Manés de Guzmán: diferència entre les revisions

1.248 bytes afegits ,  fa 10 anys
==Biografia==
 
Manés era el segon fill de Félix de Guzmán i de [[Juana Garcés]], i germà gran de [[Domingo de Guzmán]]. Fou educat pels seus pares i el seu oncle Gonzalo d'Aza a [[Gumiel de Izán]]. Va voler entrar a un monestir [[cistercenc]] de la comarca, San Pedro de [[Gumiel de Izán]], però no pogué.
 
Marxà a França amb el seu germà Domènec, i hi predicà contra l'heretgia [[albigesos|albigesa]]. Quan Domènec fundà l'[[Orde de Predicadors]], Manés en fou un dels primers membres; de tarannà introvertit i humil, ajudà el seu germà en la consolidació i expansió de l'orde.
Entrà a l'[[Orde de Predicadors]] que havia fundat el seu germà Domènec. De tarannà introvertit i humil, ajudà el seu germà en la consolidació i expansió de l'orde. El [[15 d'agost]] de [[1217]] presencià la dispersió dels dominics. Fou enviat a [[París]] amb altres frares castellans i hi col·laborà en la fundació del convent de Saint-Jacques. Domènec l'envià de retorn a Castella, amb el frare Miguel de Fabra, per consolidar les noves cases de l'orde, i en [[1219]] l'encarregà l'assistència a les [[monges dominiques]] de [[Madrid]].
 
EntràEl a l'[[Orde15 d'agost]] de Predicadors[[1217]], queDomènec haviamanà fundatels elfrares seude germàProuille Domènec.que Dees tarannàdispersessin introvertitper itot humil,Europa ajudài els'hi seuestablissin, germàfent en la consolidació i expansió decréixer l'orde., Elja [[15confirmada d'agost]]pel depapa [[1217Honori III]]. presencià la dispersió dels dominics.Manés Foufou enviat a [[París]] amb altres frares castellans i hi col·laborà en la fundació del convent de Saint-Jacques. Domènec l'envià de retorn a Castella, amb el frare Miguel de Fabra, per consolidar les noves cases de l'orde, i en [[1219]] l'encarregà l'assistència a les [[monges dominiques]] de [[Madrid]].
Després de la mort i canonització del seu germà ([[3 de juliol]] de [[1234]]), tornà a Caleruega per impulsar la construcció d'una església al lloc de naixement del nou sant, que després seria un monestir de monges. Va morir al monestir de San Pedro de Gumiel de Izán, on fou sebollit.
 
Després de la mort i canonització del seu germà ([[3 de juliol]] de [[1234]]), tornà a Caleruega per impulsar la construcció d'una església al lloc de naixement del nou sant, que després seria un monestir de monges. Va morir a [[Caleruega]] i fou sebollit al panteó familiar del monestir cistercenc de San Pedro de Gumiel de Izán, on fou sebollit.
 
==Veneració==
 
La seva vinculació a Sant Domènec i els inicis de l'orde van fer que fou venerat des d'aviat i s'atribuïssin miracles a la seva intercessió. La seva tomba fou traslladada a l'altar major de l'església, on un reliquiari portava la inscripció: ''"Sancti Mamerti Ordinis Praedicatorum, Fratris Sancti Dominici de Caleruega in Hispania"''. La desamortització de 1835 va fer que es perdessin les relíquies, llevat de part del crani que conservaren les dominiques de Caleruega. Sembla ser que llavors el procurador general de l'orde, Vicente Sopeña, les portà a Barcelona, però que hi desaparegueren durant la crema de convents de 1835.
 
El culte fou local, centrant-se a Caleruega i Gumiel. En ésser beatificada la seva mare per [[Lleó XII]], el rei [[Ferran VII d'Espanya]] demanà al papa la confirmació del culte del seu fill Manés, i [[Gregori XVI]], successor de Lleó XII, el beatificà en [[1834]].
 
==Vegeu també==
61.384

modificacions