Palatalització: diferència entre les revisions

La '''palatalització''' és un [[fenomenfenòmen fonètic]], un tipus d'[[assimilació]], que alteraes larefereix pronunciacióa de determinadesun consonantspunt end'articulació contactesecundari ambque lessol vocalspassar anteriors [i,e] oen la glidapronunciació palatalde [j]les (tambéconsonants anomenada ''iod'')nassals. Articulatòriament,Es laprodueix palatalitzacióafegint representaa unl'articulació desplaçamentprimària delun punt d'articulació capsecundàri apalatal. laEs posiciórealitza postpalatal,creant peròuna tambéconstricció potamb comportarla (ipart seranterior unde tretla contrastiu)llengua un arquejament dei la llenguapart contramés l'arcavançada del paladar.

Diacrònicament, la palatalització és el fenomen que ha determinat

* GENERU > ''gendre'', on [g]+[j] > [dʒ] > [ʒ]

* CICERONE > ''cigró'', on [k]+[j] > [tʃ] > [ts] > [s]

* BALNEUM > ''bany'', on [n]+[j] > [ɲ]

* PALEA > ''palla'', on [l]+[j] > [ʎ]

* PUTEU > ''puig'', on [t]+[j] > [tʃ]

La palatalització és un fenomen ben viu en llengües com l'[[anglès]] o el [[grec modern]].

Algunes [[llengües eslaves]] tenen sèries de consonants [[Velarització|velaritzades]] (també anomenades ''dures'') que contrasten amb una sèrie de consonants palatalitzades (també anomenades ''suaus'').

Les [[llengües uralianes]] solen tenir sèries de consonants palatalitzades que contrasten