Guissona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
→Breu història: imatge de millor resolució |
||
Línia 22:
{{fientcat}}
==
Les restes arqueològiques més antigues del passat de Guissona són el poblat situat a l'actual plaça del Vell Pla i potser a Capdevila. La datació d'aquest poblat es remunta al principi de l'edat de ferro (s. IX-VIII a. C.) Posteriorment es transformà en ciutat romana, amb la denominació de [[Iesso]]. D'aquesta època han estat trobades diverses làpides, prou explícites per evidenciar el caràcter de ciutat de Iesso.
Línia 28:
El jaciment arqueològic de l'antiga ciutat romana de [[Iesso]], mencionada pels autors clàssics [[Plini el Vell]] i [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]], enclavat a la part nord de la vila, ha estat considerat un dels més importants de la Catalunya interior. Ocupa uns 20.000 m². Hi ha restes romanes com la conducció d'aigua del recinte medieval, els pous de la font del poble i una sèrie de làpides com la de Servilla Praepusa, s.II-III dC També és representativa l'escultura del genet romà i la necròpoli situada a la zona de "Cal Mines".
Amb la crisi de l' [[Imperi Romà]] i la seva gradual desaparició es produeix un buit en la història de la vila, fins l'any 975 dC quan el comte Borrell reconquerí Guissona però va ser derrotat, posteriorment, pels àrabs l'any 1015. El comte [[Ermengol IV]] va tornar a fer seva la població l'any [[1072]] i va iniciar la construcció de l'església de Santa Maria de Guissona, en l'estil romànic, però hi han poques dades ja que es va enderrocar per construir la que ara presideix la vila, d'estil [[neoclàssic]].
[[Fitxer:Guissona 28-1-07 010 enh 1.jpg|thumb|left|Guissona, l'Obra de Fluvià o de Santa Llúcia]]
A un quilòmetre al nord-est de Guissona, prop d'on neix el torrent de Fluvià que desguassa al Sió, la jurisdicció del lloc fou adquirida pel bisbe d'Urgell i el [[1505]] hi començà una residència per als bisbes que quedà interrompuda l'any 1514. La construcció coneguda amb el nom d'[[Obra de Fluvià]] o de Santa Llúcia és un conjunt de planta quadrada entorn d'un pati central. Els interiors evidencien una gran riquesa ornamental de tradició del gòtic tardà proper al classicisme.<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Sàez| nom = Anna | article = L'obra de mai acabar | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 70 | data = agost 2008 | pàgines = p. 58 |issn = 1695-2014}}</ref>
| |||