Josep Serrano i Simeón: diferència entre les revisions

A Madrid va presentar les seues obres a [[Ruperto Chapí]] i [[Tomás Bretón]], causant una bona impressió. Lamentablement, per motius polítics es van suspendre totes les beques i ajudes, quedant Josep Serrano en una precària situació. Des de l'any 1996 al 1999, i per a poder sobreviure, va haver de compondre cançons i dedicar-se a la crítica musical. L'any 1896 va participar en la fundació del ''Cercle Valencià de Madrid'' i va compondre l'obra ''Les Albaes'' per a un homenatge que l'esmentada institució va retre a la [[soprano]] valenciana [[Felisa Lázaro]]. A travès de la seua tasca com a crític va establir relació amb [[Manuel Fernández Caballero]]. El mestre murcià, paladí del [[género chico]], estava quedant-se cec, i va contractar Josep Serrano per ajudar-lo en la transcripció de la sarsuela [[Gigantes y cabezudos]]. Havent quedat content amb el treball del jove compositor, li va encarregar la finalització de la sarsuela ''La Virgen del Puerto''.

 

 

Entre els èxits més destacats de la carrera de Serrano cal esmentar ''Moros y Cristianos'' (1905), sarsuela de costums valencians amb un final tràgic, poc comú en la sarsuela; ''Alma de Dios'' (1907); ''La alegria del batallón'' (1909); ''El carro del sol'' (1911) l'acció de la qual se situa en [[Platja del Perelló|El Perelló]], on Serrano posseïa una vil·la per a passar-hi l'estiu; ''La canción del olvido'' (1916) amb un ambient més pròxim al de l'[[opereta]] centreeuropea; ''Los de Aragón'' (1927); ''Los claveles'' (1929) i ''La Dolorosa'' (1930) on intenta un particular neoromanticisme sense sortir-se'n de l'esquema "chico" d'un acte i la composició de la qual potser va estar influïda per la mort d'un fill del compositor.