Criovolcà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m El concepte de columna de fluïd en català és plomall
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Gueiser fred.jpg|thumb|400px|Model anomenat "guèiser fred". L'aoguaaigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superféciesuperfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses.]]
Un '''criovolcà''' (també conegut com a '''volcà de gel''') és un [[volcà]] que expulsa productes volàtils com l'[[aigua]], [[amoníac]] o [[metà]] en comptes de [[lava]],<ref name="IES-Cryovolcanism">{{citar web |url=http://www.daviddarling.info/encyclopedia/C/cryovolcanism.html |títol=Cryovolcanism |publicació=[[Internet Encyclopedia of Science]] |editor=Darling, David}}{{en}}</ref>el producte que expulsa el criovolcà s'anomena '''criomagma'''.<ref name="IES-Cryovolcanism" /> Les substàncies que expulsen els criovolcans són normalment líquides i formen [[plomall (hidrodinàmica)|plomalls]], però també poden expulsar el material en forma de [[vapor]]. Després de l'erupció, el criomagma es condensa formant un cos sòlid quan es posa en contacte amb les baixes temperatures. Els criovolcans es formen en els [[satèl·lit natural |satèl·lits]] gelats i possiblement en altres objectes astronòmics amb temperatures molt baixes, per exemple en objectes del [[cinturó de Kuiper]], [[(50000) Quaoar|Quaoar]] podria ser un exemple.
 
L'[[energia]] necessària per a fondre el gel i poder produir criovolcans ve normalment donada per la [[acceleració de marea|fricció de marea]]. També s'ha suggerit que dipòsits translúcids de material congelat podrien crear una subsuperfície d'[[efecte hivernacle]] que acumularia la calor necessària. En el cas de l'objecte del cinturó de Kuiper Quaoar l'energia necessària podria venir de desintegració radioactiva.
Línia 9:
Els criovolcans foren observat en primer lloc al [[satèl·lits de Neptú|satèl·lit de Neptú]], [[Tritó (satèl·lit)|Tritó]] per la sonda [[Voyager 2]] al [[1989]].<ref name="IES-Cryovolcanism" />
 
[[Image:Fountains of Enceladus PIA07758.jpg|thumb|rightesquerra|Plomes sobre el limblimbe d'[[Encèlad (satèl·lit)|Encèlad]] alimentant l'[[anell E]] de [[Saturn (planeta) |Saturn]]. Sembla que emanaria de les [[ratlles de tigre]] prop del pol sud del satèl·lit]]
El 27 de novembre de 2005 la sonda [[Cassini–Huygens|Cassini]] fotografià [[guèiser]]s en el pol sud d'[[Encèlad (satèl·lit)|Encèlad]].
 
S'han observat evidències indirectes d'activitat criovolcànica en altres satèl·lits gelats del [[Sistema Solar]], incloent-hi [[Europa (satèl·lit)|Europa]], [[Tità (satèl·lit)|Titan]], [[Ganímedes (satèl·lit)|Ganímedes]], i [[Miranda (satèl·lit)|Miranda]].<ref name="NASA statement">"[http://saturn.jpl.nasa.gov/news/newsreleases/newsrelease20101214/ Cassini Spots Potential Ice Volcano on Saturn Moon]". NASA, December 14, 2010</ref> Es pensa que el criovolcanisme és una font significativa del metà de l'atemosferaatmosfera de Tità.
 
Al2007, observacions del [[Observatori Gemini]] mostraren traces d'hidrats d'amoníac i cristall d'aigua a la superfície del satèl·lit de [[plutó (planeta nan)|Plutó]], [[Caront (satèl·lit)|Caront]] que suggeria la presència d'activitat criovolcànica.<ref name=ice>{{citar web|títol=Charon: An ice machine in the ultimate deep freeze|publicació=Gemini Observatory|any=2007|url=http://www.spaceflightnow.com/news/n0707/17charon/ | llengua = anglès |data=2007-07-18}}{{en }}</ref><ref>{{citar publicació | url=http://www.iop.org/EJ/article/0004-637X/663/2/1406/70488.html | cognom=Cook, Desch, Steven J., Roush, Ted L., Trujillo, Chadwick A., Geballe, T. R | títol=Near-Infrared Spectroscopy of Charon: Possible Evidence for Cryovolcanism on Kuiper Belt Objects | publicació=The [[Astrophysical Journal]] | volum=663 | issue=2 | pàgina=1406–1419 | any=2007 | doi=10.1086/518222 | last2=Desch | first2=Steven J. | last3=Roush | first3=Ted L. | last4=Trujillo | first4=Chadwick A. | last5=Geballe | first5=T. R.}}</ref>
 
==Referències==
{{referències|2}}
 
[[Categoria:VulcanologiaVolcans]]
 
[[cs:Kryovulkanismus]]