Papa Nicolau I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: br:Nikolaz Iañ (pab) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
▲{{Plantilla:CaixaPapa
|Papa=Nicolau I
|Nom=?
Linha 11 ⟶ 10:
|Data de defunció=
|Lloc de defunció=}}
{{
|nom=sant Nicolau I, papa, o<br />Nicolau el Gran
|nom secular=
Linha 21 ⟶ 20:
|data de naixement=[[Segle IX]]
|data de mort=[[13 de novembre]] de [[867]]
|lloc de naixement=[[Roma]] ([[
|lloc de mort=[[Roma]] ([[
|enterrat a=[[Basílica de Sant Pere]] (Roma), tomba desapareguda al s. XV
|festivitat=[[13 de novembre]]
Linha 28 ⟶ 27:
|iconografia=
|lloc de pelegrinatge=
|data de canonització=Antiga
}}
▲|patronatge=}}
▲Està considerat com un dels papes més importants de l'edat mitjana, ja que, aprofitant la crisi que passava el [[Imperi Carolingi|regne carolingi]], va començar a afiançar la doctrina que defensava que el poder espiritual de [[Roma]], encarnat en la figura del Papa, es trobava per sobre de qualsevol altre poder, inclós el civil representat per l'emperador. Aquesta postura el va portar a enfrontar-se en la part política a l'emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i en la religiosa amb l'Església Oriental.
== Relacions amb l'imperi Carolingi ==
El seu enfrontament amb l'[[imperi Carolingi]] es va iniciar quan [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic]], fill de l'emperador [[Lotari I]], va voler separar-se de la seva esposa [[Teutberga]], que no li havia donat fills, per casar-se amb [[Waldraba]], procés en el qual va comptar amb el
Nicolau respongué amenaçant Lotari amb l'excomunió i deposant i excomunicant els arquebisbes de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] i de [[Trèveris]], a la vegada que declarava nuls els concilis celebrats. Lotari II, amb el suport del seu germà i emperador [[Lluís II el Jove|Lluís II]], es dirigí cap a [[Roma]] sota el comandament del seu exèrcit i assetjà la ciutat fins que aconseguí un acord pel qual els arquebisbes destituïts tornarien a les seves seus, però no aconseguí que el Papa reconegués com a valida l'anul·lació matrimonial de Lotari.
Linha 50 ⟶ 40:
Durant el pontificat de Nicolau I es va produir l'anomenat cisma focià, que dos segles més tard provocaria el cisma definitiu de les esglésies oriental i occidental. El cisma focià, s'inicia quan l'any [[858]] es nomenat [[Patriarca de Constantinoble]] el laic [[Foci]], en substitució d'[[Ignasi I de Constantinoble|Ignasi]] que havia estat deposat per [[Bardas]], oncle de l'emperador [[Miquel III]] i regent de l'Imperi, per negar-se a donar-li la comunió i acusant-lo d'[[incest]].
[[Foci]] comunicà al papa Nicolau I la seva entronització com a patriarca, però també rebé queixes dels partidaris d'Ignasi sobre la legalitat de la nova elecció
Peró malgrat això la situació no es resolgué, ja que l'abat [[Teognos]], partidari d'Ignasi, viatjà a Roma i entregà al papa una carta d'apel·lació que ell mateix havia falsificat com si fos d'Ignasi. Això, juntament amb la promesa d'obediència incondicional, dugué Nicolau I a excomunicar Foci l'any [[867]], i a declarar Ignasi com a patriarca legitim.
Linha 56 ⟶ 46:
Aquesta acció i el fet de què Nicolau I intervingués en la cristianitzacio de [[Bulgària]] que estaven emprenent els bizantins, enviant els seus propis missioners, va provocar que Foci, amb el suport de l'emperador Miquel III, en un sínode celebrat també en l'any [[867]] a [[Constantinoble]], excomuniqués el Papa, aprofitant per rebutjar la inclusió del ''filioque'' en el [[Credo]], postura defensada per l'Església Occidental
El cisma es resolgué aquest mateix any de [[867]] al morir tant l'emperador Miquel III com el papa Nicolau I i ser deposat Foci en el patriarcat de Constantinoble, que serà novament ocupat per Ignasi. Va morir el [[13 de novembre]] del [[867]] sense conèixer la seva excomunicació per part de Foci i deixant la solució del cisma focià al seu successor [[Adrià II]] mitjançant el [[
{{Papes|3}}▼
▲{{Papes}}
[[Categoria:Papes de Roma del segle IX]]
| |||