Àguila romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca.
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Inacabat}}
[[fitxer: Roman aquila.jpg|thumb|250px|Una modernaModerna reconstrucció d'ununa '' aquila ''.]]
[[fitxer:5966 - Brescia - S. Giulia - Cippo per soldato (sec. I I) - Foto Giovanni Dall'Orto, 25 Giu 2011.jpg|thumb|250px|Relleu funerari d'un '' aquilifer '' procedent de [[Brescia]] ([[Itàlia]]) decorat amb ununa '' aquila '' legionària,; la finsl'asta està condecorada amb dosdues '' phalerae '' o pasteresmedallons, obtingudes pel valor dels legionaris d'una legió desconcentraciódesconeguda, encara que possiblement una de les reclutades en època de [[CésarCèsar]] durant la [[Guerra de les Gàl·lies]] .]]
[[fitxer: denarius Mark Anthony-32BC-legIII.jpg|thumb|250px|[[Denari]] encunyat per [[Marc Antoni]] per pagar alsles seusseves legions.; Alal revers, el l''' aquila '' delde seula seva [[LegioLegió III CirenaicaCyrenaica|III Legió]].]]
[[fitxer: Apoteosis de Claudio (Museo del Prado E-225) 01.jpg|250px|thumb|Escultura d'ununa ''' àguila romana ''' i armes, probablement del mausoleu dedel general l'[[Marc ValerioValeri MesalaMessal·la CorvinoCorví|general MesalaMessal·la]] ([[Museu del Prado|Prat]], [[Madrid]]).]]
El L'''' àguila romana ''' ('' aquila '' en [[llatí]]) era un [[símbol]] de les [[Legió romana|legions]] [[Antiga Roma|romansromanes]], el més important dels '' signa militaria '', que eren les [[insígnia|insígnies]] sobreo [[estendard]]s (banderes) romans.
 
L'estendard més antic empleatemprat pels romans es diu haverque estatva unser grapatuna garba ('' maniple manipulus'') de palla fixatfixada a la part alta d'una llança o un pal. Per això la companyia de soldats que pertanyien a ellaquè espertanyia diguéss'anomenava simplement '' [[Maniple (formació)|manípulmaniple]] ''. El ramfeix de [[palla]] o [[falguera]] aviat va ser substituït per figures d'animals, dels quals [[Plini el Vell]] <ref> Plini, '' NH '', IV, 5 </ref> n'enumera cinc: el l'[[àguila]], el [[llop]], el [[minotaure]] ((,<ref>[[Festus]], svs.v. Minotaur.),</ref> el [[cavall]] i el [[senglar]].
 
En el segon consolat de [[CayoGai MarioMari]] ([[104 aC]]) els quatre quadrúpedes es van deixar de costatbanda com a estendards, conservant-sei es va conservar només l'àguila (''' Aquila 'aquila''). EstavaEra feta de [[plata]] o [[bronze]], amb les ales esteses, peròi probablement era de mida petita, ja que el portador de l'estendard ([[signif]]el ''signifer'') sota [[Juli Cèsar]] es diu que en circumstàncies de perill arrencava l'àguila del seu pal i la l'ocultava entre els plecs delde seula seva faixa. <ref> Flor. IV.12 </ref>
 
Amb els emperadors posteriors l'àguila es portava, com ha passat durant molts segles, amb la legió, cridant per això de vegades la legió simplement '' aquila '' (Hirt. Bell. Hispa. 30). Cada [[Cohort romana|cohort]] tenia com a insígnia pròpia la [[Serp (simbolisme)|serp]] o el [[drac]], que estava teixit sobre una peça quadrada de tela '' textilis Anguis '', <ref> [[Sidonio Apolinar|Sidon. Apollo.]] '' Carme. '' v.409 </ref> elevat sobre un pal [[color daurat|daurat]], a la qual es va adaptar una barra transversal amb aquest propòsit, <ref> Themista. Orat. i. p1, xviii. p267, ed. Dindorf; Claudia, iv. Cons. Honor. 546; vaig veure. Cons. Honor. 566 </ref> i se l'emportava pel '' draconarius ''. <ref> [[Vegecio|Vegec.]] De Re Mil. II.13; comparar amb [[Tàcit|Tac.]] [[Anals (Tàcit)|Ann.]] [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+18/01 I.18] </ref>