|
[[Fitxer:Tree line above St. Moritz.jpg|thumb|400px|Límit arbori a [[Sant Moritz]], [[Suïssa]]. Maig de 2009]]
El '''límit arbori, límit de creixement dels arbres '''o''' línia arbrada''' és la línia que forma l'hàbitat on els [[arbre]]s són capaços de créixer. Més enllà d'aquesta línia no ho poden fer perquè les condicions ambientals passen a ser inapropiades, normalment per les temperatures massa fredes o manca d'humitat suficient. En alguns casos també es distingeix un límit addicional on els arbres poden fer un [[Tronc (botànica)|tronc]]. El límit arbori és, en general, més alt a la [[solana]] d'una muntanya que no pas a l'[[obaga]]. A mida que els arbres s'acosten al límit arbori es van fent més raquítics i els darrers arbres són ja nans i prostrats formant masses arbustives. Si aquesta situació la causa el vent s'anomena formació [[krummholz]] paraula derivada de l'[[alemany]] que vol dir 'fusta torta'. El límit arbori com altres línies frontereres naturals (com la dels llacs) es veuen ben definides des de la distància, però vist més de prop s'aprecia una transició gradual a la majoria de llocs. Als [[Països Catalans]] el límit arbori per altitud només es troba a [[Catalunya]], als [[Pirineus]] i [[Prepirineus]]. El límit per secada no apareix ja que les espècies mediterrànies autòctones de pins ([[Pi blanc]] i [[Pi pinyoner]]) viuen bé per sobre d'una pluviometria de 250 litres, pluja que es supera en tot el territori.
[[Fitxer:Tree line.jpg|thumb|300px|Límit arbori alpí amb la transició entre els arbres i els arbusts i l’acció del vent.]] ▼
El '''límit arbori''', '''límit de creixement dels arbres''' o '''línia arbrada''' (en anglès: ''tree line'') és la línia que forma l’hàbitat on els [[arbre]]s són capaços de créixer. Més enllà d’aquesta línia no ho poden fer perquè les condicions ambientals passen a ser inapropiades, normalment per les temperatures massa fredes o manca d’humitat suficient. En alguns casos també es distingeix un límit addicional on els arbres poden fer un [[tronc]] (''timberline'').
El límit arbori és, en general, més alt a la [[solana]] d’una muntanya que no pas a l’[[obaga]].
A mida que els arbres s’acosten al límit arbori es van fent més raquítics i els darrers arbres són ja nans i prostrats formant masses arbustives. Si aquesta situació la causa el vent s’anomena formació [[krummholz]] paraula derivada de l’idioma [[alemany]] que vol dir 'fusta torta'.
El límit arbori com altres línies frontereres naturals (com la dels llacs) es veuen ben definides des de la distància, però vist més d’aprop s’aprecia una transició gradual a la majoria de llocs.
Als [[Països Catalans]] el límit arbori per altitud només es troba a [[Catalunya]], als [[Pirineus]] i [[Prepirineus]]. El límit per secada no apareix ja que les espècies mediterrànies autòctones de pins ([[Pi blanc]] i [[Pi pinyoner]]) viuen bé per sobre d’una pluviometria de 250 litres, pluja que es supera en tot el territori.
== Tipus ==
En [[ecologia]] i [[geologia]] hi ha diversos tipus de límits arboris:
▲[[Fitxer:Tree line.jpg|thumb| 300pxesquerra|Límit arbori alpí amb la transició entre els arbres i els arbusts i l’acciól'acció del vent. ]]
===Alpí===
En el cas de les muntanyes amb [[clima subalpí]], com els mateixos [[Alps]], [[Pirineus]] etc. les majors altituds que hostatgen arbres arriben fins que fa massa fred (especialment a l’estiul'estiu) o la capa de neu persisteix massa temps al llarg de l’anyl'any. Per sobre del límit dels arbres ja es presenta el [[clima alpí]] i la vegetació des [[prat alpí]] (altrament dita [[tundra]] alpina).
===Desert===
En els [[desert]]s i [[semidesert]]s el límit arbori depèn de la disponibilitat d’aiguad'aigua. Els arbres tendeixen a concentrar-se en els punts on s’his'hi acumula l’aigual'aigua com poden ser les lleres seques dels [[uadi]]s on hi ha aigua subterrània, en aquests casos no hi ha una línia de creixement pròpiament dita ja que la presència d’arbresd'arbres és esparsa i depèn de la topografia. En llocs com els deserts del sud-oest dels [[Estats Units]] els arbres es situen aproximadament a altituds d’unsd'uns 1500 m on augmenta de manera significativa la precipitació i davallen les temperatures oferint un [[índex d’humitatd'humitat]] adequat pels arbres mentre per sota d’aquestd'aquest nivell només hi ha algunes espècies arbòries molt [[xeròfit]]es (com per exemple l’l'[[arbre de Josuè]].
===Desert alpí===
En algunes zones muntanyenques, les altituds per sobre de la línia de [[condensació]] o en vessants solanes o a sotavent pot tenir com a resultat una menor [[pluviometria]] i un augment de la [[radiació solar]]. Això asseca el sòl fent l’ambientl'ambient inapropiat pels arbres. Els vessants de [[Mauna Loa]] per sobre dels 3.000 m a [[Hawaii]] en són un exemple. Moltes solanes de muntanyes de l’oestl'oest dels Estats units. tenen el límit arbori més baix que les obagues per tenir més exposició solar i més [[aridesa]].
===Doble tolerància ===
Les diverses espècies d’arbresd'arbres mostren toleràncies diferents al fred i la secada. Les serralades de muntanyes aïllades per oceans o deserts poden tenir espècies d’arbresd'arbres que ocupen espais per sobre del límit arbori alpí o per sota del límit arbori del desert. Per exemple en diverses serralades de la [[Gran Conca]] dels Estats Units tenen bandes per sota de pins Pinyon ([[Pinus monophylla]] subsp. monophylla) i ginebres ( [[Juniperus osteosperma]]) separades per zones intermitges arbustives sense arbres de les bandes superiors de pi Limber ([[Pinus flexilis]]) i pins Bristlecone ([[Pinus longaeva]]) .
===Exposició===
A la costa i les muntanyes aïllades el límit arbori és sovint més baix que el corresponent a la mateixa altitud de l’interiorl'interior, o en serralades més grans, perquè el fort vent redueix el creixement dels arbres. A més la manca de sòl adequat junt amb els pendents de [[rosseguera]] o talús i les roques eviten que els arbres arrelin adequadament i els exposa al sol i la secada.
===Àrtic===
A l’hemisferil'hemisferi nord la terra que es troba a la latitud més al nord és massa freda per tenir arbres a més el terra permanentment glaçat ([[permagel]]) també dificulta que s’his'hi estableixin arbres tot i que en climes més al sud els arbres arrelen en el permagel.
===Antàrtic===
A l’hemisferil'hemisferi sud la terra més al sud es troba en el continent antàrtic i és massa freda (de fet està coberta de gel) pel creixement dels arbres. Tampoc hi ha arbres en les [[illes subantàrtiques]].
===Altres===
Hi ha altres factors ambientals que impedeixen el creixement dels arbres cpomcom pot ser la calor geotermalgeotèrmica al [[Parc Nacional [[de Yellowstone]], alta acidesa en [[torberes]], alta salinitat en sòls o llacs. En pantans hi poden créixer arbres com els [[Taxodium|Xiprers calbs]] hi espècies arbòries es troben en els [[manglar]]s. En zones fredes hi ha un límit arbori al voltant dels pantans. En zones molt contaminades s’has'ha desenvolupat límits arboris com per exemple a [[Nikel]] a Rússia i prèviament a [[Erzgebirge]].
== Vegetació típica ==
[[Fitxer:Jojo-Maly Szyszak 2005.jpg|thumb|Hivern sever al límit arbori han fet un creixement ''[[krummholz]]'' . [[Karkonosze]], [[Polònia]]. ]]
[[Fitxer:Larix gmelinii0.jpg|thumb| Làrixs,[[ Larix gmelinii]] creixent prop del límit arbori a la regió de [[Kolimà]] al nord-est de [[Sibèria]]. ]]
Algunes espècies d’arbresd'arbres típiques del límit arbori (hi predominen les [[coníferes]]):
===Euràsia===
* [[Làrix Larixde gmeliniiGmelin]]
* [[PinusAvet peucesubalpí]]
* [[PinusPi cembrasuís]] (''Pinus cembra'')
* [[Pi negre]] (''Pinus mugo'')
* [[BetulaBedoll pubescenspubescent]] (''Betula pubescens'' subsp. ''tortuosa'')
===Amèrica del nord===
* [[AbiesAvet lasiocarpasubalpí]]
* [[LarixLàrix lyalliialpí]]
* [[Picea engelmanniid'Engelmann]]
* [[PinusPi d'escorça albicaulisblanca]]
* ''[[Pinus longaeva]]''
* ''[[Pinus aristata]]''
* [[PinusPi de cua de balfourianaguineu]]
* [[PinusPi flexilisLimber]]
* ''[[Pinus culminicola]]''
* ''[[Picea mariana]]''
* [[PinusPi de hartwegiiHartweg]]
===Amèrica del sud===
[[Fitxer:Valle del Frances.jpg|thumb|250px|Vista d’und'un bosc prop del límit arbori al Parc nacional Torres del Paine [[Xile]].]]
* [[Nothofagus antarctica]]
* [[Nothofagus pumilio]]
* [[Polylepis]] (''[[Polylepis tarapacana]]'')
===Austràlia===
* ''[[Eucalyptus pauciflora]] (''Snow Gum'')
==Distribució mundial==
===Límit arbori alpí===
El límit arbori alpí depèn de variables locals com són l’aspectel'aspecte geogràfic del pendent, l’l'[[ombra pluviomètrica]] i la proximitat als pols. En les illes i zones tropicals que no han tingut accés a les espècies subalpines poden presentar un límit arbori a més baixa altitud del que es podria esperar pel seu clima. .
{| class="wikitable"
|61°N
|1.100 m
|Molt més baix prop de la costa, a 500–600 metres. Als 71°N, a [[Finnmark]] el límit arbori estaria per sota del nivell del mar (límit arbori àrtic).
|-
|[[Olympic Mountains]] , [[USA]]
|47°N
|1.500m
|Les fortes nevades perjudiquen els arbres joves a l’estiul'estiu
|-
|[[Suïssa]] (Alps)
|
|-
| [[Àustria]], [[Itàlia]] (Alps de l’estl'est)
|46°N
| 1.750 m
| més exposats als vents freds de Rússia que els Alps Occidentals
|-
|Alps de [[Piemont]], Nord-oest d’Itàliad'Itàlia
|45°N
| 2.100m
|42°N
|2.300 m
| Més de 2.600m en condicions favorables, el [[pi negre]] fa normalment de límit arbori.
|-
|[[Pirineus]] [[Espanya]], [[França]], [[Andorra]]
|42°N
| 2.300 m
|El límit arbori és amb el [[pi negre]] . Alguns pins aïllats es troben més amunt fins a 2.700 metres.<ref> http://www.cenma.ad/webcenma/HABITATS/Habitats8/Biodiversitat8.pdf</ref>
|-
|[[Wasatch Mountains]], [[Utah]], [[USA]]
| rowspan="2" |38°N
| 3.200 m
|A l’oestl'oest de [[Sierra Nevada (Estats Units)|Sierra Nevada]]<ref name=Schoenherr>{{cite book|last=Schoenherr|first=Allan A.|title=A Natural History of California|year=1995|publisher=UC Press|isbn=0-520-06922-6 }}</ref>
|-
| 3600 m
|37°N
|2.400 m
|Poca pluja a l’estiul'estiu
|-
|[[Himàlaia]]
|11°S
|3.900 m
|Cantó est; al cantó oest el creixement d’arbresd'arbres està restringit per la secada
|-
| rowspan="2" |[[Andes]], [[Bolívia]]
| rowspan="2" |18°S
| 5.200 m
|Serralada occidental; s’his'hi troba el límit arbori més alt del món amb l’espèciel'espècie [[rosàcia]] [[Polylepis tarapacana]]
|-
| 4.100 m
|41°S
| 1.200m
|Hiverns freds, vents freds forts i estius frescos de vegades amb neu a l’estiul'estiu que restringeixen el creixement dels arbres
|-
|[[Illa del Sud]], [[Nova Zelanda]]
|43°S
| 1.200 m
|La forta influència marítima fa que l’estiul'estiu sigui fresc i això restringeix el creixement dels arbres
|-
|[[Parc Nacional Torres del Paine]], [[Xile]]
|55°S
| 600 m
| La forta influència marítima fa que l’estiul'estiu sigui fresc i això restringeix el creixement dels arbres
|}
===Límit arbori àrtic===
Està influenciat per variables locals com l’aspectel'aspecte geogràfic del pendent i el grau de protecció. El permagel té una gran influència en l’arrelamentl'arrelament ja que si és molt superficial el vent pot tombar els arbres fàcilment. Sovint els arbres creixen millor i més al nord al voltant dels rius i llacs. Els corrents marítims també hi influeixen:
{| class="wikitable sortable"
|24°E
| style="text-align:center;"|70°N
|El [[Corrent de l’Atlànticl'Atlàntic Nord]] fa el clima de la regió més càlid que altres a la mateixa latitud.En particular evita el permagel.
|-
|[[Sibèria occidental]]
|102°E
| style="text-align:center;"|72°N
| [[Clima continental]] extremat i per això l’estiul'estiu és prou calent per permetre créixer els arbres a les latituds més altes del món arribant a 72°28'N a [[Ari-Mas]] (102° 15' E) a la vall del [[riu Novaya ]] , un afluent del [[riu Khatanga ]] i a més al nord a [[Lukunsky ]] a 72°31'N, 105° 03' E a l’estl'est del riu Khatanga.
|-
|[[Extrem orient rus]] ([[Kamchatka]] i [[Txukotka]])
|160°E
| style="text-align:center;"|60°N
|El [[corrent Oyashio ]] i vents forts afecten les temperatures de l’estiul'estiu i fan que no hi puguin créixer els arbres. Les [[Illes Aleutianes]] pràcticament no tenen arbres.
|-
|[[Alaska]]
|152°W
| style="text-align:center;"|68°N
|Les muntanyes Brooks Range tanquen el pas de l’airel'aire fred de l’oceàl'oceà àrtic.
|-
|[[Territoris del Nord-oest]], [[Canadà]]
|132°W
| style="text-align:center;"|69°N
|El límit arbori ultrapassa el cercle polar per l’estiul'estiu relativament càlid gràcies al clima continental
|-
|[[Nunavut]]
|72°W
| style="text-align:center;"|56°N
|Influència molt forta, sobre les temperatures d’estiud'estiu, del [[Corrent de Labrador ]]. En algunes zones el límit arbori està només a 53°N.
|-
|[[Grenlàndia]]
|50°W
| style="text-align:center;"|64°N
|Hi manquen les espècies autòctones d’arbresd'arbres adaptats al clima més fred. En general hi creixen els [[bedoll]]s. Alguns arbres autòctons amb un creixement molt lent es troben al fiord de [[Kangerlussuaq]] (Søndre Strømfjord), 67°N.
|}
===Límit arbori antàrtic===
Les [[illes Kerguelen]], [[Illa Saint-Paul]], [[Geòrgia del Sud]], [[Orkney del Sud]], i altres [[illes subantàrtiques]] estan molt exposades al vent o són massa fredes (amb [[tundra]]) i sense arbres autòctons.
La [[península antàrtica]] és el punt més al nord de l’Antàrtida i amb el clima relativament més suau. Està a 1.080km del [[Cap d’Hornos]] a la [[Terra del Foc]] (a la qual hi ha arbres). Però no hi ha arbres i, de fet, la flora [[Planta vascular|vascular]] és de només dues espècies. Tampoc hi ha arbres en les properes illes subantàrtiques. ▼[[Fitxer:BeagleChannelGlacier.jpg|thumb|Arbres en la costa del canal de Beagle, 55°S.]]
▲Les [[illes Kerguelen]], [[Illa Saint-Paul]], [[Geòrgia del Sud]], [[Orkney del Sud]], i altres [[illes subantàrtiques]] estan molt exposades al vent o són massa fredes (amb [[tundra]]) i sense arbres autòctons. La [[península antàrtica]] és el punt més al nord de l’Antàrtidal'Antàrtida i amb el clima relativament més suau. Està a 1.080km del [[Cap d’Hornosd'Hornos]] a la [[Terra del Foc]] (a la qual hi ha arbres). Però no hi ha arbres i, de fet, la flora [[Planta vascular|vascular]] és de només dues espècies. Tampoc hi ha arbres en les properes illes subantàrtiques.
== Notes ==
{{Referències|2}}
== Bibliografia ==
* Arno, S. F. & Hammerly, R. P. 1984. ''Timberline. Mountain and Arctic Forest Frontiers.'' The Mountaineers, Seattle. ISBN 0-89886-085-7
* Beringer, J., Tapper, N. J., McHugh, I., Lynch, A. H., Serreze, M. C., & Slater, A. 2001. Impact of Arctic treeline on synoptic climate. ''Geophysical Research Letters'' 28 (22): 4247-4250.
* Korner, C. 1998. A re-assessment of high elevation treeline positions and their explanation. ''Oecologia'' 115:445-459.
* Ødum, S. 1979. Actual and potential tree line in the North Atlantic region, especially in Greenland and the Faroes. ''Holarctic Ecology'' 2: 222-227.
* Ødum, S. 1991. Choice of species and origins for arboriculture in Greenland and the Faroe Islands. ''Dansk Dendrologisk Årsskrift'' 9: 3-78.
| 