Manés de Guzmán: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Plantilla:Sants |nom=beat Manés de Guzmán |nom secular=Manés (Mamés o Mamerto) de Guzmán Garcés |imatge= |imagesize=270px |peufoto=Pintura anònima del s...».
(Cap diferència)

Revisió del 12:33, 18 ago 2011

Manés de Guzmán (Caleruega, Burgos, 1170 - Gumiel de Izán, Burgos, 1234) fou una dominic castellà, germà de sant Domènec de Guzmán. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Infotaula de personabeat Manés de Guzmán

Pintura anònima del s. XVII, amb el beat Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1166 Modifica el valor a Wikidata
Caleruega Modifica el valor a Wikidata
Mort1235 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Caleruega Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósDominics
Enaltiment
Festivitat30 de juliol; 18 d'agost a l'Orde de Predicadors
IconografiaAmb hàbit dominic
Família
FamíliaCasa de Guzmán Modifica el valor a Wikidata
MareJoana d'Aza Modifica el valor a Wikidata
GermansDomènec de Guzmán Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Manés era el segon fill de Félix de Guzmán i de Juana Garcés, i germà gran de Domingo de Guzmán. Fou educat pels seus pares i el seu oncle Gonzalo d'Aza a Gumiel de Izán. Va voler entrar a un monestir cistercenc de la comarca, però no pogué.

Entrà a l'Orde de Predicadors que havia fundat el seu germà Domènec. De tarannà introvertit i humil, ajudà el seu germà en la consolidació i expansió de l'orde. El 15 d'agost de 1217 presencià la dispersió dels dominics. Fou enviat a París amb altres frares castellans i hi col·laborà en la fundació del convent de Saint-Jacques. Domènec l'envià de retorn a Castella, amb el frare Miguel de Fabra, per consolidar les noves cases de l'orde, i en 1219 l'encarregà l'assistència a les monges dominiques de Madrid.

Després de la mort i canonització del seu germà (3 de juliol de 1234), tornà a Caleruega per impulsar la construcció d'una església al lloc de naixement del nou sant, que després seria un monestir de monges. Va morir al monestir de San Pedro de Gumiel de Izán, on fou sebollit.

Notes

Vegeu també

Enllaços externs