Gran Metropolità de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 30:
== Història ==
{{inacabat}}
=== Orígens ===
[[Fitxer:Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona.svg|thumb|200px|Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona.]]
Durant el [[segle XIX]], la població de [[Barcelona]] es va quintuplicar arribant als 544.137 habitants l'any 1900 a causa de la industrialització. L'any 1863 es va inaugurar el Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (actualment [[Línia Barcelona-Vallès]]) i el 1872 la primera línia de tramvies amb tracció animal, des del Pla de la Boqueria a la [[Vila de Gràcia]]. Mentrestant, l'any 1863 s'inaugurava la primera línia del [[metro de Londres]] que funcionava amb trens de vapor i a [[Lichterfeld]] ([[Alemanya]]) l'any 1881 apareixia el primer ferrocarril elèctric de servei públic.<ref>[[#Sal92|Salmerón 1992]]: pàg. 11.</ref>
El 1900 el tràfic rodat havia augmentat considerablement i les principals vies s'anaven embussant. [[Pau Muller]] i [[Gonçal Zaragoza]] van sol·licitar l'any 1907 la concessió d'un ferrocarril subterrani a Barcelona, anomenat [[Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona]], per unir el [[Parc de la Ciutadella]] amb [[Passeig de la Bonanova|la Bonanova]], passant subterràniament a través del [[passeig de Colom]], [[la Rambla]], [[plaça de Catalunya]], [[passeig de Gràcia]], [[carrer Gran de Gràcia]], [[plaça de Lesseps]], la muntanya del Putxet i el [[passeig de Sant Gervasi]]. Tot i l'interès, tant per tècnics i autoritats municipals, els autors del projecte no van trobar el finançament necessari per dur-lo a terme i van transferir tots els drets de la concessió al [[Banco de Vizcaya]].<ref>[[#Sal92|Salmerón 1992]]: pàg. 12-15.</ref>
=== Constitució de la societat ===
El 1920 el [[Banco de Vizcaya]] va decidir reanudar el projecte pel progressiu augment del tràfic de la xarxa de tramvies, la inauguració del [[metro de Madrid]] i l'interés generat per la construcció del [[Metro Transerval]]. Per Reial Ordre de 12 de febrer de 1921 s'atorgava a aquest banc la concessió del ferrocarril elèctric subterrani per a 99 anys. Per coordinar la gestió de la línia i ampliar el finançament Banco de Vizcaya es va associar a altres empreses de [[transport públic]] de Barcelona i es va constituir una societat denominada [[Gran Metropolità de Barcelona]] S.A. (GMB).<ref>[[#Sal92|Salmerón 1992]]: pàg. 16.</ref>
=== Gran Metro ===
[[Fitxer:L3 Metro Barcelona (1924-1934).svg|thumb|200px|Mapa del Gran Metro ([[Línia 3 del metro de Barcelona|L3]]) entre [[1924]] i [[1946]].]]
=== Municipalització i absorció ===
{{Vegeu també|Ferrocarril Metropolità de Barcelona}}
L'octubre de 1952 el Ple de l'[[Ajuntament de Barcelona]] va aprovar un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de [[transport públic]] de la ciutat, afectant el [[Ferrocarril Metropolità de Barcelona]], el Gran Metropolità de Barcelona i [[Tramvies de Barcelona]]. L'any [[1955]] els propietaris del Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona van firmar l'acord de l'adquisició de les accions per part l'Ajuntament.<ref>{{citar web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1954/12/31/pagina-7/32795129/pdf.html?search=%22Gran%20Metropolitano%20de%20Barcelona%22 |títol=Disposiciones de interés para Cataluña |editor=La Vanguardia |data=31 de desembre de 1954 |consulta=5 de setembre de 2011 |llengua=castellà |format=PDF }}</ref><ref>{{citar web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1954/12/31/pagina-24/32780620/pdf.html?search=%22Gran%20Metropolitano%20de%20Barcelona%22 |títol=La municipalización de los transportes urbanos |editor=La Vanguardia |data=1 de gener de 1955 |consulta=5 de setembre de 2011 |llengua=castellà |format=PDF }}</ref><ref>{{citar web |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1958/02/01/pagina-19/32751577/pdf.html?search=%22Ferrocarril%20Metropolitano%20de%20Barcelona%22 |títol=Constitución de un Servicio de Transportes púbicos municipalizados y de una Compañía privada municipal Auxiliar de Transportes Urbanos |editor=La Vanguardia |data=1 de febrer de 1958 |consulta=5 de setembre de 2011 |llengua=castellà |format=PDF }}</ref>
| |||