Revisió del 23:47, 27 maig 2011 modifica Boris Mir (discussió \| contribucions) 72 edits Exemples catalans ← Edició anterior		Revisió del 11:46, 10 oct 2011 modifica desfés MarisaLR (discussió \| contribucions) Autopatrullats 72.130 edits enlla´correcte Edició següent →
Línia 2: L''''historicisme''' en arquitectura fou un moviment desenvolupat al [[segle XIX]] que pretenia recuperar l'[[arquitectura]] de temps passats. Es tractava d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques incorporant algunes característiques culturals d'aquell segle, mentre que l'arquitectura eclèctica es dedicava a barrejar estils per a donar forma a quelcom de nou. Podem destacar diverses corrents com la [[~~Neobizantí~~arquitectura neobizantina\|neobizantina]], neoàrab, [[neobarroc]]a, encara que la que més èxit tingué fou la [[neogòtic]]a, que es basava, com indica el seu nom, en un nou [[Arquitectura gòtica\|gòtic]] ressuscitat. Entre les edificacions realitzades segons aquest estil destaca el [[Palau de Westminster\|Parlament Britànic]], projectat per [[Augustus Welby Northmore Pugin]] i [[Charles Barry]]. També tingueren molta importància algunes variants orientals, com el neogòtic-indi, dins del qual podem destacar el Pavelló Reial de [[Brighton]], obra de [[John Nash]]. A Espanya, destacà la corrent [[Neomudèjar]], com a expressió d'un estil propi i nacional. Els arquitectes catalans del modernisme van emprar elements historicistes neogòtics en les seves obres. [[Antoni Gaudí]] en la casa Figueres o Torre [[Bellesguard]], per exemple, evoca les fortaleses medievals amb merlets o [[Josep Puig i Cadafalch]] usa nombrosos elements escultòrics neogòtics a la [[Casa Amatller]].

Historicisme arquitectònic: diferència entre les revisions