Temple de Venus i Roma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
L'arquitecte favorit d'[[Adrià]], [[Apol·lodor de Damasc]], es va burlar de la mida de les estàtues d'aquest temple, fet que va provocar l'ira de l'emperador, que l'envià a l'exili i després el feu executar.
Va patir un incendi el 307, essent restaurat per l'emperador [[Maxenci]]. Aquesta restauració va canviar el disseny original introduint ''exedrae'', nínxols semicirculars, a la part posterior de cada cel·la i pavimentant el terra amb marbres policromats. També va sofrir una altra restauració, en temps de [[Flavi Eugeni]], entre 392 i 394.
Va ser destruït per un incendi a principis en el segle IX i convertit en església, [[Santa Maria Nova]], pel papa [[Lleó IV]] a 850.
El 1615 va sofrir una altra restauració i va passar a anomenar-se [[Francisca Romana|Santa Francesca Romana]].
Era de grans proporcions, 145 metres de longitud i 100 metres d'ample. El temple consistia en dues cel·les principals que contenien, respectivament, a cadascuna de les dues deesses a les que aquest temple està dedicat. Les cel·les estaven disposades simètricament, la que contenia l'estàtua de Roma, dirigida a l'oest i la de Venus, a l'est. A l'entrada de cada cel·la es situaven quatre columnes.
El costat oest i el costat est posseïen deu columnes (decàstil) i el costat nord i el sud posseïen divuit columnes, totes elles corínties amb una amplada de 1,8 metres
Adrià va introduir unes inscripcions nomenant a les respectives deïtats, en la qual destaca la paraula amor, ja que Venus era la deessa de l'amor i amor és Roma escrit a l'inrevés produint un efecte simètric.
| |||