Obre el menú principal

Canvis

66 bytes afegits ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
{{vegeu3|sobre el principat de Rewa al [[Baghelkhand]]|el riu '''Rewa'''|Narmada}}
'''Rewa''' o '''Rewah''' (també Riwa) fou un estat tributari protegit de l'[[agència del Baghelkhand]] (1862-1871 a l'[[agència de Bundelkhand]], i des de [[1933]] a la residència d'[[Indore]]) amb una superfície aproximada estimada de prop de 26.000 km² (1881) o 33.500 km² (1901).
 
==Geografia==
Esta dividit en dues parts per la serra de Kaimur; la capital [[Rewa (ciutat)]] es troba al nord que és una plana al·luvial de 9.785 km²; la part sud és una successió de serres paral·leles tancant valls fondes, cobertes de densa jungla. Rius destacats són el [[riu Tons|Tons]] i el [[riu Son|Son]]. El límit nord esta format per una branca oriental del Kaimur (braç de la serralada de Panna, localment Binj Pahar) coneguda localment com Khainjua; el sud-est hi ha les muntanyes Maikala amb el sagrat mont Amarkantak.
 
==Població{{CN}}==
* [[1881]]: 1.305.124 habitants
* [[1891]]: 1.508.943
 
Les ciutats principals són [[Rewa (ciutat)]], amb 24.608 habitants el 1901, Satna, Umaria i Govindgarh. Hi havia 5.565 pobles.
Administrativament estava dividit en set tehsils:{{quan}}
*Teonthar
*Huzur
*Raghurajnagar
 
El 76% són hindús, el 21% animistes i el 2% musulmans.{{quan}} Les castes principals eren [[bramans]], [[kunbis]], [[chamars]] i [[telis]]. Les tribus eren els [[kols]] i els [[gonds]].
 
==Govern i administració==
Vyaghra Deo o Byagh Deo, germà del raja de Gujarat, es va traslladar al nord de l'Índia a la meitat del segle XIII, es va apoderar del fort de Marfa a uns 30 km al nord de [[Kalinjar]] i de territoris entre [[Kalpi]] i Chandalgarh, es va casar amb la filla del raja de [[Pirhawan]]. El seu fill Karan Deo es va casar a una princesa kalachuri (Haibiaya) de [[Mandla]] i va rebre en dot el fort de Bandhogarh, el qual fins a la seva destrucció per [[Akbar]] el [[1597]] fou la capital de les possessions bagheles. La nissaga de Rewa té molts pocs registres antic i els que té són una confusió de fets recopilats amb posterioritats que confon persones i dates de manera que no poden ser considerats; fins que no entren en joc els historiadors musulmans no es poden connectar fets i persones amb certa seguretat.
 
El [[1298]] Karan Deo, el darrer raja baghela de Gujarat fou expulsat d'aquet territori per Ulugh Khan sota ordes del sultà de Delhi Ala al-Din [[Muhammad Shah I Khalji]] (1296-1316). Aquest desastre va causar una considerable emigració de bagheles cap a [[Bandhogarh]]. Fins el segle XV els bagheles van estar ocupats en estendre les seves possessions i tenien poca importància per atreure l'atenció de Delhi. El [1488] el raja baghela de Panna va ajudar a [[Husayn Shah Sharki]] de [[Jaunpur]] quan era perseguit per [[Bahlul Shah Lodi]]. El [[1494]] Sikandar Lodi va avançar contra Raja Bhaira o Raja Bhira de "Panna" (possible error del copista), que havia capturat a Mubarak Khan, governador de Jaunpur. El raja fou derrotat i va morir durant la seva retirada, mentre Sikandar va continuar fins a Paphund, 30 km al nord de la capital Bandhogarh. El [[1498]]-[[1489]] Sikandar Lodi va atacar al fill i successor de Raja Bhira, Salivahan, que havia refusat donar-li la seva filla en matrimoni. Un intent de capturar el fort de Bandhogarh va fallar i Sikandar es va haver d'acontentar amb saquejar el territori fins a [[Banda (Índia)|Banda]].
 
Salivahan fou succeït per Veer o Bir Singh Deo, fundador de Birsinghpur, que al seu torn fou succeït pel seu fill Virbhan o Birbhan Singh que havia viscut un temps a la cort de [[Sikandar Lodi]] a Delhi i que hauria donat asil a la família d'[[Humayun]] quan aquest va haver de fugir a Pèrsia. A la seva mort un fill, Thakur Nadbhani (Horil Deo) va rebre el feu de Beerha i a Bandhogarh el va seguir Ram Chandra (1555-1592), contemporani d'[[Akbar]] i molt anomenat pels historiadors musulmans. Akbar assabentat de que Birbhan tenia a la cort un músic extraordinari de nom Tan Sen, va cridar a aquest a Delhi. Tan sen és considerat el millor músic indi de tots els temps. Ram Chandra repetidament va refusar anar a la cort de Delhi fins que el [[1584]], sota consell del seu propi fill Birbhadra, llavors a Delhi, dos nobles, Raja Birbhal i Zain Khan Koka, van portar al músic a la cort i allí Ten Sen fou rebut amb tots els honors per l'emperador.
El [[1812]], ja governant Jai Sing (1809-1835) fill d'Ajit Singh, una banda de [[pindaris]] va assolar Mirzapur al territori de Rewah; el sobirà va poder rebutjar o al menys contenir l'atac però va accedir a un tractat d'aliança amb els britànics que es va signar el [[5 d'octubre]] del mateix any, poant el territori sota protectorat i sotmetent totes les disputes amb els veïns a l'arbitratge britànic; les tropes britàniques podrien creuar el territori i establir-hi un campament; aquesta darrera condició fou suprimida en un tractat renovat signat el juny de [[1813]]. Jai Sing era un erudit autor de diverses obres i un patró de la literatura. El [[1835]] el va succeir el seu fill Vishwanath Singh que va morir el [[1854]] i el va succeir el seu fill Maharaja Raghuraj Singh.
 
Al esclatar el motí el [[1857]] va donar suport a les tropes britàniques i va enviar dos mil soldats per garantir la pau als territoris veïns. Kunwar Singh, cap dels rebels de [[Dinapur]], va intentar creuar el país però el tinent Osborne, l'agent polític, amb el suport de la població, el va rebutjar; també va refusar un atac del amotinats de [[Nagod]] i [[Jabalpur |Jubbulpore]], i després el coronel Hinde, agafant la direcció del contingent de Rewa, va iniciar la ofensiva i va netejar el [[Dècan]] de rebels. Pels seus bons serveis va rebre les parganes de Sohagpur i Amarkantak que havien caigut en mans dels marathes al inici del segle XIX. Va morir el [[1880]] i el va succeir el seu fill Maharaja Venkat Raman Singh, nascut el 1876, cavaller de l'orde de l'estrella de l'Índia el [[1897]].
 
Aquest va morir el [[3 de novembre]] de [[1918]] i el va succeir el seu fill Ghulab Singh sota regència durant 4 anys de Sajjan Singh; fou declarat major d'edat el [[31 d'octubre]] de [[1922]] i va obtenir el títol de ''Maharajadhiraja'' el [[1930]]; fou deposat pels britànics el [[30 de gener]] de [[1946]]; el seu fill Martand Singh fou posat al tron, i va accedir a l'Índia el [[1 de gener]] de [[1950]].
 
==Correus==
 
El correu de l'estat fou introduït el [[1864]], portat per carters a peu. Les oficines britàniques de Correus van poder obrir delegacions després del [[1884]] i el [[1901]] hi havia 21 oficines britàniques de correu i 3 de telègraf (a Rewah, Satna i Umaria) a més de les que hi havia a les estacions de tren. Es van emetre una gran varietat de segells generals, court fee, Forests and customs, i altres entre [[1904]] i [[1945]].
 
==Fams==
 
Les darreres que van afectar al estat foren el [[1831]], el [[1868 ]] i el [[1897]].
 
==Terres==
 
El 72% de les terres estaven concedides a feudataris la major part en jagir.{{quan}}
 
==Moneda==
==Bibliografia==
* [http://www.uq.net.au/~zzhsoszy/ips/r/rewah.html Genealogia]
*
* {{Ref-llibre |cognom= Hunter|nom= Sir William Wilson |enllaçautor= William Wilson Hunter|coautors= |títol= [[The Imperial Gazetteer of India]]|url= |editorial= Trübner & co.|lloc= Londres |data= 1885|isbn= }}
* {{Ref-llibre |cognom= Wilson Hunter|nom= Sir William |enllaçautor= |cognom2= Sutherland Cotton|nom2= James |enllaçautor2= |cognom3= Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer|nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= , Great Britain India Office |títol= The Imperial Gazetteer of India |url= http://dsal.uchicago.edu/reference/gazetteer/ |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Clarendon Press|lloc= [[Oxford]]|data= 1908 |any= |mes= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
 
{{cal coor}}
 
[[Categoria:Principats del Baghelkhand]]
219.983

modificacions