalup-Casas Viejas]] i [[Alcalá de los Gazules]], al sud-oest amb [[Conil de la Frontera]], [[Vejer de la Frontera]] i [[Barbate]], al sud amb [[Tarifa]] i al sud-est amb [[Los Barrios]] i [[Algesires]].
==Història==
Hi ha indicis de poblament de la comarca al final de l'edat del bronze. Al lloc anomenat "Cerro de las Madres" s'han trobat fragments de ceràmiques fetes a ma i alguns objectes de pedra. Es suposa que aquestos pobladors estaven relacionats amb la cultura tartèssia; després van arribar els [[fenicis]] des de [[Sidó]] que van fundar una ciutat que es va dir també Sidó al lloc del poblat indígena. Va passar després als [[cartaginesos]]. Al segle III aC els romans van ocupar la regió i al segle I es va edificar el nou nucli urbà que ocupava l'espai del actual conjunt històric. August la va promoure de municipalitat a colònia de dret romà (''civitas optimo jure'') amb el nom d'''Asido Caesarina Augusta''. Estava situada dins la província [[Ulterior]] o [[Bètica]], i dins el convent jurídic ''Hispalensis'' (amb capital a [[Hispalis]]). Durant el període visigot fou capital de comtat i seu episcopal sufragània d'Hispalis, sent coneguda com ''Asidona''.
El 712 la ciutat fou conquerida sota [[Musa ibn Nusayr]] després d'un setge. Des de vers el 743 fou centre d'una cora o districte anomenat Shaduna (àrab ''Shadūna'', transcripció en català Xadúna, també apareix com Saduna). El 745 s'hi van reunir els rebel [[qaysites]] d'al-Sumayl i els rivals [[kalbites]] d'Abu l-Djattar. La ciutat fou coneguda localment con ''Asido'' però els musulmans l'anomenaven ''Madinat Ibn Salim''. La cora limitava al nord amb la de [[Sevilla]] (Hispalis) i la de [[Morón de la Frontera|Morón]]; a l'est amb la d'[[Algesires]]; i al sud o oest amb la mar. No està clar que la capital fos sempre a ''Asido'', ja que també s'esmenta ''Sharish'' ([[Xerès de la Frontera|Xeres]]), [[Arcos de la Frontera|Arcos]], ''Qadis'' ([[Cadis]]) i una població esmentada com ''Hadirat Qaslana''. La cora tenia diversos districtes ([[Rota]], Arcos, Medina Sidonia, Nablab, Sanlúcar, Galyana, al-Kanatir, al-Aqwas i Kalat Ward) sent les poblacions principals Cadis i Xeres. Algesires en fou part un temps però després va formar una cora separada. El 844 hi van fer una incursió els normands o [[madjus]] que van ocupar Cadis, si be la major part van remuntar el [[Guadalquivir]] cap a Sevilla.
La família o clan berber dels Banu Djazrun o Banu Khazrun es va establir a la cora i a la caiguda del [[califat de Còrdova|califat omeia de Còrdova]] van establir la seva taifa a Arcos sent reconeguts per Xeres i Cadis. La taifa va tenir tres governants abans de ser conquerida pels [[abbàdides]] de Sevilla:
*Muhàmmad ibn Khazrun ibn Abdun al-Khazarí Imad-ad-Dawla (1012-1030)
*Abdun ibn Muhàmmad (1030-1053)
*Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Qàïm (1053-1068)
La cora de Shaduna va romandre en poder de Sevilla fins a la conquesta [[almoràvit]] el 1090. A la meitat del segle XII es va revoltar a Cadis Ali ibn Isa ibn Maymun seguint el moviment antialmoràvit que va fragmentar l'[[Àndalus]] formant les segones taifes. El 1145 va proclamar la sobirania almohade. El 1172 les ciutats d'Arcos i Xeres foren atacades per [[Ferran II de Lleó|Ferran II]]. [[Ibn Hud]] fou derrotat en territori de la cora, prop de Xeres, pels castellans. Després de la presa de Sevilla pels cristians el 1248 la cora va quedar sense defensa; El 1262 els castellans entraven a Cadis. El 1264 els [[mudèjars]] es van revoltar contra el rei [[Alfons X el Savi]] amb suport de [[regne de Granada|Granada]], i el regne de Castella va decretar l'expulsió dels mudèjars de la zona sotmetent a Xeres, Medina Sidonia ([[22 de setembre]] de [[1264]]), Vejer, Sanlúcar, Arcos i altres, quedant com a fortalesa de frontera contra Granada. Fou seu d'algunes ordes militars (Orde de Santiago i Orde de Santa Maria principalment).
El 1440 va entrar a formar part de la senyoria dels [[Duc de Medina Sidonia|Ducs de Medina-Sidonia]].
== Barris ==
| |||