Teoria de circuits: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
Es coneix com a [[circuit elèctric]] qualsevol conjunt de [[component electrònic|components electrònics]] interconnectats entre ells i que contenen, com a mínim, una trajectòria tancada. La '''teoria de circuits''' és el conjunt de fonaments teòrics sobre els funcionament dels circuits elèctrics i el seguit de tècniques i habilitats matemàtiques que permeten trobar, de forma sistemàtica, les tensions, corrents i potències dels components electrònics que formen el circuit elèctric.
Existeixen moltes tècniques per a l'anàlisi dels circuits, però totes elles pressuposen que el comportament del circuit és lineal, és a dir, que té una resposta proporcional als estímuls d'entrada. Un estudi a fons ens permet veure que aquesta idealització no és certa en cap circuit degut a les no idealitats dels components i als diferents fenòmens físics que ens alteren aquests valors, tal com el [[Soroll (comunicació)|soroll]], les [[interferència electromagnètica|interferències]]<ref>{{cite book |author=Josep Balcells, Francesc Daura, Rafael Esparza, Ramón Pallás |title=Interfereǹcias elecrtomagnèticas en sistemas electrónicos |publisher=Marcombo |year=1992 |isbn=84-267-0841-2 |edition= |pages=pàg. 3 |url=http://books.google.es/books?id=qHZmSqZS_fwC&pg=PA43&dq=no+idealidades+circuitos&hl=ca&ei=M8WUToPtCofZsgaYvNC3BQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEYQ6AEwBQ#v=onepage&q=no%20idealidades%20circuitos&f=false }}</ref> o la [[Resistència elèctrica (propietat)#Resistència en els conductors|resistència dels cables]] d'interconnexió entre d'altres. Malgrat això, per la majoria de casos l'ús de les tècniques proposades per la teoria de circuits proporciona resultats suficientment acurats considerant components lineals amb no idealitats menyspreables, duent a terme aproximacions o fent estudis en les zones de treball de cada component de tal manera que es pugui linealitzar la seva resposta. És per tant, decisió de l'analista, escollir com de precisos vol els càlculs i per tant, decidir utilitzar menys aproximacions, càlculs matemàtics més complexos o models matemàtics que tinguin en compte les no idealitats no considerades en un primer estudi<ref>{{cite book |author=Francis Milsant |title=Curso de electrónica. Tomo III. Amplificación. |publisher=Editores técnicos asociados S.A. |year=1974 |isbn=84-7146-080-7 |edition= Segona edició |pages=pàg. 172-174 |url=http://books.google.com/books?id=UAn8ctKIE7wC&pg=PA172&dq=ruido+resistencia&hl=ca&ei=KcmUTu6SFYPwsgb9msHlBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=ruido%20resistencia&f=false }}</ref>.
== Definicions ==
| |||