Ramon Sugranyes i de Franch: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs |
|||
Línia 6:
Durant la República va participar en la reforma educativa catalana i en moviments estudiantils catòlics,<ref name="punt"/> essent vicepresident de la [[Federació Catalana d'Estudiants Catòlics]]. També treballà amb [[Pompeu Fabra]] com a secretari entre 1933 i 1934 del Patronat de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref name="punt"/><ref name="vang2011"/> Escrivia periòdicament al diari catòlic ''El matí'' i fou professor a a l'innovador centre d'educació secundaria [[Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya|Institut Escola]].<ref name="vang2011"/> En 1935-36 va fer el doctorat en [[dret canònic]] al Sacro Cuore de [[Milà]], on va conèixer dom [[Luigi Struzo]] i el pensador [[Carles Cardó]].<ref name="vang2011"/>
Durant la [[guerra civil espanyola]] hagué de quedar-se fora del país degut a la seva militància catòlica. Des de París va participar en els Comitès per a la Pau liderats per [[Jacques Maritain]] i [[Salvador de Madariaga]].<ref name="punt"/> De Milà es traslladà a Ginebra on va poder continuar estudiant gràcies a l'ajuda de [[Rafael Patxot i Jubert|Rafael Patxot]].<ref name="vang2011"/>
A partir de 1944 fou professor de llengua i literatura hispàniques a la [[Universitat Catòlica de Friburg]] ([[Suïssa]]), on va iniciar la seva amistat amb el teòleg [[Charles Journet]] i on va poder acabar el seu doctorat en dret i realitzar seus estudis sobre [[Ramon Llull]], el precursor del diàleg interreligiós.<ref name="punt"/> En aquesta universitat va ocupar la càtedra de literatures ibèriques durant 30 anys.<ref name="vang2011"/>
| |||