Tanzimat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot preprocessant article previ a la traduccioo automatica |
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Jolle pendent de revisió per l'usuari |
||
Línia 1:
{{Traducció|es|Tanzimat}}
'''Tanzimat''' (تنظيمات), cuyo significado en [[Idioma turco|turco]] es "regulación y organización", viene a definir el período entre 1839 y 1876 en el que en el seno del [[Imperio otomano]] se ejecutó una política de renovación a todos los niveles, en un intento de modernizar el Imperio Otomano ante la presión de las potencias occidentales, a la par que procuró modernizar el aparato político, económico, burocrático y social que habían regido en la [[Sublime Puerta]] en los siglos anteriores.
'''Tanzimat''' (), el significat del qual en [[Turc|turc]] és "regulació i organització", ve a definir el període entre 1839 i 1876 en què al si de l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] es va executar una política de renovació a tots els nivells, en un intent de modernitzar l'Imperi Otomà davant de la pressió de les potències occidentals, alhora que va procurar modernitzar l'aparell polític, econòmic, burocràtic i social que havien regit en la [[Bab-i Ali|Sublim Porta]] en els segles anteriors.
== Precedentes ==
== Precedents ==
Durante el s. XVII el Imperio Otomano sufrió una serie de derrotas militares, primero por parte de los [[Habsburgo]], y años más tarde, a manos de [[Rusia]], por las que perdió la [[Península de Crimea]], la zona norte del [[Danubio]] o el este del [[Dniéster]]. Por otro lado, los gobernantes de las provincias del norte de [[África]] y [[Asia]] gozaban de un gran margen de independencia respecto del gobierno central.
Durant el s. Xvii el Imperio Otomano va sofrir una sèrie de derrotes militars, primer per part dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburgo]], i anys més tard, a les mans de [[Rússia]], per les que va perdre la [[Crimea|Península De Crimea]], la zona nord del [[Danubi]] o l'est del [[Dnister|Dniéster]]. D'altra banda, els governants de les províncies del nord de l'[[Àfrica]] i [[Àsia]] gaudien d'un gran marge d'independència respecte del govern central.
Ante esta situación de declive hubo dos corrientes ideológicas que intentaron dar una explicación a este fenómeno, y a la vez intentarán aportar propuestas para que la crisis imperial no se agudizase aún más. Una corriente tradicional sostenía que el problema radicaba en las instituciones otomanas, por lo que plantearon la vuelta a los modelos del s. XV. Paralelamente a esto, un sector más modernista hizo hincapié en que el [[Imperio otomano]] estaba atrasado en relación con las potencias europeas. Será este modelo el que finalmente se lleve a cabo, dando pie a una serie de reformas para la modernización del Imperio desde el sultanato de [[Mahmud II]].
Davant d'aquesta situació de declivi n'hi va haver dues de corrents ideològiques que van intentar donar una explicació a aquest fenomen, i alhora intentaran aportar propostes perquè la crisi imperial no s'aguditzés encara més. Un corrent tradicional sostenia que el problema raïa en les institucions otomanes, pel que van plantejar la tornada als models del s. Xv. Paral·lelament a això, un sector més modernista va posar èmfasi que l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] estava endarrerit en relació amb les potències europees. Serà aquest model el que finalment es dugui a terme, donant peu a una sèrie de reformes per a la modernització de l'Imperi des del soldanat de [[Mahmut II|Mahmud Ii]].
== El Período de la Tanzimat (1839- 1876) ==
== El Període de la Tanzimat (1839- 1876) ==
La idea principal de este período fue la integración de todos sus habitantes, sin tener en cuenta sus creencias religiosas; se les ofreció un mínimo de seguridad, hacienda o pago de impuestos basado en sistemas más occidentales; servicio militar... para otorgar una mayor igualdad entre la ciudadanía y luchar contra sentimientos nacionalistas que habían brotado dentro del Imperio, como fue el caso de [[Egipto]], con [[Muhammad Alí]] a la cabeza.
La idea principal d'aquest període va ser la integració de tots els seus habitants, sense tenir en compte les seves creences religioses; se'ls va oferir un mínim de seguretat, hisenda o pagament d'impostos basat en sistemes més occidentals; servei militar... per atorgar una major igualtat entre la ciutadania i lluitar contra sentiments nacionalistes que havien brollat dins de l'Imperi, com va ser el cas d'[[Egipte]], amb [[Muhammad Ali (boxador)|Muhammad Alí]] al capdavant.
Incluso algunos políticos reformistas, que previamente habían trabajado en embajadas de los países occidentales, exportaron ideas de dichos países para el provecho turco; los departamentos gubernamentales se transformarán en ministerios, con un funcionamiento basado en el sistema occidental. Hubo reformas políticas, avances tecnológicos, introduciéndose, por ejemplo, el [[telégrafo]] o el [[ferrocarril]]. Se suprimieron los [[jenízaros]], lo que fue el punto de partida hacia la revolución y modernización del ejército.
Fins i tot alguns polítics reformistes, que prèviament havien treballat en ambaixades dels països occidentals, van exportar idees dels esmentats països per al profit turc; els departaments governamentals es transformaran en ministeris, amb un funcionament basat en el sistema occidental. Hi va haver reformes polítiques, avenços tecnològics, introduint-se, per exemple, el [[telègraf]] o el [[ferrocarril]]. Es van suprimir els [[genísser|jenízaros]], el que va ser el punt de partida cap a la revolució i modernització de l'exèrcit.
Pero las estructuras bélicas modernas eran caras, había que pagar impuestos más altos para el mantenimiento de dicha fuerza, por lo que se necesitó una burocracia más preparada y eficaz, a la vez que un sistema educativo para formar funcionarios para el Estado y oficiales para el ejército. Junto a esto, el resto de las reformas también costaban dinero, lo que llevó al [[Imperio otomano]] a hipotecar su devenir económico, pidiendo préstamos a las naciones europeas. La incapacidad de asumir sus deudas, llevó a los Estados europeos a controlar directa o indirectamente la economía turca.
Però les estructures bèl·liques modernes eren cares, calia pagar imposats més alts per al manteniment de l'esmentada força, per la qual cosa es va necessitar una burocràcia més preparada i eficaç, alhora que un sistema educatiu per formar funcionaris per a l'Estat i oficials per a l'exèrcit. Al costat d'això, la resta de les reformes també costaven diners, el que va portar a l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] a hipotecar el seu esdevenir econòmic, demanant préstecs a les nacions europees. La incapacitat d'assumir els seus deutes, va portar els Estats europeus a controlar directament o indirectament l'economia turca.
== El Noble Edicto de la Cámara Rosa ==
== El Noble Edicte de la Cambra Rosa ==
Fue el segundo problema al que se enfrentó el Imperio Turco, el [[Edicto de Gülhane]] (''Gülhane Hatt-ı Şerifi'') promulgado el [[3 de noviembre]] de [[1839]], que fue corroborado por el [[Edicto Imperial]] (''Islahat Hatt-ı Hümayunu'' o ''Islahat Fermanı'') de 18 de febrero de 1856, y que consistió en dar los primeros pasos para dotar a todos los ciudadanos otomanos, independientemente de su religión, de una igualdad de derechos, algo que irritó a las facciones más conservadoras del país. Finalmente no tuvieron otra opción salvo acatarlo, debido a que el edicto fue respaldado por las potencias europeas, cada vez más presentes en el panorama turco.
Va ser el segon problema a què es va enfrontar l'Imperi Turc, l'[[Edicte De Gülhane]] (''Gülhane Hatt- erifi'') promulgat el [[3 de novembre]] de [[1839]], que va ser corroborat per l'[[Edicte Imperial]] (''Islahat Hatt- Hümayunu''o'' Islahat Ferman'') de 18 de febrer de 1856, i que va consistir a donar els primers passos per dotar tots els ciutadans otomans, independentment de la seva religió, d'una igualtat de drets, una cosa que va irritar a les faccions més conservadores del país. Finalment no van tenir cap altra opció llevat d'acatar-lo, a causa que l'edicte va ser recolzat per les potències europees, cada vegada més presents en el panorama turc.
== La rivalidad con Rusia ==
== La rivalitat amb Rússia ==
[[Rusia]] no se mantuvo indiferente a las reformas turcas, y ante la posibilidad de la caída del [[Imperio otomano]], el zar [[Nicolás I de Rusia|Nicolás I]] forzó la situación hasta provocar la [[Guerra de Crimea]], en la que caería derrotado el propio zar, gracias en gran medida a la alianza franco-inglesa (que entraron en la guerra para frenar el avance ruso hacia el [[Mediterráneo]), y a la negativa de [[Austria]] a intervenir en la guerra en pos de la causa rusa.
[[Rússia]] no es va mantenir indiferent a les reformes turques, i davant de la possibilitat de la caiguda de l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]], el tsar [[Nicolau I de Rússia|Nicolás I]] va forçar la situació fins a provocar la [[Guerra de Crimea|Guerra De Crimea]], en la qual cauria derrotat el propi tsar, gràcies en gran mesura a l'aliança franc-anglesa (que van entrar en la guerra per frenar l'avenç rus cap al [[Mediterrània]), i a la negativa d'[[Mar Mediterrània|Àustria]] a intervenir en la guerra darrere la causa russa.
Pese a la victoria, la peor parte fue para los turcos, que en pleno proceso de reconstrucción estatal y sumergidos en una crisis económica, se encontraron con la obligación de financiar una guerra, lo que agravó su situación financiera, a la par que lideró el capítulo de bajas humanas junto con Rusia.
Malgrat la victòria, la pitjor part va ser per als turcs, que en ple procés de reconstrucció estatal i submergits en una crisi econòmica, es van trobar amb l'obligació de finançar una guerra, la qual cosa va agreujar la seva situació financera, alhora que va liderar el capítol de baixes humanes junt amb Rússia.
La contienda finalizó oficialmente con el [[Tratado de París]], donde los turcos son liberados de toda injerencia rusa en sus territorios, pero a su vez, tuvieron que ceder parte de sus derechos en los estrechos del [[Bósforo]] y de los [[Dardanelos]].
La contesa va finalitzar oficialment amb el [[Tractat de París|Tractat De París]], on els turcs són alliberats de tota ingerència russa en els seus territoris, però al seu torn, van haver de cedir part dels seus drets als estrets del [[Bòsfor|Bósforo]] i dels [[Dardanels|Dardanelos]].
== Hacia un Estado moderno ==
== Cap a un Estat modern ==
Las tensiones provocadas por la Tanzimat llegaron por todas las direcciones, tanto en los que creían que las reformas no llegarían demasiado lejos, como los detractores de las mismas, un sector conservador que no veía más que efectos negativos en los cambios que se estaban dando en el seno de la sociedad turca.
Les tensions provocades per la Tanzimat van arribar per totes les direccions, tant en els que creien que les reformes no arribarien massa lluny, com els detractors de les mateixes, un sector conservador que no veia més que efectes negatius en els canvis que s'estaven donant al si de la societat turca.
En este contexto llegamos a la década de 1860, donde un grupo de jóvenes, conocido como [[Jóvenes Otomanos]], pidieron nuevas reformas y una [[Constitución]], y que llegó en 1876, aunque fue anulada dos años más tarde.
En aquest context arribem a la dècada de 1860, on un grup de joves, conegut com [[Joves Otomans]], van demanar noves reformes i una [[Constitució]], i que va arribar el 1876, encara que va ser anul·lada dos anys més tard.
Desde ese momento y hasta 1908 siguieron una serie de conspiraciones contra el gobierno, desembocando en una revolución militar y la caída del sultán [[Abdulhamit II]], con la restauración de la Constitución de 1876, seguida de reformas más radicales que las de la pasada centuria.
Des d'aquell moment i fins a 1908 van seguir una sèrie de conspiracions contra el govern, desembocant en una revolució militar i la caiguda del sultà [[Abdul Hamid II|Abdulhamit Ii]], amb la restauració de la Constitució de 1876, seguida de reformes més radicals que les de la passada centúria.
Pese a la pérdida de gran parte de sus provincias durante el s. XIX y principios del s. XX ([[Grecia]], [[Serbia]], [[Valaquia]], [[Macedonia (región)|Macedonia]], [[Moldavia]], [[Albania]], parte de [[Bulgaria]], [[Argelia]], [[Libia]], [[Túnez]] y [[Egipto]]), nadie se imaginó el colapso que sufriría el Imperio tras la [[I Guerra Mundial]].
Malgrat la pèrdua de gran parteix de les seves províncies durant el s. Xix i principis del s. Xx ([[Grècia]], [[Sèrbia]], [[Valàquia|Valaquia]], [[Macedònia (regió)|Macedònia]], [[República de Moldàvia|Moldàvia]], [[Albània]], part de [[Bulgària]], [[Algèria]], [[Líbia]], [[Tunísia|Tunis]] i [[Egipte|Egipte)]], ningú no es va imaginar el col·lapse que sofriria l'Imperi després de la [[Primera Guerra Mundial|I Guerra Mundial]].
El gobierno cometió el error de aliarse con los Imperios Centrales, y el saldo fue la pérdida de todas las provincias asiáticas, excepto [[Anatolia]].
El govern va cometre l'error d'aliar-se amb els Imperis Centrals, i el saldo va ser la pèrdua de totes les províncies asiàtiques, excepte [[Anatòlia|Anatolia]].
En 1920 se firmó el [[Tratado de Sèvres]], por el que no sólo perdió las provincias árabes, sino que sufrió la división de [[Anatolia]]. Paralelamente, apareció un movimiento nacionalista liderado por [[Mustafa Kemal Atatürk]], que llevó a cabo una resistencia armada contra los griegos, que durante la I Guerra Mundial habían invadido el [[Imperio otomano]]. A su vez, el sultán abdicó el [[1 de noviembre de 1922]], desapareciendo la dinastía otomana, lo cual puso punto final al [[Imperio otomano]] y dio paso a la [[República de Turquía]], cuyo líder será Ataturk.
El 1920 es va firmar el [[Tractat de Sèvres|Tractat De Sèvres]], pel qual no solament va perdre les províncies àrabs, sinó que va sofrir la divisió d'[[Anatòlia|Anatolia]]. Paral·lelament, va aparèixer un moviment nacionalista liderat per [[Kemal Atatürk|Mustafa Kemal Atatürk]], que va dur a terme una resistència armada contra els grecs, que durant la I Guerra Mundial havien envaït l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]]. Al seu torn, el sultà va abdicar l'[[1 de novembre de 1922]], desapareixent la dinastia otomana, la qual cosa va posar punt final a l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] i va donar pas a la [[Turquia|República De Turquia]], el líder de la qual serà Ataturk.
== Bibliografía ==
== Bibliografia ==
* Glosario de Términos del Blog: http://es.groups.yahoo.com/group/mundoarabetoledo/files/
* Glossari de Termes del Bloc: http://es.groups.yahoo.com/group/mundoarabetoledo/files/
* [http://www.britannica.com/ebc/article-9380246 Enciclopedia Británica]
* [http://www.britannica.com/ebc/article-9380246 Enciclopèdia Britànica]
* [http://www.galeon.com/otomanos/otomanos8.htm]
* [http://www.galeon.com/otomanos/otomanos8.htm]
* Maurizio Costanza, ''La Mezzaluna sul filo - La riforma ottomana di Mahmûd II'', Marcianum Press, Venezia, 2010
* Maurizio Costanza ''La Mezzaluna sul tall - La riforma ottomana vaig donar Mahmûd Ii'', Marcianum Press, Venezia, 2010
[[Categoria:Imperi Otomà]]
[[Categoría:Imperio otomano]]
[[Categoría:Historia de Turquía]]
[[bg:Танзимат]]
[[bs:Tanzimat]]
[[cs:Tanzimat]]
[[de:Tanzimat]]
[[el:Τανζιμάτ]]
[[en:Tanzimat]]
[[eo:Tanzimat]]
[[fa:تنظیمات]]
[[fr:Tanzimat]]
[[he:טנזימאט]]
[[it:Tanzimat]]
[[ja:タンジマート]]
[[ko:탄지마트]]
[[lv:Tanzimats]]
[[ms:Tanzimat]]
[[nl:Tanzimaat]]
[[pl:Tanzimat]]
[[pt:Tanzimat]]
[[ro:Tanzimat]]
[[ru:Танзимат]]
[[tr:Tanzimat]]
[[uk:Танзимат]]
[[ur:دور تنظیمات]]
[[es:Tanzimat]]
| |||