Ciutadà del món: diferència entre les revisions

El cosmpolitisme arrenca de la presa de consciència de la unitat profunda de l'[[humà|espècie humana]]. Per un cosmopolita, més enllà de les diferències [[nacionalnació |nacionals]]s, [[ètnia|ètniques]] o [[culturalcultura]]sls, existeixen tota una serie de trets comuns a l'espècie humana que fan que tots els éssers humans siguin iguals en drets i dignitat. L'actitud del cosmopolita és a la vegada de respecte i interès per totes les cultures, i de condemna d'aquelles violacions dels drets de la persona que vulguin justificar-se a partir del fet de la diferència cultural.

La traducció política del cosmopolitisme és més complicada. Hi ha cosmopolites que consideren que el cosmopolitisme és, per principi, incompatible amb qualsevol mena de nacionalisme o de [[patriotisme]]. D'altres, però, consideren que allò que s'oposa per principi al cosmopolitisme no és en si mateix el nacionalisme, sinó el [[xovinisme]] nacional o els nacionalismes basats en la raça o l'etniaètnia, per la seva naturalesa excloent. Tots els cosmopolites coincideixen, però, que existeixen uns criteris de justiciajustícia que han de ser garantits a qualsevol ésser humà independentment de quina sigui la seva adscripció nacional. També és comuna entre els que es consideren ciutadans del món la reivindicació d'alguna mena d'estructura política internacional que faci front als reptes comuns que tenen els ciutadans de totes les nacions com a habitants del mateix planeta i membres de la mateixa espècie. En aquest sentit, el cosmopolitisme afirma que la sobirania dels estats no és inviolable i que pot ser revocada per la comunitat internacional en cas de greus violacions de [[Drets Humans]] per part de l'Estat.