Col·legi major: diferència entre les revisions

Funcionaven amb una gran autonomia; els professors anaven a fer classes en ells, encara que després els col·legials havien de rendir examen a la universitat. Els propis col·legials regirien el seu col·legi en els aspectes administratius i econòmics i nomenaven [[rector]] d'entre ells. Els estudiants dels col·legis més prestigiosos presumien durant tota la seva vida d'haver pertangut a ells. Al segle XVII hi havia sis col·legis majors a la [[Corona de Castella]]:<ref name=HGE>{{Ref-llibre |cognom=Suárez Fernández |nom=Luis |títol=Historia general de España y América: La España de las reformas : Hasta el final del reinado de Carlos IV |url=http://books.google.es/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA58&dq=Espa%C3%B1a+del+siglo+XVII+seis+Colegios+Mayores&hl=ca&ei=76hQTu64PIbEswbk5eCqAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=Espa%C3%B1a%20del%20siglo%20XVII%20seis%20Colegios%20Mayores&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones Rialp |data=1984 |pàgines=vol.10, p.58 |isbn=8432121061 }}</ref> quatre a [[Salamanca]]: els de [[San Bartolomé]] o '''Col·legi Vell''', ([[1401]]), de [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]] ([[1500]]), de [[Santiago de Compostel·la]] el [[Zebedeo]] ([[1519]]) i d'[[Oviedo]] ([[1521]]); el de [[Santa Cruz]] (1482) a [[Valladolid]], i el de [[San Ildefonso]] ([[1499]]) a [[Alcalá d'Henares]]. També existien els [[col·legi menor|col·legis menors]] (o simplement col·legis), on es donava el grau menor: batxiller; que en aquells dies ja servia per a exercir una professió. A San Ildefons, els estudiants podien ser [[becari]]s porcionistes els estudis dels quals eren pagats per alguna institució o per membres de l'alta noblesa, de vegades en condició d'assistents dels joves membres d'aquestes cases nobles que acudien a estudiar. Ambdós havien de plantar cara a vuit cursos d'un any de durada cadascun (estudis d'arts, [[dret canònic]], [[teologia]]). Fundats per alts clergues, els col·legis estaven originalment destinats als estudiants de mèrit, però d'origen modest.

Els col·legis majors van ser desviats de la seva destinació inicial en la mesura que les places que oferien monopolitzades pels fills de l'elit política espanyola ([[aristocràcia]], [[noblesa]] i [[lletrat]]s), fenomen que va arribar una rigidesa total a partir del segle XVII. En un context de multiplicació dels títols i escassesa de càrrecs a ocupar, aquests últims es van assegurar, per cooptació, l'accés als col·legis de major prestigi, la millor opció com trampolins per a accedir a brillants carreres en les funcions més elevades dels mitjans eclesiàstics o en els consells i audiències. Per a un sistema puixant de [[clientelisme]] i [[patronatge]], elsEls col·legis majors es van convertirveure enreduïda "unala màquinaseva formidable de reproducció dels servidors reals ens els fills dels lletrats"{{CN}}, contribuint a una extensa captació de càrrecs i al tancament de l'aparell de l'Estat. D'aquesta forma, aquests lletrats representaven el 57,9 % dels membres del [[Consell de Castella]] {{CN}} amb [[Felip II]] (1578-1598-1621), el 68,5 % amb [[Felip IV]] {{CN}}(1605-1621-1665) i el 72,5 % amb [[Carles II]] (1661-1665-1700). De tal fet va néixer sens dubte el malnom de col·legi major que s'aplicava irònicament a aquesta institució. Els col·legis majors van ser suprimitsimportància com a conseqüència de les reformes il·lustrades, ende finals del segle [[1798XVIII]].{{CN}}<ref name=HGE/>