Èxode rural: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
traducció del castellà |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:La Valdería 1975.jpg|thumb|
[[Fitxer:Uilenburgstraat Amsterdam 1925.jpg|thumb|
[[Fitxer:Urbanisierung Europa 2006.jpg|thumb|200px|Èxode rural a Europa, 2006]]
[[Fitxer:Agglo19502050.png|thumb|250px|Aglomeracions urbanes 1950-2050]]
L' '''èxode rural''' o '''èxode camperol''' es refereix a l'[[emigració]], generalment de gent jove (adolescents i adults joves) del camp a la ciutat. Aquest procés és molt antic i es va accelerar amb la [[Revolució industrial]] i, sobretot, a partir de la segona meitat del segle XX. Se sol considerar com un tipus especial de [[migració]] perquè no només suposa canviar de lloc de residència, sinó també de professió, per motius més que evidents, donades les diferències geogràfiques tan grans que existeixen entre les oportunitats, nombre i característiques dels diferents tipus d'ocupació que existeixen al camp en relació amb la ciutat.
Linha 22 ⟶ 24:
== Les "lleis" de les migracions ==
Va ser [[I. G. Ravenstein]] el primer qui va parlar de les "lleis" de les migracions en analitzar des del punt de vista estadístic, els llocs de residència de la població anglesa de dos censos consecutius, a la fi del segle XIX. Per descomptat, parlar de '''lleis''' en una anàlisi demogràfica sembla ser alguna cosa massa taxativa. Aquestes '''lleis''' serien doncs, una mena d'[[estructura]] o [[Patró (geografia)|patrons]], és a dir, trets o característiques que poden observar-se mitjançant la comparació de les dades demogràfiques en les que es reflecteixen els canvis espacials de la població.
Les seves conclusions, que s'apliquen en la seva major part a l'èxode rural, foren<ref>RAVENSTEIN, E. G. (1885): "THE LAWS OF MIGRATION", en London: Journal of the Royal Statistical Society - vol. 48, nº. june, 1885, pp. 167 - 227.</ref><ref> RAVENSTEIN, E. G. (1889): "THE LAWS OF MIGRATION", en London: Journal of the Royal Statistical Society - vol.. 52, nº. june, 1889, pp. 241 - 301</ref> les següents:
# La majoria dels migrants procedeix d'una curta distància.
# Les dones emigren en major nombre que els homes.
# Quan la distància és molt gran, predomina el sexe masculí. Els emigrants del medi rural es dirigeixen, quan realitzen llargs desplaçaments, únicament a les ciutats més grans.
# Si la distància és prou gran, té lloc una espècie de migració per etapes. En aquesta migració per etapes, els llocs deixats vacants en emigrar, poden ser ocupats per migrants d'àrees més allunyades. La migració per etapes sol dirigir-se a centres poblats progressivament majors.
# Els corrents migratoris principals generen uns corrents secundaris que solen ser compensatòries, de menors proporcions i en sentit invers.
# En l'èxode rural predomina la població jove (adolescents i adults joves).
# Els nascuts a les ciutats són menys migrants que els nascuts en el medi rural.
== Conseqüències del èxode rural ==
==== En el camp ====
* '''Positives''': disminueix la pressió de la població sobre els recursos, disminueix la desocupació i la misèria. Es reben les remeses de diners enviades pels emigrants a les seves famílies. Milloren les tècniques empleades en les activitats agropecuàries, com una manera de contrarestar els efectes de l'emigració.
* '''Negatives''': disminueix la vitalitat de la població (empobriment demogràfic, envelliment), desequilibris en la composició de la població per edat i sexe, etc. En l'èxode rural emigren, precisament, les persones amb major afany de superació, la labor de la qual en el camp podria ser més positiva que la dels quals romanen en ell. S'encareixen els costos dels serveis en disminuir el nombre de persones que reben aquests serveis. En quedar la població de major edat, aquesta es va tornant més poc inclinada al canvi i no mira amb bons ulls les adaptacions que ha de fer per acostumar-se a una vida quotidiana cada vegada més complexa. Tradicionalment ha existit un intent per evitar o limitar l'èxode rural, tant per part de la població rural que desitja retenir els possibles emigrants, especialment del sexe femení, com pot veure's en el folklore d'alguns països.
== Referències ==
| |||