Diferència entre revisions de la pàgina «Mahmud Abbas»

92 octets eliminats ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
Mahmud Abbas ha estat el primer representant de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina en visitar l'[[Aràbia Saudita]], el gener de 1993, després que les relacions amb els països del Golf es deterioressin pel suport de l'OAP a [[Iraq]] durant la [[Guerra del Golf]]. El 13 de desembre del mateix any, Abbas fou el signant de l'OAP en l'acord de pau amb Israel. Respecte aquest període en va publicar un llibre de memòries: ''Per la via secreta: El camí d'Oslo'' (1995).
 
Abbas va néixer a [[Safed]] durant el [[Mandat Britànic de Palestina]].<ref name="Sela">[[Avraham Sela|Sela, Avraham]]. "Abbas, Mahmud." ''The Continuum Political Encyclopedia of the Middle East''. Ed. Sela. New York: Continuum, 2002. p. 11</ref> La seva família va emigrar a [[Síria]] durant la [[Guerra Àrab-Israeliana de 1948]].<ref name="Sela" /> Va estudiar la carrera de [[dret]] a [[Egipte]],<ref>{{citar web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/1933453.stm |títol=Profile: Mahmoud Abbas |consulta=20∕9∕2011 |obra= |editor=BBC |data=5∕11∕2011 |llengua=anglès }}</ref> i va cursar estudis de postgrau a la Universitat Patrice Lumumba de [[Moscou]] on va assolir l'equivalent a un [[doctorat]] en [[filosofia]] amb la dissertació "''L'Altre Costat: La relació secreta entre el nazisme i el lideratge del moviment sionista''".<ref>{{citar web |cognom=Medoff |nom=Rafael |url=http://www.wymaninstitute.org/articles/2003-03-denier.php |títol=A Holocaust-Denier as Prime Minister of "Palestine"? |consulta=20∕9∕2011 |obra= |editor=Tha David S. Wyman iInstitute for Holocaust Studies |data=març 2003 |llengua=anglès }}</ref> El professor supervisor del projecte fou l'agent de la [[KGB]] [[Yevgeny Primakov]].{{cal citació}}
 
[[Fitxer:Red Sea Summit in Aqaba.jpg|thumb|left|200px|Abbas amb els aleshores [[president dels Estats Units]] [[George W. Bush]] i [[primer ministre d'Israel]] [[Ariel Sharon]] a la Cimera del Mar Roig a [[Aqaba]] ([[Jordània]]) el 4 de juny del 2003.]]
 
Està casat amb Amina Abbas amb qui té tres fills, entre ells Yasser Abbas que va rebre aquest nom en honor al líder de l'[[Autoritat Nacional Palestina]] [[Yasser Arafat]].<ref>[[Khaled Abu Toameh|Abu Toameh, Khaled]]. [http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1239710711339&pagename=JPArticle%2FShowFull PA officials scandalized at disclosure by Abbas's son of vast personal fortune] ''[[The Jerusalem Post]]''. 2009-04-16.</ref>
 
== Primer Ministre ==
A principis de 2003, tant Israel com els Estats Units havien manifestat la seva negativa a negociar amb [[Iàssir Arafat]]. Aleshores Abbas va començar a sobresortir com a candidat amb un lideratge visible. En ésser un dels pocs membres fundadors de Fatah que encara quedaven, va assolir un cert grau de credibilitat per a la causa palestina. La seva candidatura també va rebre suport pel fet que a d’altres líders palestins no se’ls podia escollir (el més notable, [[Marwan Barghouti]], estava detingut en una presó israeliana condemnat perla múltiplesmort assassinatsde civils [[israel]]ians).<ref>{{calRef-llibre |cognom=Zanotti |nom=Jim |títol=Palestinians: Background and U.S. Relations |url=http://books.google.es/books?id=yooltszz4uEC&pg=PA28&dq=Marwan+Barghouti+Mahmoud+Abbas&hl=ca&ei=IEl9ToykAZCbOse6yfcP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Marwan%20Barghouti%20Mahmoud%20Abbas&f=false |llengua=anglès |editorial= |data= |pàgines= |isbn= citació}}</ref> La reputació d’Abbas com a home pragmàtic va jugar en favor seu i li va valer el favor d'[[Occident]] i alguns elements de la legislatura palestina, així que es va pressionar a Arafat perquè l'anomenés primer ministre. Arafat hi va accedir el 19 de març de 2003. Inicialment Arafat menystenir el càrrec de primer ministre però finalment es va veure forçat a atorgar a Abbas un cert poder.{{cal citació}}
 
El mandat d’Abbas com a primer ministre es va caracteritzar per nombrosos conflictes entre ell i Arafat, principalment a causa de la distribució del poder entre ambdós. Abbas havia insinuat sovint que dimitiria si no obtenia un control més gran de l'adiminstracióadministració. A principis de setembre del 2003 es va enfrontar amb el Parlament palestí per aquest motiu. ElsA més, Abbas va entrar en conflicte amb grups militant palestins, sobretot amb la [[Estatsjihad UnitsIslàmica]] i [[IsraelHamàs]], vanperquè acusarles llavorsseves Arafatpolítiques pragmàtiques xocaven amb llur enfocament de minarlínia constantmentdura. No obstant això, va deixar clar que es veia obligat a abandonar, de moment, les armes contra els civils israelians dins la línia verda per la seva ineficàcia.<ref name=pmw>Itamar Marcus:[http://www.pmw.org.il/ A Self Portrait of Mahmoud Abbas] iPalestinian elMedia seuWatch govern19 May 2003.{{cal citacióen}}</ref>
 
Inicialment es va comprometre a no utilitzar la força contra els militants, per tal d’evitar una guerra civil, i en lloc seu intentar negociar. Va obtenir un èxit parcial, que va resultar en un compromís dels dos grups per respectar un alto-el-foc unilateral palestí. Amb tot, la violència continuada i els “assassinats selectius” de reconeguts líders per part d’Israel forçaren Abbas a prometre que posaria de part seva per fer complir la part que del [[Full de ruta per la pau]] corresponia a l’Autoritat Nacional Palestina. Això dugué a una pugna amb Arafat pel control de les forces de seguretat palestines; Arafat esAbbas va negardimitir com a lliurarprimer aministre Abbasl'octubre eldel 2003, al·legant controlfalta de lessuport forcesd'Israel dei seguretatEstats impedintUnits, quei poguésdenunciant utilitzar-lesuna “incitació interna" contra elsel militants.{{calseu citació}}govern<ref name="cnn.com"/>.
A més, Abbas va entrar en conflicte amb grups militant palestins, sobretot amb la [[jihad Islàmica]] i [[Hamàs]], perquè les seves polítiques pragmàtiques xocaven amb llur enfocament de línia dura. No obstant això, va deixar clar que es veia obligat a abandonar, de moment, les armes contra els civils israelians dins la línia verda per la seva ineficàcia.<ref name=pmw>Itamar Marcus:[http://www.pmw.org.il/ A Self Portrait of Mahmoud Abbas] Palestinian Media Watch 19 May 2003.{{en}}</ref>
 
Inicialment es va comprometre a no utilitzar la força contra els militants, per tal d’evitar una guerra civil, i en lloc seu intentar negociar. Va obtenir un èxit parcial, que va resultar en un compromís dels dos grups per respectar un alto-el-foc unilateral palestí. Amb tot, la violència continuada i els “assassinats selectius” de reconeguts líders per part d’Israel forçaren Abbas a prometre que posaria de part seva per fer complir la part que del [[Full de ruta per la pau]] corresponia a l’Autoritat Nacional Palestina. Això dugué a una pugna amb Arafat pel control de les forces de seguretat palestines; Arafat es va negar a lliurar a Abbas el control de les forces de seguretat impedint que pogués utilitzar-les contra els militants.{{cal citació}}
 
Abbas va dimitir com a primer ministre l'octubre del 2003, al·legant falta de suport d'Israel i Estats Units, i denunciant una “incitació interna" contra el seu govern<ref name="cnn.com"/>.
 
== Eleccions presidencials del 2005 ==
El 25 de novembre de 2004, El Consell Revolucionari de Fatah va donar suport a la candidatura d’Abbas a la presidència de l’[[Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza|ANP]] a [[Territoris Palestins Ocupats|Palestina]] per les eleccions del 9 de gener de 2005.
 
El 14 de desembre Abbas feu una crida a posar fi a la violència en la [[Segona Intifada]] i retornar a la resistència pacífica. En declaracions al diari Asharq al-Awsat (àrab الشرق الاوسط) va dir que “l’ús de les armes ha estat perjudicial i s’hauria d’acabar”.<ref>Itamar Marcus:[http://www.pmw.org.il/ A Self Portrait of Mahmoud Abbas] Palestinian Media Watch 19 {{calMay citació}}2003.</ref> De totes maneres, es va negar a desarmar les milicies palestines i utilitzar les forces de seguretat contra grups que Israel, Estats Units i la Unió Europea consideren organitzacions terroristes.
 
Amb les forces israelianes arrestant i restringint el moviment d’altres candidats, el boicot de [[Hamàs]] a les eleccions, i obtenint el 94% de cobertura durant la campanya electoral a la televisió, l’elecció d’Abbas estava virtualment assegurada.<ref>[http://www.eicds.org/english/activities/pressreleases/05/monitoringpalestine.htm Final Report on Monitoring the Presidential Palestinian Elections] (Ibn Khaldun Center for Development Studies) 1 gener de 2005</ref> i el 9 de gener de 2005 Abbas fou elegit amb el 62% dels vots President de l’[[Autoritat Nacional Palestina]]. {{cal citació}}
 
Amb les forces israelianes arrestant i restringint el moviment d’altres candidats, el boicot de [[Hamàs]] a les eleccions, i obtenint el 94% de cobertura durant la campanya electoral a la televisió, l’elecció d’Abbas estava virtualment assegurada.<ref>[http://www.eicds.org/english/activities/pressreleases/05/monitoringpalestine.htm Final Report on Monitoring the Presidential Palestinian Elections] (Ibn Khaldun Center for Development Studies) 1 gener de 2005</ref> i el 9 de gener de 2005 Abbas fou elegit President de l’[[Autoritat Nacional Palestina]]. En el seu discurs, es va dirigir a una multitud de simpatitzants dient-los: ''Ofereixo aquesta victòria a l’esperit de Iàssir Arafat, i al nostre poble, als nostres màrtirs i a 11.0000 presoners''. També va fer una crida als grups palestins perquè posessin fi a l’ús de les armes contra els israelians.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4160171.stm Abbas achieves landslide poll win] BBC. 10 gener de 2005</ref><ref>[http://www.israelnationalnews.com/news.php3?id=75030 Abu Mazen: Little Jihad is Over, Big Jihad Starts] (Israel National News) 10 gener 2005</ref>
 
== Referències ==
104.889

modificacions