Exercicis de Kegel: diferència entre les revisions

 

Els exercicis de Kegel es van idear per controlar la incontinència urinària de la dona després del part. El propòsit dels exercicis és enfortir els músculs de la zona pèlvica i millorar la funció del [[esfínter]] uretral o rectal. L'èxit dels exercicis de Kegel depenen de la pràctica apropiada de la tècnica i un disciplinari compliment del programa d'exercicis. Avui dia es recomanen a la dona que pateix incontinència urinària per estrès, l'home que pateix incontinència urinària després de cirurgia de [[pròstata]] i persones que pateixen d'incontinència fecal.

Algunes persones no localitzen amb facilitat els músculs pèlvics i han de practicar amb freqüència per aprendre a contreure els músculs adequats. Un dels mètodes consisteix a asseure en el sanitari i en orinar intentar retenir el flux d'orina, contraient els músculs del pis pèlvic. Practicant diverses vegades la persona pot arribar a conèixer el grup correcte de músculs que fa la contracció. No han de contreure els músculs de l'abdomen, malucs o [[natja]]s mentre fa aquest exercici. No obstant això, aquesta pràctica només s'ha d'utilitzar per localitzar els músculs i no com exercicis, ja que altera el reflex normal de la micció i podria induir a una alteració d'aquest mecanisme oa deixar residu d'orina en la bufeta a finalitzar la micció. Un altre mètode per identificar els músculs consisteix a introduir un dit en el [[recte]].