Revisió del 16:29, 23 gen 2011 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot canvia 'al interior' per 'a l'interior' ← Edició anterior		Revisió del 12:02, 29 oct 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Laristan''' és una regió històrica de l'[[Iran]], a la província de [[Fars]], centrada en la ciutat de [[Lar (Fars)\|Lar]]. La població és de substrat iranià als que al segle XIII es van afegir poblacions asssenyalades com a mongoles i al segle XIV turcmans. Al segle XVI es constata la presència de nòmades, [[qashqais]], [[baharlu]], basiris, nafars, i altres nòmades turcmans; àrabs sedentaris vivien a la costa, especialment a ~~Bandar~~ [[Bandar Linga]] on es van establir els [[Kawasim]] (localment ''Djawasim''), a [[Bandar Abbas]], i a l'interior a Djahangiriyya o Djuhungira (els xeics de [[Bastak]]); també hi havia comerciants hindús anomenats [[banyans]] o multanis (a Bandar Abbas i a [[Bandar Kung]]); alguns africans s'esmenten a la costa, i jueus a Lar, Gilar, Djahrum i [[Ormuz]]; al segle XVII un jueu convers de nom Abu l-Hasan Lari va obtenir mesures de discriminació contra els jueus, que es van estendre a tota Pèrsia; al segle XIX hi va haver [[pogrom\|pogroms]], expulsions i conversions forçades i els jueus van emigrar a [[Shiraz]]. La religio tradicional era el islam sunnita estès per les confraries (''tariqes'' o ''tarikes'') Ishakiyya (Murshidiyya), Dinyali, Banu Abbasi i algunes altres. Els [[safàvides]] van imposar el [[xiïsme]] [[duodecimans\|duodecimà]] però no va arribar a ser predominant; al segle XVIII i XIX hi va haver conflictes entre les comunitats. Avui dia encara moltes comunitats urbanes són sunnites [[xafiïtes]], els àrabs del sud són sunnites i només els turcmans són pràcticament tots xiïtes; els africans fan encara pràctiques animistes. Línia 10: ==Història== La seva història anterior al segle XIII és desconeguda. Hi ha indicis arqueològics dels [[sassànides]]. J. Aubin va<ref>J. ~~donar~~Aubin, ''Les princes d'Ormuz du XIIIe au XVe siècle'', 1953</ref> ofereix una llistauna llista de prínceps locals de la ~~familia~~família de Gurgin Milad que segons la tradició hauria rebut el territori del mític sobirà [[kayànida]] [[Kaykhusraw (kayànides) \|Kay Khusraw]] quan es va retirar del món i va repartir els països iranians entre els seus dignataris; fins el [[1198]] les dades no esdevenen precises. Entre el segle XIII i el XVI es van succeir quinze ''amirs'' de pare a fill. [[Ibn Batutta]] presenta un testimoni divergent ja que segons ell a Lar regnava un sultà turcman i no un milàdida (descendent de Gurgin Milad), i aquesta circumstància té alguns suports en altres fonts. Al segle XVI els cinc darrers regnats són de cronologia imprecisa.▼ Segons Aubin el desenvolupament de l'illa de [[Kays]] va desplaçar el comerç cap a l'est de les rutes i els ports del [[golf Pèrsic]] i això va provocar el sorgiment de noves metròpolis al ''garmsirat'' de Fars, primer Fal o Bal, on probablement es van replegar els habitants de la arruïnada Siraf, amenaçats pels pirates per la costa i pels nòmades tribals per l'interior; després va sorgir Khundj a un nus de rutes a l'eix Kays-Shiraz amb transversal cap a Lar i Ormuz. Els [[~~shabankara~~fadlawàyhides]] kurds que dominaven Fars oriental van dominar Lar al segle XIII i es van estendre cap a [[Kirman]]; aquest episodi Aubin l'atribueix a la lluita entre els shabankara i els [[salghúrides]] quan Abu Bakr ibn Sad, el salghúrida, va intentar dominar el golf i va xocar amb altres poders locals com Muzaffar al-Din Shabankarai, o l'illa de Kays. Segurament fou el 1230/[[1231]] quan Muzaffar al-Din es va apoderar de Lar i del territori fins a la costa del golf fins al Kawristan, frontera amb el [[regne d'Ormuz]] (a l'est). No se sap quan de temps va durar el seu domini. Vers el 1300 els dervixos de Khundj van obtenir dels comerciants de [[Tibi]] (els tibis) la cessió de l'illa de Djarun a Ormuz i aquestos sempre van agrair el favor. Vers [[1330]] Kays fou ocupada per Ormuz i a aquesta ciutat es va desplaçar el comerç del golf; la ruta Kays-Shiraz fou abandonada.▼ ▲La seva història anterior al segle XIII és desconeguda. Hi ha indicis arqueològics dels [[sassànides]]. J. Aubin va donar una llista de prínceps locals de la familia de Gurgin Milad que segons la tradició hauria rebut el territori del mític sobirà [[kayànida]] [[Kay Khusraw]] quan es va retirar del món i va repartir els països iranians entre els seus dignataris; fins el [[1198]] les dades no esdevenen precises. Entre el segle XIII i el XVI es van succeir quinze ''amirs'' de pare a fill. [[Ibn Batutta]] presenta un testimoni divergent ja que segons ell a Lar regnava un sultà turcman i no un milàdida (descendent de Gurgin Milad), i aquesta circumstància té alguns suports en altres fonts. Al segle XVI els cinc darrers regnats són de cronologia imprecisa. ▲Segons Aubin el desenvolupament de l'illa de [[Kays]] va desplaçar el comerç cap a l'est de les rutes i els ports del [[golf Pèrsic]] i això va provocar el sorgiment de noves metròpolis al ''garmsirat'' de Fars, primer Fal o Bal, on probablement es van replegar els habitants de la arruïnada Siraf, amenaçats pels pirates per la costa i pels nòmades tribals per l'interior; després va sorgir Khundj a un nus de rutes a l'eix Kays-Shiraz amb transversal cap a Lar i Ormuz. Els [[shabankara]] kurds que dominaven Fars oriental van dominar Lar al segle XIII i es van estendre cap a [[Kirman]]; aquest episodi Aubin l'atribueix a la lluita entre els shabankara i els [[salghúrides]] quan Abu Bakr ibn Sad, el salghúrida, va intentar dominar el golf i va xocar amb altres poders locals com Muzaffar al-Din Shabankarai, o l'illa de Kays. Segurament fou el 1230/[[1231]] quan Muzaffar al-Din es va apoderar de Lar i del territori fins a la costa del golf fins al Kawristan, frontera amb el [[regne d'Ormuz]] (a l'est). No se sap quan de temps va durar el seu domini. Vers el 1300 els dervixos de Khundj van obtenir dels comerciants de [[Tibi]] (els tibis) la cessió de l'illa de Djarun a Ormuz i aquestos sempre van agrair el favor. Vers [[1330]] Kays fou ocupada per Ormuz i a aquesta ciutat es va desplaçar el comerç del golf; la ruta Kays-Shiraz fou abandonada. [[Ibn Battuta]] que va visitar Lar el [[1347]], la descriu com una vila pròspera, però sembla que no va jugar un paper polític rellevant. [[Mustawfi]] confirma l'apreciació d'Ibn Battuta. Tota la vida a la ciutat estava organitzada en funció del comerç. Els xeics hereditaris de la ''zawiya'' de Lar eren originaris de Khundj on al segle XIII s'havia establert un ''khanakak '' del qual el ''murshid'' era Shaykh Danyal afiliat a la ''tarika'' Murshidiyya (o Ishakiyya); el va succeir Abu Dulaf Muhammad. Quan va visitar la ciutat Ibn Battuta esmenta una ''zawiya'' [[xafiïta]] indeterminada. La ''zawiya'' de Danyal va caure en decadència al segle XV però va prosperar la de Abu Nadjmi (potser la que va veure Ibn Battuta, però Muwahhid diu que aquest va visitar la zawiya dels Banu Abbasi dirigida per Hadjdj Shaykh Abd al-Salam Khundji Kutb al-Awliya (+ [[1345]]/[[1346]]). Linha 19 ⟶ 18: Durant el segle XIV els ''garmsirats'' del Fars van quedar dividit en dues formacions polítiques: el Bilad Lar i el Bilad Khundj-u-Bal (o Fal). Aquest darrer va tenir relacions amistoses amb el [[regne d'Ormuz]], mentre l'altre era el seu enemic i fins i tot va intentar conquerir Ormuz. Bilad Khundj-u-Bal tenia com a família més notable als ''rais'' Fali, més tard visirs a Ormuz (final del segle XV quan Khund havia entrat en decadència) i ho van restar fins al final del domini portuguès. Bilad Lar mancava de militars i intel·lectuals per l'emigració cap a l'[[Índia]], però una família de maliks li va assegurar una cohesió política interna. A la segona meitat del segle XV s'hi va formar una classe de notables cultivats. Al segle XV es troben a Lar monedes [[muzaffarides]] i [[timúrides]]. A ~~cause~~causa de terratrèmols (especialment el de [[1440]] combinat amb inundacions), els canvis d'aliances, la ruïna de Karzin (en la ruta Khundj-Shiraz). el desenvolupament com a centre religiós de Djahrum abans del 1500, i la fundació d'una comunitat de dervixos a Ikhwanabad (després Kutabad) en un encreuament de les rutes de Shiraz-Fasa-Lar, dirigida per Kutb al-Din Muhammad ibn Muhyi al-Din Kushknari conegut com Kutb-i Muhyi, van afavorir al eix Ormuz-Lar-Djahrum-Shiraz. En els ''garmsirats'' del [[Fars]] només els ''rais'' Fali de Fal van conservar influència al golf on tenien Shilaw. Els prínceps de Lar van aprofitar la seva posició d'etapa de la ruta comercial per estendre la seva autoritat al litoral i a les valls intermèdies. Lar i Ormuz vivien del comerç amb l'Índia i es complementaven però el conflicte era inevitable i va esclatar el [[1498]]/[[1499]] quan el príncep de Lar va intentar afavorir una revolta beduïna a [[Djulfar]] contra Ormuz. Abu Bakr Lari va fer una expedició contra l'illa Djarun però fou rebutjat per Khʷadja Ata, un ''[[ghulam]]'' de Salghur Shah d'Ormuz. Un temps després, al morir Salghur Shah ([[1505]]) els laris van tornar a intervenir en els afers d'Ormuz tornant a atacar l'illa de Djarun. Però el nou governant d'Ormuz, Khʷadja Ata, hi va posar fi suprimint al rei infant nascut de Salghur Shah i d'una princesa de Lar. Però els prínceps de Lar van seguir estenent-se per la costa; els seus vassalls, els emirs d'Ilud, van fer pressió sobre el Lashtan, el rere país de l'illa de [[Kishm]] a Naband.; un emir es va apoderar del Lahstan el [[1546]]. Tot i el establiment del poder dels [[safàvides]] tot el segle XVI Lar i Ormuz van seguir sent concurrents. Al segle XVI, amb l'arribada dels portuguesos (després del [[1507]]) els mercaders i mercenaris laris van emigrar de manera massiva al [[Dècan]]. En aquest temps la moneda local de plata, el ''lari'' o ''larin'', corria per tot l'[[oceà Índic]]. Els arcs fabricats a Lar eren famosos arreu i eren exportats a Índia i a Iraq. Després de Fal (amb ''[[lakab]]'' Dar al-Fasa, "Llar de la Puressa") i Khundj (Dar al-Awliya, "Llar dels Sants") arribava el torn a Lar que va rebre el ''lakab'' de Dar al-Madalat ("Llar de l'Equitat"). Linha 25 ⟶ 24: El [[1508]] representants de Lar i Ormuz van anar a fer homenatge al xa safàvida [[Ismail I]]. Els prínceps de Lar van esdevenir tributaris dels safàvides amb el títol d' ''Amir-i Diwan''. El [[1523]]/[[1524]] una ambaixada portuguesa a Pèrsia va passar per Lar. Un relat detallat es donat per António Tenreiro. El venecià Michele Membré va anar de Shiraz a Ormuz via Lar i en va donar una descripció i diu que el rei, vassall dels safàvides, era anomenat Soprassi (sic) i que portava la caputxa dels [[duodecimans]]. El rei local Anushirvwan ibn Abi Said ibn Ala al-Mulk conegut per Shah Adil, fou assassinat (24 de juny de 1541). El va succeir Ibrahim Khan que no va anar a fer homenatge al xa safàvida [[Abbas el Gran]] quan aquest va anar a Shiraz, i les relacions es van degradar, ja que si van afegir altres coses com el maltractament de recaptadors perses d'impostos, recaptacions extraordinàries als mercaders i viatgers, i altres. El 1601 i 1602 el xa va enviar dues expedicions a Lar manades per Allah Wirdi Khan, ''beglerbegi'' de Fars. A la segona expedició Lar fou ocupada i Ibrahim fou portat a Shiraz i els seus bens confiscats incloent la suposada corona de Kay Khusraw. Allah Wirdi Khan va enviar als presoners i els tresors al xa, que en aquell moment estava en campanya a [[Badghis]], prop d'[[Herat]]. Ibrahim Khan va morir durant el viatge a [[Balkh]] d'una epidemia que va afectar a les tropes. A Lar fou nomenat governador Kadi Abu l-Kasim Lari, un xiïta. El tribut que pagava Ormuz a Lar fou reclamat per [[Pèrsia]]. Per imposar el pagament Kanbar Ali Beg va ocupar l'illa de [[Kishm]]. El desembre del [[1614]] el ''beglerbegi'' de Fars, Imam Kuli Khan, es va apoderar del port de [[Gombroon\|Gombron]] o Gombroon (portuguès Comorão) i la primavera del [[1622]] el mateix Kuli Khan ocupava el [[Regne d'Ormuz]] amb ajut de la flota anglesa. la presència d'un ambaixador castellà (Figueroa) a la cort persa (i l'existència d'un ambaixador persa a la cort castellana des de [[1617]]) no va impedir que la corona portuguesa perdés Ormuz. Poc després Gombroon era rebatejada [[Bandar Abbas]]. El [[1630]] els portuguesos van obtenir facilitats comercials a [[Bandar Khung]] a 8 km a l'est de ~~Bandar~~ [[Bandar Linga]]) que es va poblar d'àrabs, [[banyans]], portuguesos i perses i va esdevenir un port important abans de [[1640]]. Durant tot el segle XVII es tenen diverses descripcions de Lar de viatgers europeus. Vers el [[1700]] el govern del Laristan havia esdevingut una empresa familiar: el ''shahbandar'' de Bandar Khung era germà del ''shahbandar'' de Bandar Abbas i aquest del khan de Lar que segons Pereira Fidalgo tenia sota la seva jurisdicció Bandar Abbas, Bandar Khung i Bandar Rig (en front de l'illa de [[Kharg]]). El Laristan va resistir als atacs afganesos. Mentre la ruta comercial Shiraz-Lar-Bandar Abbas s'havia fet xiïta la resta del Laristan excepte en part la ciutat de Lar romanien sunnites xafiïtes. Xeics sunnites a Evas i Bastak, dominaven les principals fortaleses. Els afganesos no van aconseguir un control efectiu del Laristan que va passar a mans d'un cap balutxi, després d'un notable local, després d'un general safàvida, i després del ''sardar'' del Fars, Muhammad Khan Baluč. Aquest es va revoltar contra Nadir Khan, després [[Nadir Shah]], que tenia el suport dels sunnites del Laristan. Nadir va exercir una repressió sense pietat i Muhammad Khan Baluč i el xeic Ahmad Madani foren executats, i milers de persones van patir multes i deportacions. Linha 40 ⟶ 39: ==Referència== <references /> J. G. Lorimer, ''Gazetteer of the Persian Gulf, Oman and Central Aràbia'', Calcuta 1908.▼ J. Aubin, ''Les princes d'Ormuz du XIIIe au XVe siècle'', 1953 == Bibliografia == ▲* J. G. Lorimer, ''Gazetteer of the Persian Gulf, Oman and Central Aràbia'', Calcuta 1908. [[Categoria:Regions històriques de l'Iran]]

Laristan: diferència entre les revisions