Anna Magdalena Bach: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: cs:Anna Magdalena Bachová
Imatge
Línia 1:
[[Fitxer:Anna Magdalena Bach.jpg|thumb|dreta|'''Anna Magdalena Bach''']]
[[Fitxer:Anna-magdalena-bach-noteboo.jpg|thumb|250px|''Quadern d'Anna Magdalena Bach'']]
'''Anna Magdalena Bach''' ([[22 de desembre]] de [[1701]] - [[22 de febrer]] de [[1760]]), de soltera Anna Magdalena Wilcke, [[cantant]] i de família de músics, va ser la segona esposa de [[Johann Sebastian Bach]]. El seu nom es més conegut per ser la cèlebre destinatària de dos reculls de peces de música que el seu marit li dedicà, i que molts estudiants de piano tenen en el seu repertori: el "[[Quadern d'Anna Magdalena Bach]]" (''Notenbüchlein für Anna Magdalena Bach'').
Linha 10 ⟶ 11:
== Casament ==
 
El príncep [[Leopold d'Anhalt-Cöthen]], que pareciavaapreciava aen Johann Sebastian, els va donar permís per casar-se en el seu palau. Ho van fer el [[3 de desembre]] de [[1721]]; feia disset mesos que havia mort la seva primera esposa, [[Maria Barbara Bach|Maria Barbara]]. Junts van tenir dotze fills entre [[1723]] i [[1742]], dels quals set van morir en la infantesa. Entre els que van sobreviure destaquen els compositors [[Johann Christian Bach|Johann Christian]] i [[Johann Christoph Friedrich Bach|Johann Christoph Friedrich]]. Van residir a l'esmentat palau fins que el príncep Leopold es va casar amb la princesa d'Anhalt-Bernburg. Johann Sebastian deia d'ella que era una "amusa", és a dir, una "no amant de les arts". El príncep va prescindir de la música i dels seus intèrprets i els Bach van haver de marxar.
 
Amb el casament, Anna Magdalena abandonava la seva posició professional. En aquell moment era una dona de vint anys, amb un treball propi i un bon sou –200 guldes anuals–, és a dir, amb independència econòmica. Deixava això per casar-se amb un home setze anys més gran, vidu i amb diversos fills, als que cal sumar els dotze fills que tindrien.
Linha 32 ⟶ 33:
Més endavant Gottfried Heinrich, el seu fill amb retard mental, va anar a viure amb els Altnikol a [[Naumburg]]; el seu altre fill, Johann Christian, va marxar amb el seu germanastre [[Carl Phillip Emanuel Bach|Carl Phillip Emanuel]] a [[Berlín]]. Ella es va quedar amb les seves filles Catharina Dorothea, soltera de quaranta-dos anys, Johanna Carolina de tretze, i la petita Reginne Susana de vuit anys.
 
No va poder pagar ni una làpida ni una creu, encara que va encarregar per al seu espòs un taüt d'alzina, el millor regal que va poder fer-li amb els pocs estalvis que tenia. Després de l'enterrament, pràcticament es va quedar sense recursos i el Consell li va comprar unes partitures del seu marit per 40 tàlers. Més endavant, quan se'ls van esgotar els diners, el Consell, els van donar un parell de [[fanecaFaneca (mesura)|faneques]] de [[blat de moro]] per evitar que passessin gana durant un temps.
 
Els darrers anys depenia exclusivament dels donatius dels veïns i ciutadans. Estranyament els seus fillastres grans, tots ells bé situats socialment i econòmicament, no li van passar cap tipus d'ajut, probablement, perquè no van aprovar mai el segon matrimoni del seu pare.