Pastilles Juanola: diferència entre les revisions

Pastilles comercialitzades a les [[farmàcies]] espanyoles desde 1906 i formulades a base d'ingredients naturals (regalessia, mentol, eucaliptus i d'altres olis essencials) a las que, desde la seva creació al laboratori d'una petita farmàcia del barcelonés [[barri de Gràcia]] al 1906, se les ha atribuit propietats per aliviar la tos, aclarar la veu i refrescar la boca.

 

 

 

 

La pasta de regalessia s'obté a partir de la cocción lenta de les arrels de la planta '''[[Glycyrrhiza glabra]]'''. Aquesta planta creix de manera espontànea, desde la més remota antigüitat, a la franja que abarca desd' el extrem sud-occidental d'Europa fins l'Orient Mitjà, a on avui dia es cultiva afavorecida pel clima càlid de tota l'àrea mediterrànea i norteafricana. Els antics egipcis, que coneixien les seves propietats balsàmiques, depuratives, anti-inflamatòries i protectores de l'aparell digestiu, es servien d'lla mitjançant decoccions o maceracions. Alguns segles desprès, els romans vàren comenza a cultivarla i a explotar els seus usos medicinals de forma normalitzada.

Però tornem a Juanola: una marca de tradició familiar que no ha necessitat renunciar a la seva essència per a integrar-se, en el grup farmacèutico Angelini; un producte que va neixer en una farmàcia i que avui es troba, sempre visible i accessible, en totes les farmàcias de la geografia espanyola.

L'éxit de Juanola es deu a diversos i variats factors: el manteniment de la formulación original i el seu status de “producte tradicional” molt arrelat a la nostra cultura; la vocació empresarial i emprendedora de la familia Juanola al llarg de varies generaciones; una acertada estratègia de comunicació i marketing al llarg de toda la vida de la marca.

 

En certa manera les pastilles Juanola segueixen fabricant-se artesanalment. Sovint, quan es demana a algú qué es per a ell o ella imprescindible a la seva bossa respon, que, d entre d'altres coses, una capsa de pastilles Juanola. Molts dels seguidors de Juanola son cantants, locutors o periodistes, como [[Joan Manel Serrat]], Nico Reig, Lloll Bertrán o [[Iñaki Gabilondo]]... i els hi han de móns molt diferents com [[Sete Gibernau]]. Les Pastilles Juanola apareixen de forma espontànea en programes de televisió, en una pregunta del Trivial, en artícles de premsa, en llibres, com La [["Sombra del Viento"]] de Carlos Ruiz Zafón o en películes com "Luces y Sombras" de Jaime Camino. Son un producte social i, com tal, estàn en la ment de tots. El popular i inconfundible sabor de les Pastilles Juanola es fa servir també per xefs de la '''cuina espanyola en la confecció d'alguns postres''', com per exemple Josep María Boix, Aitor Elizegi (Restaurante Gaminiz), Restaurante Negro de la Av. Diagonal (Barcelona).<br />

 

Per exemple, un senyor afirma que te ¡3.000 capses de Juanola guardades! I es pregunta qué pot fer amb elles. Una senyora els ha consultat quans colors de capsetes hi han, perque sempre es possa la roba a joc. Un altre anécdota espectacular es la que explica que al juliol de 1936, un sacerdot barcelonés amagat en un pis al estallar la guerra, va casar uns joves i va amagar les osties en una capseta de pastilles Juanola.<br />

 

Consumer. [http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/alimentos_a_debate/2002/12/10/54575.php Propiedades del regaliz]