Ramón Ruiz Alonso: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 4:
== Biografia ==
Es va educar amb els [[Salesians]] de [[Salamanca]] i va anar a Granada en l'estiu de 1932 per treballar com a obrer tipògraf al diari ''Ideal'' de l'[[Editorial Catòlica]], recomanat pel llavors periodista [[Ángel Herrera Oria]], responsable del diari ''[[El Debate]]''. Ruiz Alonso, membre del partit conservador catòlic [[Acció Popular]], integrat en la [[CEDA]] de [[José María Gil-Robles]], va ser diputat entre [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]] i [[1935]] per la [[província de Granada]], durant l'època de governs republicans conservadors. Va perdre el seu escó en 1936 quan, després d'una sospita de frau, les eleccions van haver de ser repetides a
Les investigacions entorn a l'assassinat de [[Federico García Lorca]] d'[[Ian Gibson]] assenyalen que va elaborar una denúncia contra ell i el [[16 d'agost]] de [[1936]] es va dirigir a la casa de [[Luis Rosales]], poeta granadí d'afiliació falangista, on aquest mantenia protegit
Segons el testimoniatge d'Emma Penella, recollit per Gabriel Pozo en el seu llibre ''Lorca, el último passeo'', Lorca hauria estat una víctima col·lateral de la persecució entaulada contra el seu amic, el socialista i institucionista [[Fernando de los Ríos Urruti]], i la informació que va facilitar la seva detenció va provenir en realitat del germà major dels Rosales, José Rosales.<ref>''Cf.'' Gabriel Pozo, ''Lorca, el último paseo'', editorial Almed, Granada, 2009.</ref>
|