Revisió del 20:43, 7 juny 2011 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot posa l'article correcte a l'única ← Edició anterior		Revisió del 15:21, 12 oct 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{millorar estructura}} {{vegeu\|~~'''~~el poble italià~~'''~~\|Mars (desambiguació)}} '''Mars''' (''Marsi'', Μάρσοι, adjectiu màrsics) fou una poble d'Itàlia central que vivia a l'entorn del ~~Llac~~llac ''[[Fucinus]]''. Tenia a l'est als [[pelignes]], al nord als [[sabins]] i [[vestins]]; i al l'oest i sud als [[eques]], [[hèrnics]] i [[volscs]]. Eren d'origen sabí i emparentats amb [[marruquins]], pelignes i vestins. Apareixen a la història el [[340 aC]] quant eren aliats a Roma igual que els pelignes i van concedir pas als romans cap al [[Samni]] i [[Campània]]. A la [[segona guerra samnita]] van romandre neutrals ([[311 aC]]) fins i tot quan els seus aliats vestins foren atacats pels romans, però el [[308 aC]] ja estaven en guerra amb Roma sense que siguin conegudes las causes de la seva participació. El [[304 aC]] mars, marruquins, vestins i pelignes van concertar un tractat amb Roma després de la derrota dels [[eques]]. Linha 12 ⟶ 13: A la [[guerra social]] van formar el nucli central dels confederats italians, i fins i tot molts autors donen a la guerra social el nom de [[guerra màrsica]]. [[Pompaedius Silo]], un dels narradors de la guerra, era mars. Després dels [[picens]] o picentins, els mars van agafar les armes i van ser seguits pels pelignes, marruquins, vestins, frentans, [[samnites]] i [[lucans]]. Els mars van assetjar Alba Fucensis ([[91 aC]]), colònia romana i fortalesa, però el cònsol P. Rutilius, fou enviat allí i els va rebutjar. Una divisió romana, dirigida per [[Perpenna]], fou aniquilada al començament de la guerra i el cònsol roma fou derrotat i mort pels aliats dirigits per [[Vettius Cato]]. [[Gai Mari]], actuant com a llegat de Rutilius, va aconseguir redreçar la situació i va obtenir una decisiva victòria sobre els mars, en la que aquestos i els seus aliats van perdre sis mil homes i va morir el cap dels mars [[Herius Asinus]], lliurada a un lloc no esmentat; tot i la victòria, Mari no va poder empaitar als mars i va romandre al seu campament bloquejar per Pompaedius Silo, i una nova batalla no va tenir resultats decisius. Q. Caepio, lloctinent de Mari, fou aniquilat pels mars; en canvi els pelignes foren derrotats pel romà [[Servius Sulpicius]] però sense caràcter decisiu. A la campanya del [[89 aC]] el cònsol L. [[Porci Cató]] va obtenir algunes victòries sobre mars i aliats però va morir en una batalla prop del llac Fucinius. La decisió romana de donar la ciutadania als italians mitjançant una llei, va deixar als rebels privats de la seva principal reivindicació, i van començar les dissensions. Les operacions militars victorioses de Gneu Pompeu Estrabó i el seu lloctinent Sulpici, va portar a la ~~sotsmissió~~subsmissió de marruquins, vestins i pelignes abans de final d'any. Els mars van continuar revoltats però repetides derrotes els van obligar a rendir-se. Tot i la seva obstinada lluita van ser admesos a la ciutadania en termes favorables. En els següents anys els mars com a nació van desaparèixer de la història. Tot i així encara per un temps van deixar el seu caràcter marcat a la zona. Van ser inclosos a la tribu romana dels sergis i en temps d'[[August]] van quedar dins a la quarta regió i mes tard a la província anomenada [[Valèria (província romana)\|Valèria]]. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu van ser favorables al darrer i les 20 cohorts amb les que Domitius va ocupar [[Corfinium]] foren reclutades entre mars i pelignes. Encara son esmentats quan es van declarar a favor de [[Vespasià]] en la guerra contra [[Vitel·li]]. A l'època cristiana el seu territori tenia un bisbe amb seu a [[Marruvium]] ("''Episcopus Marsorum''") que després (segle XVI) es van traslladar a [[Pescina]]. La família romana dels [[Família Colonna\|Colonna]] ~~portava~~duia i ~~porta~~ostenta el títol de comtes dels mars. Característica dels mars, apart de la valentia en combat esmentada per alguns autors, eren les seves creences en encanteris i màgia i molt concretament els encantaments sobre rèptils verinosos per fer-los inofensius, facultat que deien derivava de què eren descendents de la bruixa [[Circe]] o de la divinitat local [[Angítia]] (suposada germana de [[Circe]]). Aquestes facultats no eren individuals sinó que eren comunes a tota la nació segons [[Silus Italicus]]. La principal ciutat dels mars fou [[Marruvium]], probablement l'única que era realment una ciutat. Se'n esmenten d'altres que devien ser petits ''vicus'' o castells. Plini esmenta ''Anxantia'' o ''Anxantini'', ''[[Antinum]]'' (habitada pels antinates), i ''[[Lucus]]'' (habitada pels lucenses) mes pròpiament ''[[Lucus Angitiae]]'' (moderna Lugo). [[Ptolemeu]] esmenta ''Aex'' (Αἴξ), probablement corrupció d' ''Anxantia''. Als Itineraris apareix ''Cerfennia'' a la via Valèria. [[Categoria:Grups itàlics]]

Marsos: diferència entre les revisions