Revisió del 07:25, 18 set 2011 modifica EmausBot (discussió \| contribucions) Bots 463.042 edits m r2.6.4) (Robot modifica: ja:カリーム・ハーン ← Edició anterior		Revisió del 18:45, 1 nov 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 4: El clan dels zand, d'origen [[lak]], del que formava part, fou desterrat per [[Nadir Shah]] Afshar ([[1732]] regent, xa 1736-1747) cap al [[Khurasan]], però després de la mort de Nadir van poder tornar a Pèrsia i es van establir a Pari, prop de [[Malayir]], on ja vivien abans del seu desterrament. En aquestos anys, en conflictes locals amb caps veïns, va demostrar grans qualitats militars. Es va aliar al cap [[~~bakhtiyar~~bakhtiyaris \|bakhtiyari]]i [[Ali Mardan Khan]] i el [[1750]] Ali Mardan Khan i Karim Khan Zand es van apoderar d'[[Isfahan]] i d'acord al governador local, d'un altra fracció dels bakhtiyaris, [[Abu l-Fath Khan Bakhtyari]], van formar una junta o triumvirat i van posar al tron persa a [[~~Ismail~~Ismaïl III de Pèrsia\|Ismail III]], nét de [[Shah Sultan Husayn]] ([[29 de juny]] de [[1750]]). Karim fou el cap militar, Ali Mardam el ''wakil'' (regent o tutor del xa) i Abu l-Fath va romandre com a governador. Uns mesos després, mentre Karim Khan feia campanya a [[Kurdistan]], Ali Mardan va empresonar Abu l-Fath Khan Bakhtyari i el va fer cegar i poc després el va fer matar, i el va substituir pel seu cosí al que va enviar a ocupar [[Fars]]. Això va precipitar el trencament entre Ali Mardan, considerat popularment un opressor, i Karim Khan, molt més benvolent; aquest darrer, convençut que el seu rival el mataria també, es va avançar, es va dirigir a Isfahan que va reconquerir l'any següent ([[1751]]) i el va derrotar. Karim va agafar llavors el càrrec de ''wakil al-Dawla'' (Regent de la dinastia). El cap qadjar [[Muhammad Hasan Khan]] va anar a [[Kirmanshah]] ([[1751]])<ref>Kirmanshah, lleial a Ali Mardan Khan, havia estat atacada per Karim Khan</ref>, per donar suport a Ali Mardan Khan Bakhtiyari, però quan va saber que aquest havia estat derrotat per Karim Khan Zand va retornar a [[Gorgan (ciutat)\|Astarabad]]; Karim Khan el va perseguir ([[1752]]) cap a [[Gilan]] i [[Mazanderan]] fins a Astarabad on el va assetjar, però fou rebutjat mercès a reforços enviats pels turcmans yamuts i guklan. Per causes desconegudes va obtenir el suport del xa titella safàvida Ismail III de Pèrsia que havia estat proclamat per Karim Khan Zand (1752). Ali Mardan va proclamar a començament del [[1753]] a un altre pretendent, [[Sultan Husayn II]] però fou assassinat per un membre de la família zand el juny i el seu intent es va enfonsar. Línia 16: [[Muhammad Hasan Khan]] va avançar cap a [[Isfahan]] el [[1756]], derrotant per segona vegada a Karim Khan Zand que es va retirar cap a [[Shiraz]]; però llavors Muhammad Hasan es va haver de retirar cap al nord, doncs les seves possessions al sud de la mar Càspia ([[Gilan]] i [[Mazanderan]]) eren atacades per [[Azad Khan Afgan]], senyor de l'[[Azerbaidjan]]. El [[1758]] Muhammad Hasan Khan va retornar cap a [[Isfahan]] on va assetjar a Karim Khan Zand, però va tenir dificultats d'aprovisionament i van perdre part del bestiar en atacs de l'enemic; les lluites faccionals entre qadjars es van reprendre a l'estiu; alguns qadjars van desertar, es van produir desordres i finalment el seu exèrcit es va dispersar. Karim Khan Zand va aprofitar aquestes i posteriors lluites i va enviar un exèrcit manat per Shaykh Ali Khan Zand al Mazanderan, que se li va sotmetre; Muhammad Hasan va anar al Mazanderan, però nous enfrontaments entre els seus turcmans el van obligar a retornar a Astarabad, emportant-se amb ell a Ismail III de Pèrsia que havia restat a [[Sari (Iran)]]. El L'influent cap turcman Muhammad Husayn Khan Develu es va aliar a Shaykh Ali Khan Zand i a Karim Khan Zand, i junts van avançar cap a Astarabad on també havia arribat el seu fill Agha Muhammad (el futur [[Agha Muhammad Shah]]) que havia estat expulsat de l'Azerbaidjan. La batalla decisiva es va lliurar prop d'Astarabad i Karim Khan i els seus aliats van obtenir la victòria (el [[1759]]) i Muhammad Hasan Khan va morir. Ismail III se li va sotmetre ([[1759]]), el va deposar de les seves funcions per incompetència ([[1760]]) però es va limitar a tenir-lo en una residència pensionada a [[Abadeh (ciutat) \|Abadeh]] (entre Shiraz i Isfahan) sense abolir formalment la dinastia fins a la seva mort el [[1773]]. Ja des de el [[1760]] va agafar el títol de ''Wakil al-Ra'aya'' que va ratificar el [[1773]] quan podia haver agafat el de xa. El [[1763]] es van sotmetre Azad Khan i Fath Ali Khan Afshar (Arashlu), que van poder viure pensionats. La popularitat de Karim anava pujant i havia aconseguit imposar el seu domini a tota Pèrsia excepte Khurasan on va permetre la continuïtat de la dinastia [[afshàrida]] de Nadir Shah, donant a Pèrsia un període de tranquil•litat. El [[1765]] Karim va fer una campanya contra els [[Banu Kab]] al [[Khuzistan]], dels pocs que resistien al seu domini i aurotitat; també va fer altres campanyes contra els nòmades liravis de Kuh-i Guliya, contra Taki Durrani a [[Kirman]], contra Nasir Lari al [[Fars]] i contra Mir Muhamma a la zona del [[golf Pèrsic]]. Únicament Husayn Kuli Qadjar a Astarabad i Mazanderan presentava alguna oposició a tenir en compte. Karim va establir la seva capital a Shiraz, va fer una política econòmica molt encertada i va portar la prosperitat al país; va fer concessions comercials a companyies estrangeres al golf Pèrsic. Línia 25: ==Núpcies i descendents== Es va casar cinc vegades: *Khadija Begum , filla de l'amir Fath Ali Khan-e Qajar Quyunlu Naib al-Sultana, Wakil al-Daula (casada després amb [[Ali Murad Khan Zand]] Shahanshah 1781-1785)

Karim Khan Zand: diferència entre les revisions