Glossari de botànica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎S: enllaços interns
m →‎S: enllaços interns
Línia 1.596:
* '''[[sexual]]''': Es diu de la reproducció en la qual té llo aparellament sexual.
* '''[[siconi]]''': [[Infructescència]] constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o menys carnós, amb una obertura apical, a les parets internes del qual són inserits els [[fruit]]s veritables, com és el cas de la [[figa]].
* '''[[sifonal]]''': 1. Relatiu al [[sifó]]. 2. Es diu de les [[alga|algues]] que tenen el [[tal·lus]] format per filaments cenocítics.
* '''[[sifonat]] -ada''': amb estructura [[sifonal]].
* '''[[Sòl#pH dels sòls|silicícola]]*''': Es diu de la planta que habita en [[sòl]]s rics amb [[sílice]] i en conseqüència en [[pH]] lleugerament àcid. {{mida|1=(''vegeu en el seu [[Sòl#pH dels sòls|context]]'')}}
* '''[[silícula]]''': [[Síliqua]] que és gairebé tan ampla com llarga.
* '''[[síliqua]]''': [[Fruit]] capsular allargat, bicarpel·lar i [[Fruit#Fruits_simples_dehiscents|dehiscent]] en dues valves.
* '''[[silvicultura]]''': [[Ciència]] que estudia el maneig i el [[conreu]] dels [[bosc]]s.
* '''[[simbiont]]''': [[Organisme]] que viu en [[simbiosi]].
* '''[[simbiosi]]''': Vida en comú de dos organismes[[organisme]]s que es beneficien un de l'altre.
* '''[[simbiòtic]]-a''': 1. Relatiu a la [[simbiosi]]. 2. Que viu en simbiosi.
* '''[[simetria bilateral]]''': Classe de [[simetria]] amb dos [[pla]]ns de simetria|plans de simetria]].
* '''[[simètric]] -a''': Amb [[simetria]].
* '''[[simpètal]] -a''': De [[pètal]]s [[soldat]]s formant una sola peça.
* '''[[simple]]''': No dividit en parts; dit especialment de les [[fulla|fulles]] i altres [[Òrgan (anatomia)|òrgan]]s laminars.
* '''[[simpodi]]''': Tipus de ramificació en què els successius eixos aturen el creixement i són substituïts per eixos laterals.
* '''[[simpòdic]]''': Relatiu al [[simpodi]].
* '''[[sinapsi]]''': Zona de la [[paret cel·lular]] a través de la qual es comuniquen els [[citoplasma|citoplasmes]] de dues [[cèl·lula|cèl·lules]] veïnes (és pròpia de les [[algues vermelles]]).
* '''[[sincàrpic]]''': Que té els carpels[[carpel]]s concrescents en un sol [[ovari (botànica)|ovari]].
* '''[[sincici]]''': Massa protoplasmàtica plurinucleada originada per mitjà de repetides divisions d'una [[cèl·lula]] original i de les seves descendents.
* '''[[sinèrgida]]''': Qualsevol de les dues [[cèl·lula|cèl·lules]] situades, en el [[sac embrionari]], al costat de l'[[ovocèl·lula]].
* '''[[sinfisandre]]''': D'estams[[estam]]s soldats entre ells.
* '''[[singàmia]]''': 1. Unió de dos [[gàmeta|gàmetes]] en el procés de formació del [[zigot]]. 2. reproduccióReproducció sexual.
* '''[[singenèsic]] -a''': D'[[antera|anteres]] soldades entre elles.
* '''[[sinònim]] -a''': [[Nom científic]] d'un [[tàxon]] que no és correcte segons les normes de nomenclatura [[botànica]].
* '''[[sintaxon]]''': Es diu de la [[comunitat vegetal|comunitat d'espècies]], generalment [[planta|plantes]]. Es distingeixen l'[[associació]] i l'[[aliança]] com a unitats fonamentals.
* '''[[sintaxonomia]]*''': Es diu de l'estudi de la classificació de les [[comunitat vegetal|comunitats d'espècies]], particularment de les [[planta|plantes]], d'acord amb les seves semblances i diferències a través de l'acte de nomenar i assignar comunitats a certs [[sintaxon|sintàxons]].
Línia 1.624:
* '''[[sinuat]] -ada''': Que té les vores sinuoses.
* '''[[sinuós]] -osa''': Amb lòbuls rodons.
* '''[[sinus]]''': Entrant del marge d'una [[fulla]] o d'un altre [[Òrgan (anatomia)|òrgan]]. escotaduraEscotadura.
* '''[[sistemàtica]]''': [[Ciència]] que estudia la classificació dels organismes vegetals.
* '''[[soca]]''': 1. Part inferior llenyosa d'un [[arbre]] o [[arbust]]. 2.
* '''[[Solc (anatomia)|solc]]''': Fissura o esquerda.
* '''solcat-ada''': Amb solcs més o menys profunds.
* '''[[solifluxió]]''': Moviment en massa de la part superficial del [[sòl]] quan adquireix consistència pastosa per efecte del [[glaç]] i desglaç als vessants[[vessant]]s molt pendents.
* '''[[soma]]''': [[Cos]].
* '''[[somatogàmia]]''': Tipus de [[reproducció sexual]] típica dels basidiomicets[[basidiomicet]]s, que consisteix en la fusió de les [[hifa|hifes]] compatibles, les quals formen un [[miceli]] dicariòtic.
* '''[[soredi]]''': Estructura dels líquens[[líquen]]s constituïda per una o diverses [[cèl·lula|cèl·lules]] d'[[alga]], embolicades per [[hifa|hifes]] de [[fong]] i de [[reproducció vegetativa|multiplicació vegetativa]].
* '''[[sorosi]]''': [[Infructescència]] carnosa derivada de la concrescència de diversos fruits[[fruit]]s simples entre ells i amb l'eix comú.
* '''[[sorus]]''': Qualsevol dels grups d'esporangis[[esporangi]]s que apareixen al revers de les [[fulla|fulles]] de moltes [[falgueres]], de forma i aspecte característics.
* '''[[sotabosc]]''': [[Vegetació]] de tipus [[arbust|arbustiu]] i herbaci que es forma sota l'estrat arbori d'un [[bosc]].
* '''[[subalpí]] -ina''': Estatge de [[vegetació]] caracteritzat pels [[bosc|boscos]] de [[coníferes]]. Als [[Pirineus]] ocupa sobretot [[altitud|altituds]] compreses entre 1600 i 2300 m.
* '''[[subarbust]]''': [[Planta]] més o menys llenyosa, baixa, de [[tronc (botànica)|tronc]] curt que treu [[branca|branques]] prop de terra, com la [[farigola]] o el [[romaní]] ([[mata (botànica)|mata]]).
* '''[[subcosmopolita]]''': Quasi [[cosmopolitisme (biologia)|cosmopolita]].
* '''[[súber]]''': Teixit secundari, cortical, de funció protectora, que substitueix l'[[epidermis]] en el creixement secundari i que és originat externament pel [[fel·logen]].
* '''[[suberina]]''': Ester[[Èster]] polimèric d'àcids grassos i oxoàcids[[oxoàcid]]s, característic del [[suro]], que es troba a la paret de moltes de les [[cèl·lula|cèl·lules]] del [[súber]].
* '''[[suberós]] -osa''': 1. Semblant al [[suro]]. 2. Que conté [[súber]].
* '''[[subespècie]]''': [[Categoria taxonòmicataxonòmic]]a entre l'[[espècie]] i la [[varietat biològica|varietat]].
* '''[[subespontani]] -ània''': [[Planta]] no originària d'un territori però establerta en ell i on es reprodueix de forma espontània, com les plantes autòctones d'aquell indret.
* '''[[subfamília]]''': [[Rang taxonòmic]] intermedi entre la família i el gènere.
* '''[[subglobós]] -osa''': Quasi esfèric.
* '''[[subglobulós]] -osa''': [[Subglobós]].
* '''[[submediterrani]] -ània''': 1. Es diu de la província que comprèn el territori on es produeix la transició entre la vegetació eurosiberiana i la mediterrània. 2. Es diu de les [[planta|plantes]] i de la [[vegetació]], que predominantpredominantment són [[caducifòlies]], que troben el millor per a desenvolupar-se en els territoris de trànsit entre la vegetació eurosiberiana i la mediterrània.
* '''[[submontà]] -ana''': Subdivisió de l'[[estatge montà]], zona inferior d'aquest.
* '''[[subnival]]''': Estatge de vegetació típic de la zona més alta de l'[[estatge alpí]], amb clapes disperses de [[vegetació]] o [[planta|plantes]] aïllades. Comença en la zona de les neus[[neu]]s persistents. Als [[Pirineus]] aquest estatge només es dóna a partir dels 3.000 m d'altitud, en els cims més alts.
* '''[[subsèssil]]''': Gairebé [[sèssil]].
* '''[[Substrat (ecologia) |substrat]]''': Terreny que serveix de suport d'una [[planta]].
* '''[[subulat]] -ada''': Estretit cap a l'àpex per acabar en una fina punta.
* '''[[successió]]''': Procés pel qual unes comunitats es substitueixen per unes altres de manera natural en un [[ecosistema]].
* '''[[suculent]] -a''': Es diu de les [[fulla|fulles]] (i altres [[Òrgan (anatomia)|òrgan]]s vegetals) que contenen una gran quantitat de teixits aqüífers, la qual cosa fa que siguin molt gruixudes. i abundants en suc.
* '''[[sufruticós]] -osa''': Es diu de la [[planta herbàcia]] amb la part basal lignificada.
* '''[[súper]] -a''': Es diu de l'[[Ovari_(botànica)|ovari]] o gineceu unit al [[tàlem (botànica)|tàlem]] només per la base, de manera que resta per sobre dels altres verticils[[verticil]]s florals.
* '''[[sureda (bosc)|sureda]]''': [[Bosc]] format per [[surera|sureres]].
* '''[[sutura]]''': Línia que s'observa als marges concrescents dels carpels[[carpel]]s.
 
== T ==