Nimes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 21:
Fou un emplaçament de la tribu dels [[volques arecòmics]] amb el nom de [[Nemausus]], i entre el [[120 aC|120]] i el [[117 aC]], el procònsol Domitius Aenobarbus, la va incorporar per assegurar el camí cap Hispània i va construir la via Domiciana ([[Via Domitia]]) fundant [[Narbona]], capital de la [[Gàl·lia Transalpina]] (després [[Gàl·lia Narbonesa]] ([[27 aC]]). Nimes fou colònia romana. Al segle II va substituir a Narbona com a cap de la província de la Gàl·lia Narbonesa. El [[462]] va passar als visigots. Un [[Bisbat de Nimes|bisbat]] apareix el [[segle V]]. Conquerida pels [[àrab]]s als [[visigots]] el [[719]], després del [[setge de Narbona (737)]] fou atacada per [[Carles Martell]] '''Nimes''' però només foren cremades les portes i l'antic amfiteatre romà (les Arenes) que aleshores servia de fortalesa i que fou poc afectat doncs encara subsisteix pràcticament sencer.
 
El [[754]] va passar als [[imperi carolingi|carolingis]] i fou seu d'un comtat, que va estarser vinculat a [[Septimània]]. El [[872]] Nimes va passar al [[comte de Tolosa]]. Els vescomtes apareixen al [[segle IX]] i van entroncar ràpidament amb la casa vescomtal d'[[Vescomtat d'AlbíAlbi|AlbíAlbi]] que era feudatària de [[Tolosa]] però com tots el feus el vassallatge era força nominal. El [[1185]] però els vescomtes van reconèixer la sobirania feudal de Tolosa. Nimes va ser ocupada pels croats de [[Simó de Montfort]] el [[1215]] però se'n va sostreure i va tornar als vescomtes de la dinastia [[Trencavell]] el [[1224]], fins el [[1226]] en què les tropes reials la van recuperar i [[Lluís XI de França]] hi fou coronat. El [[1271]] fou incorporada a la corona.
 
== Economia ==