Manuel Portela Valladares: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: yo:Manuel Portela Valladares
Cap resum de modificació
Línia 31:
}}
 
'''Manuel Portela Valladares''' ([[Pontevedra]], [[31 de gener]] de [[1867]] - [[BandolBandòu]], [[29 d'abril]] de [[1952]]) va ser un [[polític]] [[Espanya|espanyol]] d'ideologia [[liberalisme|liberal]] [[centre polític|centrista]] Va ser ministre durant el regnat d'[[Alfons XIII]] i va arribar a ser president del govern durant la [[Segona república espanyola|Segona República Espanyola]].
== Vida ==
Fill de Juan Portela Dios i Teresa Valladares Rial, va quedar orfe de pare amb només deu anys. Fou acollit per la seva tia, Juana Portela Dios, dona de l'impressor José Villas. Aquest matrimoni gaudia d'una situació econòmica acomodada, el que li va permetre estudiar en el col·legi de jesuïtes de Camposancos en [[A Guardia]], per a posteriorment seguir la carrera de Dret en la [[Universitat de Santiago de Compostel·la]] on es va graduar en 1889. Fins a 1899 va residir a [[Pontevedra]], on va treballar com redactor del ''[[Diari de Pontevedra]]'', va exercir de jutge municipal i va ser degà del Col·legi d'Advocats. En 1898, amb només 31 anys, va aconseguir plaça com a registrador de la propietat a [[Madrid]]. Instal·lat a Madrid, va entrar en el món de la política de la mà d'[[Eugenio Montero Ríos]] sent triat diputat a Corts en 1905. En 1910 ho va anar de nou pel districte de [[Fonsagrada]] ([[província de Lugo]]). En 1909 va ser fundador, juntament amb altres intel·lectuals i polítics, de la Lliga Agrària de [[Acció Gallega]] que lideraria [[Basilio Álvarez]], a qui li va unir una gran amistat. Home de confiança de [[José Canalejas]], va ser nomenat en 1910 Governador Civil de Barcelona i dos anys més tard fiscal del Tribunal Suprem.
Línia 39:
En 1930, Portela Valladares va ser un dels signants del [[Pacte de Barrantes]], en el qual van participar els més destacats líders republicans i nacionalistes del moment a Galícia, entre ells [[Alfonso Daniel Rodríguez Castelao]], amb qui compartia la necessitat d'autonomia per a Galícia i la qui l'uniria una mútua relació d'amistat i confiança. En 1931 va casar-se amb l'aristòcrata catalana Clotilde Puig i Mir, que li va donar el títol de comte de Brías i li va proporcionar una important fortuna. Durant la [[Segona República Espanyola|República]] fou des de 1931 a 1933 parlamentari per [[Lugo]] i en 1936 va sortir escollit per la [[província de Pontevedra]]. En 1935, sota el govern dretà d'[[Alejandro Lerroux]], va ser governador general de Catalunya (març-abril 1935) i ministre de la Governació dos cops. A la fi d'any, el president de la República [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá Zamora]] li va encomanar la presidència del Govern. El govern centrista que va presidir funcionà fins a la presa de possessió al febrer de 1936 del govern resultant de les eleccions generals. A pesar de les pressions colpistes dels grups dretans, va reconèixer la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] i va lliurar el poder als vencedors legítims el 19 de febrer. Després d'esclatar aquest mateix any la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], Portela Valladares va romandre lleial a la República, sent fidel a la seva ideologia liberal i reformista.
 
Des de [[Barcelona]], on el va sorprendre la revolta del 18 de juliol, es retiraria a [[Niça]], per a posteriorment retornar a Espanya i oferir els seus serveis al govern republicà de [[Juan Negrín]]. Va participar en les Corts de València reunides a l'octubre de 1937 i en les de Sant Cugat del Vallès, el setembre de 1938. Finalitzada la guerra el 1939, es va veure obligat a sortir de nou per a [[França]], on va ser capturat per la [[Gestapo]]. Encara que el règim franquista instal·lat a Espanya va sol·licitar la seva extradició, aquesta no va ser concedida. Va morir en l'exili ena [[BandolBandòu]], prop de [[Marsella]], en 1952 .
 
== Obra ==