Benozzo Gozzoli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.4.6) (Robot afegeix: be:Беноца Гоцалі
m Robot substitueix 'estendart' per 'estendard'
Línia 7:
Nat '''Benozzo di Lese'''<ref>El sobrenom "Gozzoli" no apareix en cap document; Giorgio Vasari l'empra en la segona edició de ''[[Le Vite]]'' (1568).</ref>al poble de [[Sant'Ilario a Colombano]] al voltant de 1421, es va traslladar amb la seua família a [[Florència]] l'any [[1427]]. Segons [[Giorgio Vasari]], en la primera part de la seua carrera va ser deixeble i ajudant de [[Fra Angelico]]: hom creu que algunes de les obres del convent de [[San Marco di Firenze|San Marco]] de Florència van ser executades per Gozzoli sobre dibuixos d'Angelico. Entre [[1444]] i [[1447]] va col·laborar amb [[Lorenzo Ghiberti]] i el seu taller en les portes del Paradís del [[Battistero di San Giovanni]].
 
El [[23 de maig]] de [[1447]] es trabava a [[Roma]] amb [[Fra Angelico]], cridats pel papa [[Eugeni IV]] per fer la decoració al fresc d'una capella del [[Palau Vaticà]]. Després va treballar fins al juny de 1448 a la [[Capella Nicolina]], per a [[Nicolau V]]. L'any 1449 va fer un estendartestendard amb la ''Mare de Déu i Infant'' per a l'església de [[Santa Maria sopra Minerva]], potser sobre dibuix de Fra Angelico. A Roma va fer també, a [[Santa Maria in Aracoeli|Santa Maria ''in Aracoeli'']], un [[fresc]] de ''Sant Antoni i dos àngels''. La darrera col·laboració de Benozzo amb Fra Angelico fou la [[volta (arquitectura)|volta]] de la [[Catedral d'Orvieto]], a [[Úmbria]].
 
=== A Úmbria ===