Sulàyhides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Redirigeix cap a Història del Iemen |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Els '''sulàyhides''' foren una dinastia [[ismaïlita]] del [[Iemen]] que va governar la regió muntanyosa i la [[Tihama]] entre vers 1047 i 1138 en dues fases: la de [[Sanaa]] del 1047 al 1087 i la de [[Dhu Djibla]] (Djubla) del 1087 al 1138.
==Història==
La dinastia fou fundada per Ali ibn Muhammad al-Sulayhi, un cap religiós educat en el xafiïsme ortodox que fou convertit encara jove al ismaïlisme pel ''dai'' fatimita Sulayman ibn Add Allah al-Zawahi; després d'uns anys aprenent la doctrina va acabar sent nomenat ''khalifa'' del ''dai'' dins la ''dawa'' fatimita. El 1047 l'imam de [[Sada]] havia estat eliminat per un imam daylamita proclamat a [[Bewn]], que va entrar a la ciutat i la va devastar entrant tot seguit a Sanaa; fou llavors quan Ali ibn Muhammad al-Sulayhi es va revoltar amb els seus adeptes a la seva regió natal d'[[Haraz]], al Djabal Mawsar (o Mesar) al nord-oest de Sanaa, marxant sobre aquesta ciutat per l'[[Hadur]]; va derrotar a les forces de l'imam [[zaydita]] de Zabid i dels [[nadjàhides]] sunnites i va acabar conquerint Sanaa en data incerta (anterior al 1063); també va conquerir Zabid i Aden (però les fonts no es posen d'acord en la data que varia entre 1048 i 1062) i fou reconegut des de [[la Meca]] a [[Hadramaut]] (1063). Va nomenar governadors a la [[Tihama]], a [[al-Djanad]] o Djened (prop de Taizz) i a [[al-Taka]]r (una fortalesa de muntanya al sud de les terres altes, prop d'[[Ibb]]). El 1063 ja dominava Sanaa i tot el Iemen al sud d'aquesta ciutat, i va reconèixer al califa fatimita; el 1064 va nomenar governador de Zabid a Asad ibn Shihab, marit de la seva germana Asma, amb la condició de pagar tribut. La família dels [[Banu Man]] van restar con a senyors tributaris a [[Aden]]. Ali va cedir com a dot el tribut que pagaven els Banu Man d'Aden a la seva jove i besneboda Sayyida Hurra o Sayyida Arwa bint Ahmad, quan es va prometre amb el seu fill al-Mukrim o al-Mukarram. Potser fou el 1066 (altres fonts ho situen el 1081) quan Ali va ser assassinat a Mehdjem; segons la historia Ali hauria fet enverinar a Nadjah (el fundador de la dinastia [[nadjàhida]]) per una esclava que li havia regalat, vers el 1060 i fou llavors quan, en la confusió de la mort, Ali es va apoderar de Zabid; els dos fills de Nadjah van fugir a les illes [[Dahlak]]; el fill gran, Muarik, es va suïcidar però els altres dos, Said al-Ahwal (Said l'Estràbic, també Said al-Mahdjam) i Abu l-Tami Djayyash van decidir recuperar el poder i el primer va tornar clandestinament a Zabid i va preparar el terreny; després va arribar el seu germà; llavors els dos homes van sortir públicament i van assassinar a Ali el-Sulayhi quan aquest anava de camí a [[la Meca]] (1081); Said fou proclamat emir amb el suport de les tropes abissínies locals que conservaven la fidelitat al seu pare. La vídua d'Ali, Asma, fou retinguda presonera a Zabid. La successió a [[Sanaa]] va passar al fill d'Ali al-Sulayhi, conegut com al-Mukarram o al-Mukrim (Ahmad Ibn Ali al-Mukarram o al-Mukrim) mentre el seu germà Abd Allah va iniciar una branca familiar (el seu fill Ahmad ibn Abd Allah, i la filla d'aquest Arwa bint Ahmad) amb poder local.
Said va aconseguir dominar gran part de la Tihama i va pressionar sobre les fortaleses sulàyhides de l'Haraz i al-Takar. Asma va poder cridar al seu fill Ahmad Ibn Ali al-Mukarram per anar a rescatar-la (1068 o 1083) i Ahmad va ocupar per segon cop Zabid per els sulàyhides i va reprendre la ofensiva; els dos germans nadjàhides van fugir altre cop a les illes Dahlak. Al-Mukarram es va casar formalment el 1069 amb la seva cosina al-Sayyida Arwa bint Ahmad (també esmentada com Sayyida Hurra). En circumstàncies no especificades Said va recuperar el poder el 1086 i el seu marit al-Mukarran li va cedir els afers d'estat; el 1087 Sayyida Arwa va decidir abandonar Sanaa i instal·lar la seva capital a una petita vila fundada el 1066 al peu de la muntanya d'al-Takar anomenada Dhu Djibla (o simplement Djubla) on va convertir el palau en mesquita (encara subsistent) i on després va construir un nou palau, el Dar al-Izz (actualment hi ha un palau però no és aquest sinó que fou construït al seu damunt). Sayyida està enterrada en aquesta població i la seva tomba encara es conserva.
Probablement poc després de morir Asma, la reina mare dels sulàyhides, el sobirà nominal al-Mukarram, es va instal·lar tanmateix a Dhu Djibla. Sayyida Arwa i al-Mukarran van tenir al menys quatre fills: Muhammad, Ali (ambdós van morir joves), Umm Hamdan i Fàtima. Els sulàyhides sota Sayyida Arwa cobrava el tribut d'[[Aden]] que pagaven els Banu Man que hi governaven (Aden, Abyan i Hadramaut) però des de la mort d' Ali, els Banu Man havien començar a fer el ronsa amb el tribut i vers el 1083 van refusar obertament el pagament i llavors els seus dominis foren ocupats per al-Mukarram que els va cedir a dos germans, Abbas i Masud, fills de un tal al-Karam (o al-Mukarram o al-Mukrin) ibn Yam al-Hamdani, un cap tribal que l'havia ajudat en la conquesta de Zabid. Abbas va rebre les terres interiors i la fortalesa d'al-Takar (també Takir o Taker, que controlava l'accés al istme) mentre Masud va rebre la zona costera amb la fortalesa de Khadra (des de la que es podia supervisar el tràfic marítim), pagant conjuntament el tribut a Sayyida Arwa; mort Abbas el va succeir el seu fill Zuray (o Zurayh) ibn Abbas, i Masud va conservar el seu territori. Zuray va obtenir Dunluwa el 1087.
Sayyida Arwa va planejar una elaborat pla per desfer-se de Said al-Ahwal de Zabid. Va entrar en contacte amb aquest i li va fer creure que podia atacar Sanaa i fer-se amb el poder mercès a la seva ajuda; mentre el que va fer fou reunir un exèrcit que secretament es va dirigir a Zabid just al mateix temps que Said avançava cap a Sanaa. L'exèrcit de Sayyida Arwa es va apoderar de la desguarnida Zabid, i ràpidament va fer mitja volta per atacar a Said al-Ahwal per l'esquena. La batalla es va lliurar prop d'al-Takar (o Taker o Takir) i el nadjàhida va ser derrotat i mort (1088). El seu germà Djayyash va fugir a l'Índia amb el seu visir Khalaf ibn Tahir, tornant al cap d'un temps disfressat d'indi i preparant un complot que va prendre el poder el 1074 o 1089 (hi va governar fins a la seva mort el 1106).
Només tres anys després (1091) va morir al-Mukarram i Sayyida Hurra o Arwa va quedar al front del govern, i de fet fou el final de la dinastia sulàyhida estricte. Sayyida va encarregar llavors la direcció dels afers a al-Mufaddal ibn Abi l-Barakat ibn al-Walid al-Hymiar, fill d'un comandant fidel d'al-Mukarram destacat a la batalla d'al-Takar, mentre un oncle, Abu l-Fatuh ibn Walid rebia el govern de [[Taizz]]. Mufaddal va governar amb capital a al-Takar (on ja havia fet portat el tresor per raons de seguretat), amb el seu germà com a lloctinent. Un altre alt càrrec nomenat fou Saba ibn Ahmad, enemic jurat dels nadjàhides; Saba es va casar amb la reina però segons la tradició aquesta mai va acceptar consumar el matrimoni. El germà d'al-Mufaddal va morir a mans d'un sicari [[fatimita]] i el governador d'al-Takar llavors va iniciar una persecució dels fatimites. Mufaddal destaca per la construcció d'un canal de Hanwa a Djened, i per la reparació de la mesquita de Djened. També va obligar als senyors d'Aden a pagar tribut a Sayyida Hurra (Arwa), però no va poder evitar que els imams tornessin a Zabid. En aquest temps Takar fou de fet la capital "sulàyhida" i Sayyida vivia al hivern a Djubla i a l'estiu a al-Takar.
El 1110 al-Mufaddal va decidir donar suport a un pretendent a l'imamat a Zabid: el germà de l'imam va rebre el suport sulàyhida i va agafar el poder. Però una vegada al tron es va enfrontar a al-Mufaddal i aquest el va voler expulsar. En aquest moment van morir a les lluites Zuray ibn Abbas i Masud ibn al-Karam en lluita contra al-Mufaddal i els dominis [[zuràyides]] es van repartir entre dos fills de Zuray. Al-Mufaddal ja estava en camí cap a Zabid quan els [[alides]] es van revoltar a al-Takar i Sayyida va quedar bloquejada al palau. Al-Mufaddal es va dirigir cap a la ciutat a la que va posar setge però Sayyida Hurra va arribar a un acord innoble amb el cap ismaïlita, que va causar tant enuig a al-Mufaddal que va morir del disgust. El cap ismaïlita llavors va permetre a Sayyida retornar al poder, mentre un cosí ocupava el lloc de al-Mufaddal i es va mantenir un repartiment precari. El zuràyides van deixar de pagar el tribut i es va enviar una expedició de càstig que els va derrotar parcialment però finalment es va arribar a un acord pel que el tribut es rebaixava a la meitat. Tot i així tampoc aquesta meitat fou pagada, i es va tornar a negociar un altra acord que el va tornar a rebaixar a la meitat (o sigui 1/4 part del tribut inicial) que de moment van pagar però que al cap del temps van deixar de satisfer.
El 1116 (o 1119) Ali ibn Nadjib al-Dawla va venir des de l'[[Egipte]] fatimita, com enviat del califa, reclamant la obediència al seu senyor. Sayyida el va rebre amistosament al seu palau i va enviar al califa valuosos regals. Va aprofitar aquesta circumstancia per enviar els regals amb la seva guàrdia personal, que darrerament s'havien envalentit i no la respectaven prou, i així es va desfer dels elements més desfavorables. Ali ibn Nadjib al-Dawla es va establir a al-Takar (mentre Sayyida s'establia a Djened o al-Djanad) on va fer molt per pacificar les regions del sud i mantenir-hi el control sulàyhida i va cooperar també contra els nadjàhides. El 1120 va morir assassinat a Taizz el cosí d'al-Mufaddal i els següents governadors van obeir a Sayyida.
Ali ibn Nadjib al-Dawla va intentar restaurar el control sulàyhida sobre Zabid (nadjàhida), i va atacar la ciutat el 1124; el seu cavall fou ferit en la lluita davant la porta de Kurtub i es va retirar. El 1125 es va establir a Djened (al-Djanad) i va començar a tractar malament a Sayyida, i finalment aquesta, enutjada, va reunir una força que va assetjar la ciutat. Ali va reaccionar declarant incapacitada a Sayyida i apartant-la del govern sent enviada a Dhu Djibla; però la princesa era més llesta; va enviar diners a les seves tropes, i va fer córrer el rumor de què aquestos diners els enviava Ali com a suborn; immediatament les tropes fidels a Ali, adequadament esperonades per agents de Sayyida, van començar a reclamar participar en el repartiment de diners; al final els fidels d'Ali, al no rebre res, es van desbandar i el enviat fatimita, assetjat a Djened, es va haver de rendir i fou enviat a Dhu Djibla on va haver de restaurar a Sayyida i es va haver d'humiliar demanant perdó (1125).
Aquestes noticies no van agradar a la cort fatimita que el 1126 va enviar un nou delegat que es va establir a Dhu Djibla; Ali no el va reconèixer i els dos homes es van enfrontar. Ali fou calumniat greument davant del califa i fou acusat a fabricar moneda falsa amb el nom de [[Nizar ibn al-Mustansir|Nizar]], el fill del califa [[Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah |al-Mustansir Abu Temim Moad]] que no havia pogut arribar al poder i en torn al qual havia sorgit després del 1094 una facció fatimita. El califa [[Abu-Alí Mansur ibn al-Mustalí al-Àmir bi-ahkam-Al·lah|al-Àmir]] (1101–1130) va ordenar a Ali retornar al Caire, i s'hi va negar. Sayyida Hurra li feia costat, però els seus consellers la van fer canviar de idea i finalment va enviar al delegat a Egipte en una gàbia de fusta, juntament amb regals pel califa; Ali va ser ofegat en el vaixell que el portava d'Aden a [[Suakin]], per orde de Sayyida (1128). Llavors la princesa va nomenar un nou delegat fatimita, càrrec que va recaure en el gran dels zuràyides (fill de Zuray ibn Abbas al-Yamani), la família del qual va mantenir un bon temps el càrrec. El [[8 d'octubre]] de [[1130]] el califa fatimita fou assassinat pels [[nizarites]]. El 1137/1138 va morir Sayyida Hurra amb 88 anys i fou enterrada a Djubla o Dhu Djibla.
El poder va passar llavors al fill d'al-Mufaddal, de nom Mansur ibn Mufaddal ibn Abi Barakat ibn al-Walid al-Hymiar, un home ja gran i que només volia viure tranquil, el qual al cap de poc temps (1142) va vendre 28 castells i ciutats dels seus domini al zuràyida Muhammad ibn Sabah ibn Abi Masud; entre aquestos castells hi havia Djubla, al-Takar, Ibb i Habb. Mansur es va retirar a Taizz i a Sabir i va tenir com residència habitual a Thubat. Va morir el 1147 i el va succeir el seu fill Ahmed que es va establir a Djened i va morir el 1167 sent el darrer de la família. El poder va esdevenir local fins a l'entrada de l'[[aiubita]] [[Turanshah]] el 1173. Muhammad ibn Saba es va establir a al-Takar i va morir a [[Dumluwa]] el 1153 sent enterrat a [[la Meca]] i deixant només fills infants; el poder fou assolit per un eunuc com a regent que després el va deixar en mans de Yazir ibn Bilal al-Djarir que va governar fins a la conquesta aiubita el 1173.
==Genealogia dels imams sulàyhides==
*Muhammad
**Ali ibn Muhammad (+ 1066 o 1081), 1047-1066 o 1081
***Ahmad ibn Ali al-Mukarram 1066 o 1081-1086 (+1091)
**Abd Allah ibn Muhammad
***Ahmad ibn Abd Allah
****Arwa bin Ahmad (Sayyida Hurra), casada amb Ahmad ibn Ali, 1086-1138, va tenir dos fills (morts joves) i dues filles.
==Genealogia dels mufaddalites, clients dels sulàyhides==
*Al-Walid al-Himyar
**Abu l-Barakat ibn al-Walid
***al-Mufaddal ibn Abi l-Barakat, co-regent 1091-1111
****Mansur ibn al-Mufaddal, co-regent 1138-1142 (+1147)
*****Ahmad ibn Mansur (+1167)
***Ibn Abi l-Barakat (+ vers 1115)
**Abu l-Futuh ibn al-Walid
***Ibn Abi l-Futuh (+1120)
==Genealogia dels zuràyides, governadors dels sulàyhides==
*Yam al-Hamdani
**al-Karam ibn Yam
***Abbas ibn al-Karram, governador d'al-Takar vers 1084-1087
****Zuray ibn Abbas, governador de Dunluwa 1087-1110
*****Masud ibn Zuray, gvernador de Dunluwa 1110-?
******Sabah ibn Masud, governador d'Aden i Dunluwa ?-1137
*******Ayaz ibn Sabah, governador d'Aden i Dunluwa 1137-1139
*******Muhammad ibn Sabah, governador d'Aden, Khadra i Dunluwa 1139-1153
********Tres fills infants
*****Ibn Zuray governador de Khadra vers 1110-?
******Fill d'Ibn Zuray, governador de Khadra ?-1145
***Masud ibn al-Kharam, governador de Khadra vers 1084-1110
==Bibliografia==
*G. R. Smith, ''The polítical history of the Islamic Yemen down to the first turkish invasion'' (1-945/622-1538)
[[de:Sulaihiden]]
[[en:Sulaihid State]]
[[Categoria:Dinasties del Iemen]]
| |||