Al segle XIII, durant regnat de [[Jaume el Conqueridor]], com el final de la reconquesta va bolcar els esforços dels aragonesos en problemes interns, es van establir les bases de les assemblees dels segles posteriors.<ref name=GEA/>
El [[1592]] [[Felip II de Castella]] va convocar les [['''Corts d'Aragó]]''' a [[Tarassona]]. Cap institució aragonesa no fou suprimida però foren remodelades a fons. A partir d'aquell moment el rei tingué el dret de nomenar virreis d'Aragó, encara que aquests no fossin aragonesos.<ref name=GEA/> La [[Diputació del General del Regne d'Aragó|Generalitat d'Aragó]] va perdre part del control sobre els ingressos aragonesos i la vigilància del territori, i també li fou llevat el poder de convocar els representants de les ciutats. Encara més a partir d'aleshores la Corona va poder destituir al [[Justícia d'Aragó]] i la cort de justícia es va posar sota el control del monarca.<ref name=GEA/> Finalment, es van modificar encara d'altres aspectes del sistema legal aragonès, que va perdre així bona part de la seva independència i tradició constitucionalista. Van existir fins a [[1707]], quan [[Felip V]] les va suprimir amb els [[Decrets de Nova Planta]], eliminant la independència de la corona d'Aragó i convertint les [[Corts de Castella]] a les [[Corts Generals]] integrant a les desaparegudes en una unificada basada en el model castellà.
